Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
baronia de Montcortès
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montcortès (Segarra), que al s XV pertanyia als Sacirera.
Per enllaços passà als Marc i als Moixó
baronia de Jafra
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell termenat de Jafra (Garraf).
A la primeria del s XVI pertanyia als Bertran i, per successius enllaços matrimonials passà als Catà, als Martí, als Papiol 1717 i als Torrents 1817
senyoria de Labrit
Història
Territori feudal, amb centre a la localitat de Labrit o Albret, desmembrat del ducat de Gascunya el 1009, del qual fou primer senyor Amanieu I (mort després del 1030), que hom fa un dels descendents dels ducs de Gascunya.
Després de reunir, per enllaços, una sèrie de feus Maremme, Tartàs, Dreux, Llemotges, Perigord, Castres, la senyoria fou elevada a ducat 1556 a favor del senyor Alà I Albret Amb el duc Enric II d’Albret, fet rei de Navarra Enric III i rei de França Enric IV, fou incorporat a la corona francesa
marquesat d’Aguilar de Campoo
Història
Títol de Castella concedit pels Reis Catòlics, el 1484, a Garci Fernández Manrique de Lara.
La grandesa d’Espanya, unida al títol, fou reconeguda, el 1520, al seu fill i segon marquès, Luis El tercer marquès, Juan Fernández Manrique de Lara , fou lloctinent de Catalunya 1543-53 En morir el setè marquès 1662 el títol passà, com a resultat d’un plet, als Silva per un altre plet 1712 fou adjudicat als López-Pacheco, marquesos de Villena Posteriorment, i a base d’enllaços matrimonials, el títol recaigué en els ducs de Medinasidonia Actualment el posseeixen els Travesedo
la Biga
Història
Nom donat, a mitjan segle XV, a la classe superior de Barcelona, la dels ciutadans honrats, rendistes i terratinents, que dominava el govern municipal des de feia més de dos segles.
Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l’organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I els Marquet, Fiveller, Dusai, Llull, Sapila, Marimon, Turell Cada cop es restringia més l’entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d’ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d’enllaços matrimonials o per l’adquisició de terres senyorials Dominava el govern ciutadà i tenia una gran preponderància a la generalitat, des d’on els ciutadans honrats atacaren i venceren el partit popular de la Busca , i, un cop…
baronia de Balsareny
Història
Jurisdicció senyorial posseïda, probablement, al s XIII, pels descendents del primer veguer de Balsareny, Guifré (mort el 1020-21), casat amb Emma Ingilberga de Besora, el qual fou pare de Guisla, muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i del bisbe de Vic Guillem, successor d’Oliba.
La senyoria fou comprada el 1281 per Ramon de Peguera mort el 1290 a Mateu de Balsareny dit de Vilallonga i estigué a les mans de la casa de Peguera fins a la fi del s XV, que, per enllaços matrimonials, passà als Oliver El darrer d’aquesta família, Miquel d’Oliver i de Sarriera, fou succeït 1622 per la seva muller Elisabet de Corbera, la qual llegà la senyoria 1633 a Lluís de Corbera i de Castellet Els Corbera la vengueren el 1648 al ciutadà honrat de Barcelona Joan Antoni Martín Concepció de Martín i de Magarola morta el 1862, pubilla de la seva casa, es casà amb Lluís Carles d…
Roger II de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1236-56) i vescomte de Coserans (Roger III: 1240-56).
Fill del comte Roger I i d’una dama desconeguda, uní en la seva persona el lot important dels Berga, pel seu matrimoni amb Sibilla de Berga o de Saga 1234, i el comtat pallarès 1236, en la successió del qual, esmenant una disposició paterna, féu entrar 1244 les dones i àdhuc els bastards, originats en l’homònim fill seu Roger de Comenge nascut Roger IV de Coserans i coneguts sovint amb el cognom Espanha, que, desposseïts finalment dels béns cispirinencs, reclamaren amb lluites armades l’herència del Pallars Executant i retocant el seu pla 1256, posà al capdavant del comtat el seu…
vescomtat de Cabrera

Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que pertanyia als hospitalers i la vall de…
ostrogot | ostrogoda
Història
Individu d’una tribu germànica originada per l’escissió dels gots, instal·lats a les dues vores del Dnièster, en dos pobles: els visigots, o gots de l’W, situats en aquesta banda del riu, i els ostrogots, establerts a l’altra banda fins al Don (s III).
Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort Àtila, els…
baronia de Benialfaquí
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benialfaquí (Comtat), la qual, per enllaços matrimonials, recaigué en els Montserrat, marquesos de Cruïlles.