Resultats de la cerca

Era senyor de les baronies de Pinós, Bagà, etc, com el seu pare Galceran IV de Pinós Prengué part en una expedició amb l’exèrcit reial a València el 1255, segurament per sufocar alguna de les revoltes sarraïnes encapçalades per Al-azraq El 1266 participà també en la conquesta del regne de Múrcia feta per Jaume I, el qual li encomanà després la guarda d’una part de la frontera valenciana, a Biar, juntament amb altres tres cavallers El 1269 participà en la Croada a Terra Santa i continuà l’empresa, quan el rei l’abandonà, seguint els bastards reials Ferran Sanxis de Castre i Pere…

Fou caixista d’impremta Addicte al Partit Democràtic, participà en la revolució del 1854 i el 1856 fou bandejat a Granada pel capità general de Catalunya, Zapatero Després residí a Madrid, i en 1857-58 fundà amb el mallorquí Ignasi Cervera la societat carbonària El Falansterio, que arribà a tenir uns 80 000 afiliats a tot l’Estat espanyol Poc després fou empresonat, i el 1860 publicà Los misterios del Saladero , on propugnava la reforma del règim penitenciari El 1864 collaborà a La Discusión de Madrid, i juntament amb Robert Robert intentà una entesa entre les fraccions del partit …

Tanmateix, era també conegut per Lluís Maça i Cornell Es debaté, ja el 1427, conjuntament amb el seu pare, contra Pere Boïl i Lladró, a València, per raó d’uns deutes El 1429 prengué part en les incursions contra Castella i triomfà a Saix, al regne de Múrcia Fou capturat més tard, amb el rei Alfons el Magnànim, arran de la desfeta naval de Ponça 1435 Vers 1447-49 sostingué correspondència cavalleresca amb Nicolau de Pròixida, i, poc temps després 1453, les seves rivalitats amb el comte de Cocentaina Eiximèn Peris de Corella no s’aturaren fins que el mateix rei de Navarra i lloctinent general…

Era un hidalgo que el 1784 s’enrolà en els guàrdies de corps a Madrid, on féu amistat amb els prínceps d’Astúries, sobretot amb la futura reina Maria Lluïsa, de qui hom diu que fou amant Això i els seus dots polítics feren possible una ràpida carrera, i el 1792 substituí Aranda com a primer ministre de Carles IV Inicià la guerra contra la França revolucionària 1793-95, en la qual abandonà Catalunya a les seves forces, desguarnida d’homes i de material Però després s’alià amb França, fet que ocasionà dues guerres amb Anglaterra 1796-1802 i 1804-08, causa del desballestament del…

Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim el franquisme Cal distingir, doncs, dos períodes ben diferenciats la pau 14 d’abril 1931 — 17/19 de juliol 1936 i la guerra 17/19 de juliol 1936 — 1 d’abril 1939 Guerra Civil Espanyola La Constitució, aprovada el 9 de desembre de 1931, configurà una república amb un president, cap de l’Estat, feble una cambra única, forta i un govern nomenat pel president, però que…