Resultats de la cerca

És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere Torroella

És autor de Noctes atticae obra traduïda al català per M Olivar i Cebrià Montserrat, 1930-34, on dóna informacions valuoses sobre filosofia, llengua, literatura, religió i lleis de Roma i, en general, sobre el món romà, en un llenguatge elegant i planer

Autor d’una compilació legal que, ultra la seva importància per a la història de la jurisprudència europea, contribuí al desenvolupament de la literatura gallesa i que, amb la seva dicció lúcida, noble i simple, influí l’elegant prosa medieval dels Mabinogi

El 1783 li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària Per la seva mort sense fills, la successió passà al seu nebot Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès, cavaller de Calatrava En l’actualitat es troba vacant El 1763 Miquel Vallès-Reus féu construir una residència urbana a Palma Mallorca, dita palau del marquès de Solleric o can Morell Hi sobresurten la façana del Born, on es conjuga la tradició constructiva mallorquina amb un elegant estil rococó Lluís XV, i l’escala imperial del pati, que porta a una logia de fi classicisme

Durant l’interregne que preparà el compromís de Casp intervingué a favor de Ferran d’Antequera en les tasques del parlament català Figurà en el procés contra Jaume d’Urgell Advocat reial, el 1416 fou nomenat batlle general de Catalunya Espia i confident de Ferran I i d’Alfons el Magnànim, la seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV 1418 fins el 1430, obrant com a tractador dels reis Aplegà una immensa fortuna Era, a més, un bon escriptor les seves lletres són de considerable vàlua literària, de cultura humanística i classicitzant, concís,…

Vida i obra Membre de la cancelleria reial des del 1342, el 1343 ja era escrivà i, més tard, fou secretari 1351 i després succeí Mateu Adrià com a protonotari 1365 de Pere el Cerimoniós , càrrec que conservà fins el 1375 Intervingué en els tractes i pactes entre el rei Pere i el comte de Trastàmara i com a compensació per la seva labor, obtingué el nomenament de batlle del rei 1359 i obtingué una franquícia d’impostos municipals a Montblanc 1365 En diferents arxius de l’antiga Corona d’Aragó es conserven diverses cartes reials i nombrosos documents relacionats amb la seva activitat…

Fill de Luci Anneu Sèneca el Rètor, fou educat en el culte a la poesia i l’eloqüència A Roma, fou deixeble de Sotió, Àtal i Papiri Fabià, filòsofs eclèctics, que l’iniciaren en la pràctica de certes doctrines austeres i que, en el cas de Papiri, exerciren sobre ell una influència intellectual molt profunda configuraren el seu estoïcisme humanitzat pel sentiment i la unitat d’estil i de pensament que lliga totes les seves obres L’any 31 dC obtingué la qüestura i començà la seva brillant carrera d’advocat, que hagué d’abandonar davant l’enveja de Calígula Des d’aleshores, es consagrà totalment…

Fou adoptat pel seu oncle Gai Juli Cèsar com a fill l’any 44 aC i prengué el nom d’Octavi A la mort de Cèsar organitzà, amb Marc Antoni i Lèpid , el redreçament del partit cesarià Obtingué l’ajut del senat, mogut per Ciceró, que s’oposava a Antoni L’any 43 aC constituí el segon triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid, la primera acció del qual fou d’eliminar l’oposició anticesariana per mitjà de proscripcions i de presentar batalla a Cassi i Brut, que foren vençuts i morts a Filipos el 42 aC Assolida la pau, els triumvirs es repartiren el territori romà, i Octavi rebé les províncies de Sicília i d…

Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…