Resultats de la cerca

Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual

Fill de Sanç I i de Dolça, filla de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona Conquerí als musulmans Alcácer do Sal 1217 per la seva política contrària al poder i a les rendes eclesiàstiques fou excomunicat Legislà en matèria civil i penal

Presidida pel tsar i integrada per autoritats eclesiàstiques, el consell dels boiars, membres de les classes populars i homes lliures de les ciutats, fou convocada sovint en temps d’Ivan IV, intervigué en l’elecció de Borís Godunov i fou novament activa sota Miquel III, però perdé importància a partir del 1622

Fill de Malcolm III, succeí el seu germà Alexandre I Intervingué en la successió d’Enric I d’Anglaterra, però fou vençut el 1138 Assegurà la monarquia escocesa, dirigí la penetració anglonormanda i estructurà el regne sobre el sistema feudal Reactivà l’economia i renovà les fundacions eclesiàstiques, la justícia i l’exèrcit

L’obra és ordenada per regions eclesiàstiques i per diòcesis En fou l’iniciador Claude Robert el 1626 L’edició més completa, però, fou publicada del 1715 al 1865, amb una continuació del 1895 al 1920 a cura d’Ulysse Robert i JH Albanès Conté notícies d’interès per als territoris catalans de dellà els Pirineus

De forma triangular, té un perímetre d’uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal Durant la guerra contra Joan II s’hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran, i hi foren assetjats juny-juliol del 1462, però finalment alliberats gràcies a l’ajut de les tropes franceses

en de prendre i saquejar la ciutat Moriren més de 2 000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva

El terme burgenses de bon principi designava els ciutadans que gaudien dels privilegis i franqueses concedits a llur ciutat A França hom distingia entre els burgesos de ciutats reials i els de ciutats pertanyents a senyors feudals La condició de burgès implicava l’alliberament de les càrregues feudals i d’algunes taxes eclesiàstiques, i el dret de portar armes i de només poder ésser cridat davant el tribunal de la ciutat En algunes ciutats era una condició molt acostada a la dels nobles

Els nobles, els cavallers, les dignitats eclesiàstiques, els ciutadans i també les ciutats posseïen baronies Dins la baronia, la jurisdicció del baró era general i s’estenia a tots els ordres sense altres límits que aquells que provenien de llur dependència del rei o príncep, de les prescripcions dels usatges, furs o costums generals, constitucions i actes de cort, del dret comú i de les condicions imposades en la infeudació castell termenat Els veguers o justícies no tenien jurisdicció dins la baronia el titular d’una baronia prenia part en les corts com a senyal territorial, baldament fos…

En certa manera, hom podria afirmar que una gran part dels historiadors de l’època clàssica —com, per exemple, Tit Livi i Tàcit— usaren unes formes clarament annalístiques A l’edat mitjana, els annalistes treballaren en l’anonimat i de manera collectiva, que donà com a resultat un mosaic d’interpolacions, asincronismes i juxtaposicions Per aquesta causa la identificació dels autors de les obres d’aquest tipus requereix una cura especial i la més afinada crítica La funció annalística restà vinculada, generalment, a institucions civils o eclesiàstiques, però a vegades depengué d’una política…