Resultats de la cerca

En ésser abolit el soldanat 1922, l’assemblea nacional l’elegí per fer-se càrrec exclusivament de les funcions religioses de l’antic soldà Dos anys més tard hom decidí també de suprimir el califat, i hagué d’exiliar-se

S'inicià sota la influència del Romanticisme francès i evolucionà després cap a formes més clàssiques La seva obra, composta de faules, sàtires i poemes de tema històric, de caràcter liricopatriòtic, fou aplegada el 1863 sota el títol Meditatii, elegi, epistole, satire şi fabule

Una revolta de la Bètica l’obligà a transferir la capital a Mèrida La facció contrincant elegí rei Atanagild 551, que demanà l’auxili de Justinià Aquest envià el patrici Liberi, que obligà Àkhila a retornar a Mèrida, on els propis guerrers l’assassinaren

Fou elegit per una assemblea reunida a Londres, mentre que una altra, a Southampton elegí el rei danès Canut II Edmund restà com a rei del sud d’Anglaterra Wessex, i Canut II, del nord En morir Edmund, Canut II esdevingué rei d’Anglaterra i Dinamarca

Mulat d’origen esclau, el 1803 s’uní als insurrectes contra els francesos i fou el lloctinent dels principals caps independentistes General 1843 i governador de Port-au-Prince 1846, el senat l’elegí president de la República 1847, amb la intenció que la burgesia mulata el manipulés enfront del proletariat negre Malgrat això, Soulouque perseguí els mulats 1848 i instaurà un règim despòtic inspirat en el napoleònic El 1850 es féu coronar emperador, però el 1858 fou desposseït dels seus càrrecs per un alçament republicà

Catedràtic de dret polític des del 1948, el 1965 fou expulsat de la universitat per la seva oposició al franquisme, i exercí dos anys la docència als EUA Militant del PSOE, en fou expulsat per discrepàncies ideològiques i el 1968 fundà el Partido Socialista del Interior, esdevingut el 1974 Partido Socialista Popular , que presidí i pel qual fou diputat el 1977 En integrar-se el PSP en el PSOE 1978 hom l’elegí successivament president honorari d’aquest partit, novament diputat i alcalde de Madrid 1979 i 1983 Marxista crític, escriví, entre altres obres, Humanismo y…

Alliberada França de l’ocupació alemanya, De Gaulle creà un govern provisional, hom elegí una Assemblea Constituent, fou promulgada una nova constitució, i el socialista VAuriol fou elegit president L’exclusió dels comunistes del govern 1947 i l’organització dels partidaris del general De Gaulle impossibilitaren la consolidació del nou règim, que patí una forta inestabilitat ministerial Els seus polítics més destacats foren Edgar Faure, Pierre Mendès-France i Guy Mollet El procés de descolonització la Indoxina, Tunísia, el Marroc culminà amb la crisi d’Algèria, que posà fi a la…

Fill del rei suec Joan III i de Caterina Jagelló i nebot matern de Segimon II de Polònia La dieta polonesa l’elegí rei el 1587, preferint-lo a l’arxiduc Maximilià d’Àustria i el 1592, a la mort del seu pare, fou proclamat rei de Suècia Campió de la Contrareforma, intentà de sotmetre a la Santa Seu els ortodoxos lituans i polonesos acta d’unió de Brest-Litovsk, 1595 i afavorí els catòlics suecs Això i la subordinació dels interessos de Suècia als de Polònia descontentaren la majoria dels suecs, que el deposaren i cridaren al tron el seu oncle Carles IX A l’època de les…

Lluità en la guerra contra Napoleó i, fet presoner pels francesos, tingué l’avinentesa de viatjar per Anglaterra i Alemanya 1814 L’1 de gener de 1820, quan era tinent coronel i esperava amb les seves tropes d’ésser embarcat cap a Amèrica, es rebellà a Cabezas de San Juan Andalusia occidental i proclamà la Constitució del 1812 Malgrat que s’apoderà per sorpresa de l’arsenal de la Carraca, la seva columna, que recorregué diverses poblacions andaluses, estava a punt de desfer-se quan el pronunciament liberal i federalista de la Corunya i els de Barcelona, Saragossa i Pamplona, davant l’apatia de…

Doctor en teologia i en drets per la Universitat de València Anà a Roma, on Felip II l’elegí com a auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa 1588 Fou prelat domèstic, jutge apostòlic delegat i promotor dels processos de canonització, entre d’altres, de Ramon de Penyafort Fou degà de la Rota del 1604 al 1612 Publicà diversos tractats de dret canònic, allegacions jurídiques, decisions de la Rota 1648-50, biografies de sants, com la Vita Sancti Raymundi de Peñafort 1601, edició d’una biografia antiga anònima que illustrà i completà amb la relació de la seva canonització…