Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
prità
Història
A l’antiga Atenes, cadascun dels cinquanta ciutadans que detenien el càrrec de consellers de la bulé durant una desena part de l’any.
Obligats, en part, a residir permanentment al pritaneu, eren presidits per un d’ells, elegit diàriament, que detenia les funcions de cap de l’estat, presidia el consell i l’assemblea i era dipositari del segell de l’estat i de les claus del temple on es guardava el tresor Per a l’acompliment de llurs missions, els pritans disposaven de cossos especials de guàrdies
Jeroni Berard i Solà
Història
Militar
Militar i erudit, conegut també amb el nom de Jeroni Boix de Berard i de Solà.
Era membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix Regidor perpetu de Palma 1793 i dipositari reial de Mallorca 1794, compongué diverses obres, la majoria de les quals inèdites destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, conservat parcialment és una descripció de la ciutat i dels pobles de l’illa, acompanyada amb plans, alguns dels quals publicats
Pere de Benviure
Història
Secretari reial, al servei de Joan I de Catalunya-Aragó ja des del 1380.
En morir el rei 1396 dificultà la presa legal del poder per la reina Maria, muller de Martí I, en negar-se a lliurar-li el testament de què era dipositari, i fou encartat però sembla que no empresonat en el procés obert per ella contra els antics collaboradors de Joan I absolts el 1398 el 1397 figurava novament com a secretari reial Posseí la baronia d’Anglesola pel seu matrimoni amb Constança, filla de Berenguer d’Anglesola Fou armat cavaller el 1399 Fou un bon prosista les seves lletres són d’un gran valor literari influït per l’humanisme
protonotari
Història
Oficial de diverses cancelleries reials medievals, encarregat del registre dels documents oficials i sovint de la custòdia dels segells (guarda-segells).
A la cancelleria catalanoaragonesa venia, en dignitat, després del vicecanceller Tenia cura de guardar els segells del rei excepte el segell secret, del qual era dipositari el camarlenc, de percebre el ius sigilli , amb el qual pagava el personal de la cancelleria, i d’assumir la direcció dels empleats d’aquella, de revisar i corregir les lletres i els privilegis i de procurar que es redactessin “en bella retòrica i bon llatí” El càrrec fou creat per Pere III de Catalunya-Aragó a favor de Francesc de Prohome 1349-54, el qual substituí Mateu Adrià 1354-64 Altres protonotaris foren…
Joan de Borbó i de Battenberg
Història
Política
Infant d’Espanya (1913-33), príncep de Girona, Astúries i Viana (1933-41), comte de Barcelona i cap de la casa i família reial d’Espanya.
Fill del rei Alfons XIII, en ésser proclamada la Segona República hagué d’exiliar-se El 1933, per renúncia dels seus dos germans grans el príncep d’Astúries, Alfons, i l’infant Jaume, es convertí en l’hereu de la corona Continuà a Anglaterra els seus estudis de marí, i estudià història i ciències polítiques a Florència El 1935 es casà, a Roma, amb la princesa Maria de la Mercè de les Dues Sicílies El 1940 el seu pare abdicà en ell la corona en un document que fou fet públic el 1941 El 1942 es traslladà a Lausana —on estudià el català, que li ensenyà Carles Cardó— i el 1946 a Estoril El 1945,…
Revolució Russa
Història
Procés revolucionari que, a Rússia, posà fi a l’autocràcia dels tsars i dugué a la instauració d’un règim socialista.
Cal distingir-hi dues fases la primera, coneguda com a Revolució de febrer març, segons el calendari gregorià, forçà l’abdicació de Nicolau II la segona, anomenada Revolució d’Octubre novembre, segons el calendari gregorià, donà el poder al partit bolxevic Les arrels de la revolució del 1917 es poden situar a la darreria del s XIX, en les contradiccions existents tant en el si del sistema socioeconòmic com entre aquest i el règim polític El moviment revolucionari del 1905 mostrà que “Rússia era un polvorí”, situació que les reformes de Stolipin no modificaren la Primera Guerra Mundial, amb…
Francesc Macià i Llussà
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Carrera militar i activitat com a enginyer Inscrit al registre civil amb el nom de Josep-Francesc, era fill d’una família de les Borges Blanques que negociava en vi i oli Estudià a Vilanova fins a quinze anys, edat en què ingressà a l’acadèmia d’enginyers militars de Guadalajara Castella, d’on, com a tinent 1880, fou enviat primer a Madrid i després a Barcelona Inicià aleshores estudis d’enginyeria civil, interromputs pel seu ascens a capità 1882, arran del qual fou destinat a Sevilla i després a Lleida, on ocupà la comandància d’enginyers militars Ascendí fins a tinent coronel, i es casà amb…