Resultats de la cerca

De jove s’establí a Tenerife, on fou ajudat per Agustí Guimerà Fundà el setmanari “La Opinión”, que es convertí en diari el 1882 Milità en el Partit Conservador i fou amic de Cánovas del Castillo, però refusà tota mena d’honors o distincions oficials

El 1930 fou deportat a la ciutat siberiana de Tomsk amb la seva família, víctima de les purgues de Stalin Després de completar una formació com a tècnic mitjà, el 1940 s’incorporà a l’exèrcit soviètic Ferit greument l’octubre del 1941 en l’ofensiva alemanya a la Segona Guerra Mundial, durant l’hospitalització concebé un nou fusell d’utilització simple i alhora fiable El 1947 presentà el prototip del fusell automàtic AK-47, conegut popularment amb el nom de kalàixnikov El 1949 hom en començà la producció en sèrie a la ciutat d’Iževsk i esdevingué, per la seva manejabilitat i el cost…

Des del 1945 ocupà càrrecs a la Banque de France, de la qual fou membre del Consell General en 1973-79 Consultor 1969 del primer ministre Jacques Chaban-Delmas, el 1974 ingressà al Parti Socialiste Français, i entre 1981-84 fou ministre d’Economia i Finances Diputat al Parlament Europeu 1979-84, president del Comitè Econòmic i monetari de les Comunitats Europees 1979-81 Entre 1984-94 fou president de la Comissió Europea, càrrec des del qual donà un impuls decisiu a la integració europea mitjançant l’aprovació de l’Acta Única Europea 1986, el Tractat de Maastricht 1992 i l’admissió de nous…

Fill d’un empresari tèxtil, milità a les joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya Fou cap d’escamots en els fets d’Octubre del 1934, raó per la qual fou detingut i, posteriorment, alliberat Juntament amb Josep Maria Batista i Roca formà la columna Pau Claris, creada per la Generalitat el 1936 com a instrument per a imposar autoritat enfront de partits i sindicats Ocupà el càrrec de secretari del president Lluís Companys i, més tard, fou sotsdirector de la Presó Model de Barcelona Al final del 1938 s’exilià a París Installat a Perpinyà, en començar la Segona Guerra Mundial s’uní a la…

Fill de jueus polonesos establerts a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial, estudià medicina i exercí la psiquiatria a Ginebra 1949-53 i a Prilly Vaud 1957-58 El 1960 es doctorà amb una tesi sobre la malenconia Parallelament cursà estudis de lletres, i exercí posteriorment com a professor de literatura i història de la filosofia en universitats diverses Johns Hopkins de Baltimore, 1853-56 Universitat de Ginebra, 1958-85, entre d’altres i es doctorà el 1957 amb la tesi sobre Jean-Jacques Rousseau La transparence et l’obstacle La seva obra literària i filosòfica és molt influïda per la seva…

Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat prevere el 1902 Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona 1905, hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d’excavacions prehistòriques al Solsonès El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya 1923 i La civilització megalítica a Catalunya 1927 També excavà altres jaciments poblats ibèrics, com el Vilaró d’Olius o el Castellvell de Solsona, i…

Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…

Orígens i organització Sorgí com a resposta al bloqueig de les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i els successius governs espanyols, iniciades pràcticament des de la reinstauració de la democràcia a l’Estat espanyol Els continus obstacles i dilacions amb motiu dels avatars polítics acabaren en una via morta al final del 2001, cosa que propicià el sorgiment de l’organització des de l’àmbit no institucional És coordinada per un secretariat format per vint-i-cinc persones, bona part de les quals en foren fundadores, com ara Antoni Strubell i Trueta , Josep Cruanyes, Enric Borràs,…