Resultats de la cerca

Muller del tetrarca Filip, es tornà a casar amb Aristòbul, net d’Herodes el Gran És famosa per la dansa que executà davant Herodes Antipas, després de la qual, per instigació de la mare, demanà el cap de Joan Baptista L’escena —que ha inspirat nombrosos artistes— apareix ja en els claustres de Sant Pere de Galligants i en els de Sant Cugat del Vallès Entre les pintures, cal esmentar una taula de Lluís Borrassà Musée des Arts Décoratifs, París, ultra les obres clàssiques del Giotto a Florència o de Donatello a Siena Ha inspirat també nombrosos escriptors i músics, entre els quals…

Per a l’Orient Pròxim i Mitjà antic, hom ha conservat diverses llistes reials Per a Egipte, cal esmentar l’obra del sacerdot Manethó, de l’època ptolemaica, a qui hom deu la divisió de la història egípcia en trenta-una dinasties

Catedràtic a la Northwestern University, és autor de notables estudis de literatura comparada, centrats sobretot en temes dels s XVI i XVII ha publicat treballs a la Nueva Revista de Filología Hispánica i a Publications of the Modern Language Association of America Entre els seus llibres cal esmentar Relaciones hispanoitalianas 1953 i Estudios sobre el petrarquismo en España 1960

La baronia fou creada el 1616 a favor de Ximen Peres Roís de Liori i Pertusa, que havia comprat, el 1599, els llocs d’Alcanalí i de Mosquera a Martí d’Alagó, marquès de Villasor Entre els seus descendents cal esmentar el baró Josep Ruiz de Lihory, crític d’art i polític El títol ha passat recentment a la família dels Manglano, barons de Llaurí

Benedictí de Solesmes, es dedicà als estudis històrics i excellí en la crítica textual Abat del nou monestir romà de San Girolamo, dirigí l’edició crítica de la Vulgata , i publicà la Mémoire sur l’établissement du texte de la Vulgate 1922 Entre els seus estudis hagiogràfics, cal esmentar Les martyrologes historiques du Moyen |ge 1908 i l’edició crítica del Martyrologium Hieronymianum 1931 martirologi

Jesuïta, professor d’història als collegis de l’orde a Saragossa, Palma, València i Barcelona, i a la Universitat Lulliana Entre les seves publicacions cal esmentar els catàlegs de documentació jesuítica catalana de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de l’Arxiu General del Regne de València i de l’Archivo Histórico Nacional 1943-44, i Notes sobre la popularitat de Sant Francesc Xavier a Catalunya 1931

Propugna la unitat del poder polític i religiós en oposició a occident, contra el qual es dirigeix la seva lluita Sorgit a Egipte a la darreria del s XIX, els seus líders principals foren Gamal al-Dīn al Afġānī i el seu deixeble Muḥammad ‘Abdūh, ambdós exiliats 1879 i 1882, respectivament Fins a la Primera Guerra Mundial el soldà Abdülhamit II encoratjà la idea en un intent de convertir-se en l’únic cap possible dels països islàmics capaç de prescindir del món occidental Però, després del fracàs turc en aquella, el moviment anà replegant-se i perdent força i alhora guanyava…

La seva obra més important és Histoire des musulmans d’Espagne jusqu'à la conquête de l’Andalousie par les almoravides 711-1110 1861 Entre altres obres, hom en pot esmentar Recherches sur l’histoire politique et littéraire de l’Espagne pendant le Moyen Âge 1849, Supplément aux dictionnaires arabes 1881 i Glossaire des mots espagnols et portugais derivés de l’arabe 1869 Aclarí també molts punts sobre la personalitat del Cid en el seu llibre Le Cid d’après nouveaux documents 1863

Fou secretari i membre del consell reial de Lluís II 1526 Fou bisbe de Zagreb 1544 i d’Eger 1548 i arquebisbe d’Esztergom 1553 Cridà els jesuïtes i fundà el primer seminari d’Hongria 1566 Es relacionà amb Erasme i altres humanistes i fou un capdavanter de la Contrareforma a Hongria De la seva obra, ultra les seves Cartes , cal esmentar Ephemerides diari dels anys 1553-59, Hungaria història d’Hongria fins a la desfeta de Mohács i Attila

Entre els seus titulars cal esmentar Charles de Rohan París 1715 — 1787, mariscal de França 1758, amic de Lluís XV i de la marquesa de Pompadour i ministre d’estat El seu germà Armand de Rohan París 1717 — Saverne 1756 fou conegut com el cardenal de Soubise L’anomenat palau o hotel de Soubise, a París, rebé aquest nom pel fet d’haver-lo adquirit 1700 François de Rohan, príncep de Soubise, que el reconstruí, i fou des del 1808 seu dels arxius generals de l’Imperi