Resultats de la cerca

Investigà en diversos arxius peninsulars, preferentment en el de la catedral de Toledo Escriví Liturgia Mozárabe, Paleografía española 1758, Noticia de la California y de su conquista temporal y espiritual 1758 i Tratado sobre la igualdad de pesos y medidas 1759 És interessant el seu epistolari 1744-58, especialment les Cartas eruditas y críticas

Fill de Dalmau de Palou Es casà amb Francesca del Vilar i amb Constança, segurament senyora del castell de Curull i de la força del Vilar Fou ambaixador de Jaume II i d’Alfons III de Catalunya-Aragó a la cort francesa El seu epistolari amb aquest darrer revela un magnífic estil narratiu i una àmplia curiositat El 1332, de retorn d’una difícil missió a França, fou nomenat batlle i administrador de la Vall d’Aran Morí arran de la Pesta Negra

De família de comerciants catalans, residí des de molt petit a Catalunya Estudià al seminari de Girona fins a primer de teologia El seu treball se centrà en la figura de Jacint Verdaguer, del qual publicà deu volums de l’epistolari en collaboració amb JMde Casacuberta 1966-93 De la seva bibliografia destaca també Jacint Verdaguer Resum biogràfic 1952, Sant Antoni Maria Claret 1953, La Costa Brava vista pels escriptors catalans 1958 i Mossèn Cinto a la Gleva 1966 Molt vinculat a Sant Feliu de Guíxols, publicà nombrosos escrits històrics sobre aquesta vila Fou guardonat amb la Creu…

Sacerdot, fou professor honorari de la Universitat de Magúncia es doctorà a Friburg, amb Heinrich Finke, amb un estudi sobre les idees de croada de Ramon Llull Ramon Llulls Kreuzzugsideen , 1912 En relació amb l’Institut d’Estudis Catalans, inicià la sèrie d’"Estudis de Bibliografia Lulliana” amb el volum L’Edició Maguntina de Ramon Llull 1915, que conté l’epistolari Sollier-Costurer sobre la magna edició de RLlull protegida per l’elector maguntí Com a musicòleg, descobrí una missa del mestre Breunich, deixeble del lullista Salzinger Was versteht JSalzinger unter lullistischer…

Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa Llenguadoc i es doctorà en dret a la d’Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l’ajuntament i comandant d’un batalló de voluntaris durant la guerra Gran Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l’estudi de la societat barcelonina del seu temps En el marquesat el…

Un any abans Suero de Quiñones envià a molts països d’Europa un cartell on feia constar que, per servei a la seva dama, impediria el pas a tot cavaller que en les dates susdites volgués passar per aquell pont i que l’obligaria a lluitar amb ell o amb algun dels seus nous companys fins a trencar un total de tres-centes llances Hi lluitaren seixanta-vuit cavallers, vint d’ells vassalls d’Alfons el Magnànim deu d’Aragó, sis del Principat i quatre del regne de València, en els quals es palesa un cert interès a deslluir la competició, sens dubte per evidents raons polítiques De fet només s’hi…

Fill de l’infant Ramon Berenguer i de Maria de Xèrica Es casà amb Blanca de Sicília 1364 En accedir al comtat tenia una vasta cultura, brillantor i ambició, les quals el mostren com un príncep del Renaixement Embellí Castelló d’Empúries, n’acabà la catedral i intentà, sense èxit, d’erigir-la en seu episcopal Ajudà Pere III , el 1364, a València i Aragó, contra la invasió castellana El 1373 estrenyé les seves relacions amb aquest, en casar-se, en segones noces, amb Joana , filla del rei però aviat s’enemistà amb ell, portat pel seu esperit independentista el 1381, en la lluita amb el seu…

Abocat pels seus pares a l’estat eclesiàstic, fou pensionat per la Companyia de Jesús i estudià al seminari de Sogorb i a la Universitat de València El 1746, a Madrid, seguí els cursos de la Junta Preparatòria, embrió de l’Academia de San Fernando També pensionat pels jesuïtes prengué contacte directe amb l’art d’Itàlia a Venècia, Roma, Nàpols i Herculà 1751-59 En ser expulsats els jesuïtes d’Espanya 1767 fou encarregat d’inventariar les pintures dels seus collegis a Andalusia El 1771, pensionat en part per Carles III, emprengué en forma d’epistolari dirigit a un personatge…

Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València Llicenciat en dret 1858, Josep Campo i Pérez li encarregà la direcció del seu diari La Opinión , que, adquirit per Llorente 1866, es transformà en Las Provincias , que ell dirigí, pràcticament fins el 1904 i oficialment fins a la seva mort Al diari redactà nombrosos articles de política espanyola i comentaris sobre història, literatura i art Conservador, fou diputat a corts 1891, 1899, senador elegit 1896 i dues vegades cap del partit a la província de València Fou un dels suports principals de l’escissió de Francisco…

D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau , que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot L’epistolari entre els dos cosins durà vuit mesos i és escrit, dins els cànons jurídics i militars d’aquest gènere epistolar, amb encertats trets d’ironia i de sarcasme, que revelen, en tots dos adversaris, un enginy agut i un cert domini de la prosa Arribats a la conclusió que llurs diferències només…