Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
mestre racional
Història
Oficial públic, cap de la tresoreria dels reis de la corona catalanoaragonesa.
El càrrec —anàleg al que havia estat creat, el 1283, a Sicília per Pere el Gran— fou introduït a la fi del segle XIII i regulat el 1344 per les Ordinacions de Pere III, per les quals el mestre racional esdevenia un dels quatre grans oficials o dignataris de la cort, juntament amb el majordom, el camarlenc i el canceller Portador de la comptabilitat de tota la corona, fou al segle XV el personatge més important del consell reial, fins a la creació, el 1493, del Consell d’Aragó, que fou substituït pel tresorer general
capità | capitana
Història
Comandant o governador d’una plaça o d’un territori determinat.
Cap, primitivament, només de les forces militars que comandava quan aquestes s’estacionaven en una ciutat, fortalesa o indret, ho esdevenia també d’aquesta ciutat, fortalesa o indret El fet succeïa només en els llocs de guerra i fora dels territoris metropolitans de la corona on normalment eren els oficials ordinaris les autoritats militars Aquest fou el cas de Ramon Muntaner, que fou capità de Gallípoli i després de l’illa de Gerba i els Quèrquens Al s XVI era també un capità l’autoritat màxima dels presidis més importants del nord d’Àfrica, fora del d’Orà, del qual ho era un…
Roger IV de Foix
Història
Comte de Foix (1241-65) i vescomte de Castellbò (Roger I).
Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò 1230 Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat, al nord del Pas de la Barra 1241, l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat 1243 El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de…
való | valona
Història
Política
Individu d’un poble d’origen celta establert a les terres meridionals de l’actual Bèlgica, a la regió de les Ardenes i entorn del Mosa, que, amb l’expansió de l’imperi Romà, fou romanitzat i formà part de la província romana de Bèlgica.
El nom valah els fou donat pels pobles germànics veïns La seva història posterior forma part de la història dels Països Baixos fins a la creació de l’estat de Bèlgica Les activitats econòmiques tradicionals estaven molt centrades en els treballs artesanals foneries d’estany, treballs de llauner, adoberies, etc Després de la creació de l’estat de Bèlgica, el 1830, durant uns quants anys fou emprat el francès com a única llengua oficial, la qual cosa afavorí l’accés dels valons a l’administració i discriminà els flamencs Aquests, a mitjan segle XIX, crearen un moviment flamingantisme que,…
tractat de Contraassegurança
Història
Pacte de tres anys signat entre Alemanya i Rússia (18 de juny de 1887) en virtut del qual Rússia garantia la seva neutralitat si s’esdevenia un conflicte entre França i Alemanya.
En canvi d’això, Alemanya es comprometia a sostenir diplomàticament Rússia en la qüestió búlgara i en la dels estrets del Bòsfor i dels Dardanels
varvassor | varvassora
Història
A l’alta edat mitjana i en la jerarquia feudal catalana, propietari de feu rebut d’un gran vassall, del qual esdevenia vassall (el mot, de fet, prové del llatí medieval vassus vassorum ‘vassall de vassalls’).
No és clara ni ben definida la seva funció Continua un tipus de magnat menor i, als Usatges, apareix immediatament en un rang inferior al de comanador i superior al de cavaller Aquesta denominació fou molt poc emprada i caigué, com la de comanador, en desuetud, i foren ambdues absorbides per la comuna i genèrica de noble tanmateix, per influència de la llegenda sobre els Nou Barons de la Fama, que atribueix un varvassor a cada comtat, reaparegué en certa manera, i han arribat fins als nostres dies, encara que sense sanció o reconeixement oficial, els títols de varvassor de Foixà convertit en…
comanda
Història
Cessió condicionada d’una possessió o d’un dret, d’un castell o d’una jurisdicció, feta pel sobirà o per un altre senyor superior a un home lliure, el qual per aquest fet li esdevenia vassall, i en percebia les rendes.
Equivalia a infeudació
acte de fe
acte de fe presidit per sant Domènec, pintura de Berruguete
© Fototeca.cat
Història
Cerimònia establerta pels tribunals de la inquisició dels regnes hispànics (des de ben entrat el s XVI) per tal de llegir solemnement el procés de les causes de fe que havien instituït o substanciat.
Aquesta cerimònia era precedida per una processó, una missa i un sermó En aquesta cerimònia hom rebia de nou a l’Església el qui abjurava l’error de què havia estat acusat, o bé era lliurat al braç secular aquell condemnat que no es retractava de les acusacions de què era objecte, el qual era executat immediatament a la plaça pública on tenia lloc l’acte de fe Els preparatius duraven un mes i el vespre que precedia l’acte de fe era constituïda una processó fins a arribar al lloc de la cerimònia A la matinada, després de la celebració d’una missa i de l’oferiment d’un àpat lleuger…
Gaspar de Guzmán y de Fonseca
Història
Política
Polític castellà d’origen andalús, tercer comte d’Olivares i primer duc de Sanlúcar la Mayor, conegut com el comte duc d’Olivares, fill i successor d’Enrique de Guzmán y Conchillos.
Estudià a Salamanca i fou gentilhome de cambra del futur Felip IV de Castella En regnar aquest, el seu oncle Baltasar de Zúñiga fou primer ministre, i quan morí 1622, el comte duc ocupà el seu lloc Hereu ideològic dels arbitristes i de la tradició imperial, concebé un programa polític basat a mantenir l’hegemonia dels Habsburg hispànics a Europa Però l’esgotament financer i de recursos humans de Castella —per la immensa pressió fiscal i la crisi del comerç americà— condicionava aquesta política a una profunda reforma econòmica i militar, que, amb tot, els triomfs assolits el 1618 a la…
batalla d’Almansa

Quadre de Ventura Ligli del 1709 que representa la batalla d’Almansa
© Corts Valencianes
Història
Militar
Acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d’Espanya, comandades pel duc de Berwick, i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI, comandades pel marquès Das Minas i per lord Galway, el 1707, durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya.
Considerada per Frederic II de Prússia com la més científica del segle XVIII, fou la topada entre dos exèrcits d’uns 25000 homes cadascun castellans i francesos pel bàndol filipista, amb una nombrosa cavalleria més d’un terç dels efectius, i portuguesos la majoria, britànics i holandesos pel bàndol aliat, amb cavalleria més escassa L’exèrcit del duc de Berwick , que esperava el duc d’Orleans, cap suprem dels exèrcits borbònics a la península Ibèrica, es trobava al cap d’Almansa, prop del port que separa la Manxa del País Valencià, on fou atacat a primera hora de la tarda del dia 25 d’abril de…