Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
mudèjar
Història
Musulmà que romangué a la península Ibèrica sota dominació cristiana.
Les diverses capitulacions signades amb l’avanç de la reconquesta permeteren, en general, la permanència dels musulmans a la zona, els quals rebien garanties per a poder practicar l’islam i gaudir d’institucions i de lleis pròpies A les zones rurals, on la menor afluència de repobladors féu molt lent el canvi de la població, els mudèjars continuaren conreant els mateixos camps, bé que sota una altra condició jurídica En general, els mudèjars, sota la directa protecció de la corona, constituïren una comunitat que evolucionà parallelament a la cristiana, però independentment A poc a poc,…
Viriat
La mort de Viriat, cap dels lusitans, oli de José de Madrazo (1807)
Museo Nacional del Prado
Història
Pastor i capitost lusità en la lluita contra la dominació romana.
Eludí la matança del pretor Galba 150 i el setge del pretor Vetili 147, el qual derrotà i occí en una emboscada a les muntanyes de Ronda 146 Utilitzant la tàctica de guerrilles, vencé repetides vegades els romans Malgrat ésser derrotat pel cònsol Fabi Màxim Emilià 145-144, continuà la lluita Signà un acord de pau amb el cònsol Servilià 140 i fou proclamat “amic del poble romà” El cònsol Cepió anullà el tractat i preparà un nou atac Viriat volgué pactar, però fou assassinat pels seus enviats, subornats pels romans
sebastianisme
Història
Fenomen històric messianista que es produí arran de la creença popular portuguesa que el llegendari rei Sebastià I no morí en la batalla de Qsar el Kebir (1578).
El poble portuguès, sota la dominació castellana, fonamentà les seves esperances d’independència en el retorn del rei, el qual, mitificat, esdevingué el futur alliberador de Portugal i un dels símbols que mantingueren viu l’esperit de rebellia del país Aquesta creença donà peu que al llarg dels s XVI i XVII sorgissin impostors anomenats els “falsos dom Sebastià”, com el “rei de Penamacor”, jove d’origen humil d’Alcobaça 1584, Mateo Alvares “rei d’Ericeria”, el qual arribà a tenir una petita cort i un exèrcit de 800 homes, i Gabriel Espinosa, que, com els seus predecessors, morí a…
bàvar | bàvara
Història
Individu d’una estirp germànica de la branca dels marcomans, la qual, emigrant de Bohèmia al sVI dC, s’instal·là al territori que coincideix amb l’actual Baviera, on es mesclà amb elements romans.
Al s VII fou sotmesa a la dominació franca
etnarca
Història
Arquebisbe, amb poder civil, d’una comunitat ortodoxa subjecta a dominació estrangera.
companyia
Història
Divisió territorial de Menorca, en part encara popular, que comprenia un nombre de llocs o possessions suficients per tal d’aportar prou homes per a una companyia de les milícies de defensa contra els atacs marítims, organitzades a partir del s XVI.
Una darrera organització de les companyies fou feta encara, sota la dominació anglesa, pel general Steward
Mutarrif ibn Musà ibn Fortun
Història
Cap sarraí de la família dels Banū Qasī
.
Fou valí de Pamplona fins que morí, durant la revolta antiomeia que posà fi a la dominació musulmana
Henry Sidney
Història
Polític anglès.
Entre el 1565 i el 1578 treballà activament per tal d’imposar la dominació anglesa a Irlanda, que dividí territorialment en comtats
vetó | vetona
Història
Individu d’un poble preromà que ocupà la zona occidental de la Meseta, a la península Ibèrica, entre el Duero i el Guadiana.
La seva economia fou de base ramadera Els vetons prestaren suport als lusitans, els seus veïns, quan aquests s’aixecaren contra la dominació romana
carta de ‘logu’
Història
A l’edat mitjana, codi vigent a cadascun dels jutjats sards.
A l’època de dominació de Pisa, la Carta de logu de Càller regia exclusivament per als sards Breve Regne Callari Durant la dominació catalana, el jutge d’Arborea Marià IV promulgà segle XIV una carta de logu per al seu jutjat per tal d’assegurar la pau interna dels seus súbdits La seva filla Elionor, jutgessa també d’Arborea, promulgà 1392 la Carta de logu d’Arborea, la més famosa i l’única conservada, vàlida per al jutjat d’Arborea i estesa després a tota l’illa Escrita en llengua sarda i de forma clara i concisa, regula matèries civils i penals amb un gran sentit…