Resultats de la cerca

Fou la primera creació d’un ducat per part d’un rei capetià La senyoria estigué a mans dels Dampierre 1228, passà als Borgonya 1283 i als Capets 1310, fundadors de la primera dinastia ducal El 1523 l’apanatge de Borbó passà a la corona La segona dinastia ducal de Borbó s’inicià quan el ducat de Borbó fou conferit als prínceps de Condé principat de Condé, i durà fins a la seva extinció, el 1830 De la primera dinastia de la casa ducal de Borbó sortiren diferents línies la dels comtes de la Marca comtat de la Marca i ducs de Vendôme ducat paria de Vendôme, després reis de Navarra i…

El darrer de la dinastia fou Carles V, que deixà el ducat a Lluís XI de França, el qual el reincorporà a la corona 1481 El títol fou concedit diverses vegades, de manera honorífica, a prínceps de sang, entre ells a Francesc Hèrcules mort el 1584, duc d’Alençon, fill d’Enric II de França Tercera dinastia d’ Anjou al futur Enric III, a dos fills de Lluís XIV i al seu net Felip, que més tard fou rei d’Espanya amb el nom de Felip V Lluís XVIII, abans d’ésser rei, detingué aquest títol ensems amb el de comte de Provença Als segles XIX i XX, després de la mort del comte de Chambord 1883, se l’…

Passà als Pimentel, comtes ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia

Passà als Borja, ducs de Gandia, als Pimentel, comtes ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Roca de Togores, marquesos d’Asprilles, i als Escrivà de Romaní

Passà als Enríquez, ducs de Medina de Rioseco, el 1741 als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes, el 1755 als Silva, comtes de Galve, i el 1802 als FitzJames Stuart, ducs de Berwick

La grandesa d’Espanya fou reconeguda al tercer comte El títol passà el 1713 als Pimentel, comtes ducs de Benavente després als Fernández de Velasco, ducs de Frías, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i, darrerament, als Martorell, marquesos d’Albranca

Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, que es cognomenaren Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón Els ducs de Sessa i Somma tenien palau a Barcelona, al carrer Ample Aquest fou conegut com a palau dels Ducs de Sessa i denominat palau Larrard des que aquesta família l’adquirí el 1799

Comprenia totes les torres, viles i castells d’Altafalla, Falset i Móra d’Ebre, els llocs de Marçà i de Pratdip i la resta de la senyoria de la denominada baronia d’Entença L’any 1341 Ramon Berenguer el permutà pel comtat d’Empúries amb el seu germà, l’infant Pere, comte de Ribagorça Pere I d’Empúries El castell principal del comtat —almenys per a la residència i administració— fou el de Falset Per entroncaments familiars, el títol passà als Cardona, comtes i després ducs de Cardona, als Aragó, als ducs de Sogorb i als comtes d’Empúries, als Fernández de Córdoba,…

Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, i als Osorio de Moscoso, ducs de Medina de las Torres

Passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, als Téllez-Girón i als Arteaga, ducs de l’Infantado