Resultats de la cerca

Com a diputat i membre de diferents organismes directius, participà activament en el procés revolucionari francès Fou un dels redactors de la Constitució Civil del Clergat 1790 i del Codi de Napoleó 1800-04

Propietari de terres, fou un dels fundadors i directius de la Unió de Rabassaires Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya Desenvolupà una intensa activitat dins les comissions d’agricultura i de contractes de conreu

Participà en el congrés de Barcelona del 1868, fou membre del consell de la Unió Manufacturera i ocupà càrrecs directius a la Federació de Les Tres Classes de Vapor 1872 Dins l’obrerisme barceloní, se situava en el sector sindicalista reformista més moderat i partidari de la collaboració amb els fabricants El 1889 assistí, a París, al Congrés Socialista Possibilista

Així, hom fundà la Comunitat Catalana de Mèxic, la més activa, que tenia com a portaveu El Poble Català i que promogué la ratificació del pacte Galeusca la Comunitat Catalana de l’Amèrica Central, radicada a San José de Costa Rica la Comunitat Catalana de Colòmbia Bogotà i la Comunitat Catalana de la República Argentina Buenos Aires La missió d’unitat dels catalans d’aquestes comunitats s’acordava amb la pluralitat ideològica, puix que en els consells directius hi havia membres de la majoria dels partits polítics i de les sindicals de Catalunya a l’exili, a més d’antics residents…

A diferència d’aquesta, es basà en els membres dels partits nacionals i reconegué l’autonomia d’aquests darrers Durant els primers anys promogué la celebració revolucionària del primer de maig i la lluita per la jornada de vuit hores Malgrat que el congrés d’Amsterdam 1904 prohibí la participació dels partits socialistes als governs burgesos, la Internacional restà dividida en dues tendències, una de reformista, que era majoritària, i un altra de revolucionària El congrés de Stuttgart 1907 proclamà una posició antibellicista, però en esclatar la Primera Guerra Mundial la política…

Obrer estucador, ingressà a la UGT el 1890 i al PSOE el 1894, de les direccions dels quals formà part des del 1914 i el 1915, respectivament Membre del comitè de vaga del 1917, fou condemnat a trenta anys de presó però, en ésser elegit diputat per Barcelona el 1918, fou amnistiat Collaborà com a conseller d’estat amb la Dictadura de Primo de Rivera Representant de la UGT en el comitè revolucionari 1930, fou ministre de treball de la República 1931-33 i fou elegit president del PSOE 1932-35 A causa dels problemes plantejats en la collaboració governamental i dels fets d’octubre del 1934 amb…

Fill de Joan Baptista Roca i Caball , nasqué a l’exili familiar, però el 1941 fou portat a Barcelona Actuà en el moviment estudiantil democràtic, i s’incorporà al Front Obrer de Catalunya 1961-69 Alhora treballà com a professor a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona 1962-66, fins que en fou expulsat Defensor de processats davant el Tribunal d’Ordre Públic, i vinculat també a empreses urbanístiques, ha collaborat a Destino , Serra d’Or , El Correo Catalán , Avui , La Vanguardia , etc Cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya i diputat a Corts 1977, 1979, 1982, 1986,…

A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es feu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d’ universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…

El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del segle XIX Les mesures uniformistes que les monarquies borbòniques de França i Espanya havien imposat a les terres catalanes, com feien altres monarquies absolutistes de l’època amb els pobles que havien absorbit Polònia, Finlàndia, Eslovàquia, etc, no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català Les reaccions enfront de les mesures d’uniformització i les tensions enfront del poble dominant s’havien manifestat diversament, des de l’odi popular contra Felip V i la Ciutadella de…