Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Ramon Marquet
Història
Militar
Vicealmirall de Catalunya.
Mercader i armador, posà aviat la seva experiència marinera al servei de la corona El 1269 portà en la seva nau el rei Jaume I, que havia emprès una croada a Terra Santa, abandonada, però, en ésser dispersat el seu estol per un temporal El 1282 s’encarregà de preparar la flota per a l’expedició a Tunis i a Sicília de Pere el Gran, i fou, a més, el cap de tota la marineria Aquell mateix any anà a cercar la reina i l’infant Jaume, i els portà a Sicília des de Catalunya Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284, i l’any següent preparà, juntament amb Berenguer…
tercera guerra Púnica
Història
Fet d’armes entre Roma i Cartago que tingué lloc els anys 149-146 aC.
Fou emprès pels romans, que temien una resurrecció del poder de Cartago Aprofitant la malvolença del rei númida Masinissa contra els cartaginesos, Roma inicià una guerra d’extermini, que acabà amb la presa de Cartago, després d’una resistència desesperada a l’exèrcit que comandava Escipió Emilià La ciutat fou arrasada i no ressorgí, fins un segle i mig després, ja com a ciutat romana
Otó IV
Història
Emperador romanogermànic (1209-18).
Rei de Romans i de Germània 1198 Fill d’EnricXII de Baviera i de Matilde d’Anglaterra Fou educat a la cort del seu oncle Ricard Cor de Lleó Derrotat per Felip de Suàbia 1206, es refugià a la cort de Joan I d’Anglaterra Mort Felip, recuperà el tron germànic, i fou coronat emperador per InnocenciIII Havent emprès el 1210 una expedició a la Pulla sense autorització del papa i no havent complert el que havia promès a aquest quan el coronà, fou excomunicat Això suscità revoltes contra ell a Alemanya i, mentrestant, s’enemistà també amb el rei de França Felip August, que el derrotà a…
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Història
Esport general
Associació fundada a Igualada el 1863 per Marià Ferrer (1811-99), escolapi exclaustrat.
El neutralisme religiós de l’entitat i les actituds polítiques predominants entre els associats provocaren sovint reaccions hostils en els sectors integristes de la ciutat malgrat això, l’Ateneu esdevingué ben aviat la primera entitat cultural d’Igualada i englobà gent de tots els estaments socials En l’etapa vuitcentista mantingué una escola primària i comercial, dirigida per Francesc de P Bedós, un teatre i una biblioteca Sota la presidència d’Emili Sabaté 1919-35, l’entitat prengué una gran embranzida amb la creació d’un grup escolar, inserit en el moviment pedagògic català, un…
,
Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero
Història
Militar
Militar i polític, més conegut amb el nom de Baldomero Espartero.
Ingressà al seminari d’Almagro, però el deixà per prendre les armes contra Napoleó, a quinze anys El 1815 passà a Amèrica, on lluità contra els independentistes del Perú Enviat a Madrid en missió especial 1824, no participà en el fracàs d’Ayacucho, però els seus enemics l’hi atribuïren Tornat a Espanya, fou destinat a Pamplona 1825 Passà a Barcelona i a Palma en morir Ferran VII es posà al servei d’Isabel II per tal de combatre els carlins es destacà aviat, i, ascendit a general, assolí la victòria de Luchana 1836, base de la seva fama El 1837 fou creat per Maria Cristina comte de Luchana i…
socialdemocràcia
Història
Política
Nom amb què hom designa els moviments socialistes caracteritzats per la renúncia al marxisme, l’acceptació de les institucions liberal-democràtiques i una pràctica política de tipus moderat.
El mot féu referència, des de la fi del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial, als partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, els països escandinaus i Rússia Més tard, adoptà el signicat actual La primera tendència revisionista del marxisme fou protagonitzada per Eduard Bernstein Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia, 1899, que rebutjà la dictadura del proletariat i preconitzà una transformació lenta del sistema capitalista, que esdevindria socialista mitjançant un procés de reformes graduals i successives, aconseguides a través de la lluita…
Manuel Duran i Bas
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Jurisconsult i polític.
Vida i obra Fill de Ramon Duran i Obiols Es formà als jesuïtes de Madrid i a Barcelona Estudià a la Facultat de Jurisprudència de la Universitat de Barcelona 1840-45 També obtingué el grau de batxiller en filosofia 1849, i es doctorà a Barcelona, en dret civil i canònic el 1852 El 1859 es llicencià en dret administratiu Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà, de Reynals i Rabassa i de Permanyer i Tuyets, fou considerat per Prat de la Riba l’inspirador de l’escola jurídica catalana Professor de la Universitat de Barcelona des del 1850, exercí com a catedràtic de dret mercantil i penal des del 1862…
,
Ramon Berenguer I de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1035-76), fill de Berenguer Ramon I i de la seva primera muller, Sança de Castella.
Començà el seu govern sota la tutela de la seva àvia Ermessenda de Carcassona , aconsellada pel jutge Ponç Bonfill Marc, preceptor del jove comte, pel seu germà Pere de Carcassona, bisbe de Girona, per l’abat i bisbe Oliba, per Gombau de Besora i per Amat Eldric d’Orís Àvia i net assistiren a les consagracions de les seus de Vic i Girona 1038 El comte es casà amb Elisabet, potser filla d’un comte de Sardenya o d’un vescomte de Zuberoa o neboda del vescomte Berenguer de Narbona, el 1039, a Sant Cugat del Vallès En aquest temps entre el 1035 i el 1044 Muǧāhid al-Muwaffaq, rei de Dénia i les…
Pere III de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1336-87), era el fill segon d’Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença, però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit.
Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni reial que la reina —aleshores refugiada a Castella— havia aconseguit per als seus fills, cosa que estigué a punt de…
,