Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
vescomtat de Rodés
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la ciutat de Rodés, capital del comtat de Roergue, que el 1096 fou venuda als vescomtes de Millau i Carladès.
Des del vescomte Ricard I mort en 1134/35 els vescomtes de Rodés, esdevinguts comtes de Roergue i feudataris dels comtes de Tolosa, deixaren el títol vescomtal per emprar solament el de comtes de Rodés, Hug II mort el 1196 vengué el vescomtat de Lodeva 1186 al bisbe de Lodeva Hug IV mort el 1275 ratificà aquesta venda i era feudatari del comte de Barcelona pel seu vescomtat de Carladès Rodés seguí les mateixes vicissituds que el comtat de Roergue
Drang nach Osten
Història
Moviments d’expansió oriental dels pobles germànics esdevinguts a l’edat mitjana (s. XI-XIV).
L’expansió començà cap al nord-est per l’orde Teutònic Livònia, Curlàndia, Estònia es formaren grans nuclis feudals a l’est d’Alemanya amb la finalitat de repoblar les terres que els eren encomanades Aquest moviment fou possible per un augment dels rendiments agrícoles i l’augment demogràfic Durant el s XIX, l’expressió simbolitzà els intents expansionistes d’Àustria-Hongria als Balcans i la dominació militar de pobles que ja havien assolit una personalitat nacional acusada, i fou una de les causes que provocaren la Primera Guerra Mundial
Manuel Allendesalazar
Història
Política
Polític castellà.
Diputat a corts 1884 pel partit conservador, l’any 1898 passà al senat com a representant de Lleida Fou alcalde de Madrid 1900, ministre de finances 1901, d’instrucció pública 1902, d’agricultura 1903 i d’estat 1907 El 1919 formà un govern de coalició entre liberals, monàrquics i conservadors, el qual s’adherí a la Societat de Nacions, creà el Tercio de Extranjeros i secundà el bloqueig que els aliats decretaren contra la Unió Soviètica, malgrat les protestes dels republicans i dels socialistes Dimití el 1920, desbordat pels fets esdevinguts arran d’una vaga de ferroviaris i…
annals consulars
Història
Nom donat sovint als dietaris on eren registrats els fets esdevinguts a Barcelona, repartits pels anys dels consellers elegits el 30 de novembre.
El consell municipal havia donat l’exemple amb la redacció del Manual de Novells Ardits , iniciat l’any 1390 Els annals fan començar generalment la relació l’any 1249, data del privilegi de creació del municipi de Barcelona
Domènec Batet i Mestres
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’acadèmia militar el 1887 El 1895 partí com a tinent voluntari a Cuba, on ascendí a capità per mèrits de guerra 1896 Tornà a la Península el 1897, continuà els estudis i ascendí a coronel el 1919 L’any 1921 fou designat jutge especial encarregat d’instruir els procediments derivats dels desastres militars esdevinguts al Marroc expedient Picasso, càrrec que dimití, entenent que corresponia a un militar del cos jurídic Ascendit a general de brigada el 1925, fou destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona Acusat de complicitat en l’intent d’alçament militar contra la…
sikh
Història
Sikhisme
Membre de la comunitat religiosopolítica que professa el sikhisme.
Establerts originàriament al Panjab, on viuen encara la majoria, els sikhs parlen majoritàriament panjabi, bé que la llengua no és considerat el tret més definitori de la seva identitat La religió sikh i els preceptes ètics que l’acompanyen fou fundada per Nanak 1469-1538 El seu caràcter, originàriament pacifista i devocional, es convertí progressivament en guerrer, sobretot per obra del desè i últim guru Gobind Singh 1666-1708, que, en intervenir a favor d’un dels seus germans derrotats el 1658 pel musulmà Aurangzeb, provocà la persecució per part dels mogols, que els obligà a fugir del…
Flota d’Índies
Història
Combois sota escorta de marina de guerra en què havia d’ésser efectuat obligatòriament tot el tràfic entre la corona de Castella i Amèrica en virtut del monopoli colonial.
Al principi, els viatges eren periòdics anuals del 1543 al 1563, bianuals després, i molt menys freqüents i més irregulars des de la segona dècada del s XVII Teòricament fou vigent fins els anys 1735-40 Aquesta flota oscillà entre les trenta unitats i les cent unitats obria la marxa la nau almirall , i la tancava la capitana les naus mercants eren flanquejades per les de guerra, i el tot era precedit, uns quants dies o setmanes abans, pels avisos , naus més lleugeres que n'anunciaven l’arribada Aquest sistema, destinat sobretot a protegir l’or i l’argent americans principal font d’ingressos…
Francesc Josep Maians del Peró
Història
Militar
Militar austriacista.
Guerra de Successió Hispànica El 23 de setembre de 1705, en el moment que la ciutat de Lleida capitulà davant dels austriacistes, era capità de dues companyies de les forces borbòniques, comandades pel governador Melo L’1 de gener de 1706, però, estava integrat en l’exèrcit de Carles d’Àustria, com a sergent major del regiment d’infanteria de la ciutat de València Amb aquest grau militar prengué part en diferents fets d’armes esdevinguts al Regne de València, principalment a Requena i el seu entorn Després de la derrota d’ Almansa continuà lluitant per la causa austriacista Així, durant l’…
Ramon Berenguer II de Barcelona
Sepulcre de Ramon Berenguer II de Barcelona (segle XIV), obra de Guillem Morei, a la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1076-82), fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d’ Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II de Barcelona.
El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo, València,…
feudalisme
La prestació d’homenatge de fidelitat pel vassall al senyor (feudalisme) representada en una miniatura del Liber Feudorum Maior (segle XIII)
© Fototeca.cat
Història
Sistema que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l’edat moderna).
La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…