Resultats de la cerca

Aquesta constitució, que donà nom al període de la història de França comprès entre el 26 d’ocubre de 1795 4 de brumari de l’any IV i el 9 de novembre de 1799 18 de brumari de l’any VIII i creà una república dirigida per la burgesia de negocis, més moderada que la del 1789 Instituí dos consells legislatius, els Cinc-cents i els Ancians 250 membres, que, elegits per sufragi censual en dos graus, tenien, respectivament, la iniciativa de les lleis i les votaven el Directori, format per cinc membres, era elegit pels Ancians entre una llista de cinquanta membres proposada pels Cinc-…

Primerament fou format un directori provisional, que cedí el poder a Primo de Rivera quan arribà a Madrid El dictador establí el veritable directori militar, en el qual figuraren vuit generals —representatius del mateix nombre de regions militars—, el contraalmirall marquès de Magaz i el coronel Nouvilas com a secretari Els propòsits del nou govern foren de tapar l’escàndol de la guerra del Marroc i de restaurar l’ordre social mitjançant els recursos militars Fou succeït per una dictadura civil 1925-30

Fundà, a París, el diari “Le Tribun du Peuple”, portaveu del seu ideari comunista igualitari, des d’on combaté Robespierre per conservador Teoritzà sobre la necessitat de suprimir la propietat individual i de collectivitzar la terra Fundà el Club dels Iguals Club des Égaux, tancat pel Directori el 1795 Al començament del 1796 creà una organització secreta per tal d’enderrocar el Directori A més dels seus adeptes, hi participaren antics jacobins i terroristes, i tingué ramificacions dins la policia i l’exèrcit La conspiració dels Iguals fou denunciada al maig del…

Tingué un paper molt actiu en el moviment revolucionari italià de la fi del s XVIII Fou membre del directori de la República Napolitana del 1799

Hom hi distingeix el període de la Convenció Nacional 1792-1795, el del Directori 1795-99 i el del Consolat 1799-1804, que donà pas a l’imperi hereditari de Napoleó I

Diputat dels Estats Generals 1789, durant la Revolució Francesa fou membre del comitè de salut pública, seguretat nacional i del triumvirat, amb Barras i La Révellière-Lépeaux, del Directori 1795-99 Organitzà el cop d’estat del 18 de fructidor 4 de setembre de 1797

Diputat als Estats Generals 1789, aconseguí l’abolició del dret de primogenitura Membre jacobí de la convenció i del Comitè de Salvació Pública, després del cop d’estat del 9 de termidor de l’any II 27 de juliol de 1794, fou ministre de justícia 1795-97 i formà part del Directori Napoleó li atorgà el títol de comte

Llicenciat en lleis 1845, s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868 fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València

Jacobí destacat a Besançon, esdevingué cap de l’exèrcit que conquerí els Països Baixos 1794 El 1795 fou nomenat cap de les forces del Rin i es passà secretament a la causa monàrquica Obligat a dimitir pel Directori 1796, fou detingut 1797 i deportat, però s’evadí i es refugià a Londres 1798 El 1804 tornà a París d’amagat, on morí empresonat