Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
insurrecció reialista
Història
Aixecament esdevingut al Principat de Catalunya l’any 1822.
L’oposició absolutista al règim liberal instaurat el 1820 per l’alçament de Riego provocà la revolta armada, de guerrilles disperses, que sovint recollien les experiències i els homes de la guerra contra Napoleó i que només a Catalunya, al País Basc i a Navarra tingueren una veritable organització Després d’intents com el de Manresa juliol del 1821 i de l’aparició de partides soltes al començament del 1822, la vertadera insurrecció organitzada esclatà simultàniament en diversos punts del Principat a mitjan abril del 1822, obra de la xarxa conspiradora muntada pel grup absolutista refugiat a…
el Crit del Palleter

El Crit del Palleter, oli de Joaquim Sorolla realitzat el 1884
Història
Nom amb què és conegut el moviment popular esdevingut a València el 23 de maig de 1808 que rebutjà les abdicacions de Ferran VII i Carles IV a Baiona i que representà l’inici de la guerra contra Napoleó al País Valencià.
La inquietud, palesada ja dies abans i dirigida pel franciscà Joan Martí, és concretà el dia 23, a l’arribada de les notícies de Baiona, amb una manifestació des de la plaça de les Panses a la ciutadella i al palau reial foren presos uns carros de moneda destinats al govern de Murat i conduïts al palau del comte de Cervelló, que fou aclamat cap militar El franciscà Joan Rico, que prengué la iniciativa des d’aquell moment, arengà la gent i organitzà una nova i nombrosíssima manifestació que es dirigí vers l’audiència, on hi havia reunides les autoritats, les quals, atemorides, proclamaren l’…
tumult dels Ciompi
Història
Alçament popular esdevingut a Florència del juny a l’agost del 1378.
Fou protagonitzat pels obrers de l’art de la llana, i de manera particular pels cardadors La condició econòmica d’aquests obrers era molt precària, comtambé llur condició social, car eren exclosos dels càrrecs públics i no podien accedir a llocs de govern dins el gremi Després d’una breu etapa moderada maig i juny, el moviment assolí una gran violència juliol i agost i aconseguí diverses millores en la condició política dels revoltats Però la traïció de Michele di Lando, un dels caps dels Ciompi durant la fase moderada, i la viva reacció dels caps de les corporacions gremials ensorraren el…
avalot de la placeta de les Panses
Història
Alçament popular antinapoleònic esdevingut a València el 23 de maig de 1808.
S'originà en arribar a la placeta de les Panses —on era exhibida al públic— la Gazeta del dia 20, que duia la nova de les abdicacions de Baiona Això provocà una manifestació popular que anà al palau reial i d’allí a l’audiència, i que culminà amb el cèlebre el Crit del Palleter
Segona Defenestració de Praga
Història
Cop d’estat protestant a Praga esdevingut el 23 de maig de 1618.
Un grup de nobles bohemis calvinistes, dirigits pels comtes de Thurn i Slik, assaltà el palau on deliberaven quatre consellers reials Dos d’ells i un secretari foren tirats per una finestra als valls Immediatament un govern provisional substituí el consell del rei, i les forces protestants ocuparen tot el país, proclamaren un nou ordre polític, armaren les milícies burgeses i feren cara a l’emperador en defensa dels privilegis bohemis Aquest incident fou una de les causes de la guerra dels Trenta Anys
batalla de Cutanda
Història
Militar
Fet d’armes esdevingut prop de Cutanda, a la vall del Jiloca, el 1120.
En el qual Alfons I el Bataller, amb l’ajut de Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània, derrocà els almoràvits, manats per Ibrāhīm ibn Yūsuf, germà del califa almoràvit ‘Alī ibn Yūsuf, que intentaven de reconquerir Saragossa
comtat de París
Història
Territori dins el ducat de França, que des del duc Robert el Fort (mort el 866) pertangué als robertins per raó del matrimoni d’aquest amb Adelaida, vídua del comte Conrad, fins al duc Hug el Gran (mort el 956), el fill del qual, el rei Hug I Capet, l’incorporà a la corona amb el ducat de França.
Fou restablert per Lluís Felip I, queel donà al seu net —fill del seu hereu el duc d’Orleans— Felip d’Orleans, esdevingut cap de la dinastia orleanista el 1842 i de la casa reial de França el 1883 Felip VII de França Hagué de sortir de França i establir-se a Anglaterra en promulgar-se la llei d’exili de l’any 1886 El comtat fou portat de nou pel seu net —fill del duc de Guisa Joan III de França — Enric d’Orleans, esdevingut a la mort del seu pare 1940 cap de la casa reial de França Enric VI de França i que…
landgraviat de Baar
Història
Territori del Sacre Imperi, pertanyent al cercle de Suàbia.
Esdevingut landgraviat, des del s XII, passà, el 1283, als comtes de Fürstenberg
Muḥammad III de Granada
Història
Tercer rei de Granada (1301-08), fill i successor de Muḥammad II.
Amplià els dominis granadins conquesta de Ceuta, el 1206, i de diverses places nord-africanes però, esdevingut cec, fou obligat a abdicar a favor del seu germà Naṣr Malalt també aquest 1310 tornà al govern temporalment
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina