Resultats de la cerca

Fou tercer marquès de Tremolar 1871 Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València 1878-79, senador 1884, 1891 i 1895 i president del comitè provincial favorable a Cánovas, després de l’escissió de Silvela 1893 Presidí l’Acadèmia de Sant Carles 1895-1900

Membre del partit republicà, exercí diversos càrrecs a l’administració de ThRoosevelt i fou elegit president dels EUA 1909-13 Impulsà una política netament conservadora La seva voluntat d’ésser reelegit provocà una escissió en el partit republicà, i fou derrotat per Wilson 1912 Fou president del Tribunal Suprem 1921

Cap de l’ala esquerra del partit socialista italià Malgrat que polemitzà amb Antonio Gramsci i amb els altres teòrics de l’ Ordine Nuovo , s’alià amb ell per a l’escissió de Liorna 1919 i la fundació del partit comunista italià, del qual fou primer secretari 1921-23 El 1930, acusat d’afinitats amb el trotskisme, fou expulsat del partit

Organitzats en grups, el 1907 es produí la primera escissió en separar-se els de tendència més espiritualista, dirigits per Hans Breuer Fins el 1914 s’anaren formant nous grups, en alguns dels quals foren admeses les noies, inicialment excloses, i hom creà grups de cors i danses Els Wandervögel arribaren a tenir 30 000 membres Prohibits pels nazis 1933, foren reinstaurats, amb menys força, el 1946

Militant destacat del blasquisme, fou diputat a corts pel Partit d’Unió Republicana Autonomista 1933 El 1934 fou un dels protagonistes de l’escissió que fundà l’Esquerra Valenciana, del qual partit, dins la candidatura del Front Popular, tornà a ésser diputat el 1936 Figurà dins la minoria parlamentària d’Esquerra Catalana Escriví Las conspiraciones contra la Dictadura 1930, narració dels intents d’enderrocament del 1926 i el 1930

Residí habitualment a Madrid i es distingí per la seva activitat a favor de la restauració monàrquica 1874, després de la qual fou diputat en quatre legislatures i senador Afiliat al partit conservador, seguí l’escissió silvelista Aconseguí del govern la construcció de la carretera Almansa-Cofrents i altres obres a la Vall de Cofrents i la Plana d’Utiel i estigué molt lligat als cacics d’aquelles comarques

Els principals dirigents menxevics foren Martov, Aksel’rod i Plekhanov Defensaven l’aliança dels socialistes amb els elements progressistes de la burgesia per tal d’implantar la democràcia política a Rússia La revolució del 1905 consolidà l’escissió amb la facció bolxevic Després de la revolució del febrer de 1917 els menxevics feren costat al govern provisional i a l’assemblea constituent, però després del triomf bolxevic foren posats fora de la llei

Germà de Pere i de Jaume Pi i Sunyer i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Del partit republicà federal, collaborà a El Nuevo Régimen de Madrid i a El Federal de València Encapçalà l’escissió procatalanista denominada Catalunya Federal, però aviat tornà a la disciplina del partit Presidí el consell federal regional i el 1904 fou elegit diputat provincial per Sabadell i Terrassa El 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana És autor d' El problema catalán 1906

Sindicalista i militant de la SFIO 1923, fou alcalde d’Arràs 1945 i diputat, ministre i president del consell que provocà la intervenció a Suez 1956, a més de president de l’Assemblea Consultiva del Consell d’Europa 1954-56 Fou un europeista convençut Originàriament a l’ala esquerra i marxista del seu partit, progressivament es decantà cap a la dreta, fet que provocà l’escissió del PSU 1958 Posteriorment la SFIO es fusionà amb el PS Fou francmaçó del 1936 al 1969

Partidari de Jaume II d’Urgell, no aconseguí la participació dels antiurgellistes, que reuniren un parlament parallel a Traiguera Per posar fi a aquesta escissió i sota la pressió de les incursions militars castellanes dels partidaris de Ferran d’Antequera, en conjunció amb les dels Centelles al Regne de València Morvedre, els parlamentaris de Vinaròs sollicitaren, sense èxit, d’ésser admesos al parlament del Principat reunit a Tortosa Finalment, hagué de declinar les seves funcions en els compromissaris de Casp 1412 compromís de Casp