Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Yūsuf
Història
Soldà alauita del Marroc (1912-27).
Assolí el govern en ésser obligat a abdicar el seu germà Ḥāfiẓ per les autoritats franceses Durant el seu mandat augmentà considerablement la penetració econòmica de França al Marroc, i el seu poder restà reduït únicament a l’ordre espiritual
josefinisme
Història
Principis que informaren les reformes eclesiàstiques de l’emperador Josep II
.
Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual
Andrés Marcos Burriel y López
Història
Jesuïta i erudit.
Investigà en diversos arxius peninsulars, preferentment en el de la catedral de Toledo Escriví Liturgia Mozárabe, Paleografía española 1758, Noticia de la California y de su conquista temporal y espiritual 1758 i Tratado sobre la igualdad de pesos y medidas 1759 És interessant el seu epistolari 1744-58, especialment les Cartas eruditas y críticas
hetera
Història
Entre els grecs antics, cortesana d’un nivell cultural i artístic en general força elevat.
Com que el paper de la muller legítima tenia un relleu escàs en el si de la família, les heteres tingueren un paper important en la societat grega sobretot a Atenes i gaudiren d’una notable consideració per llur refinament estètic i espiritual Aspàsia, Thaïs, Friné, la model d’Apelles i de Praxíteles, en són exemples cèlebres
Lluís Massot i Balaguer
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
De jove dirigí les publicacions “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya” Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona Afiliat a Acció Catalana, se'n separà durant la Segona República i tornà a la Lliga Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, tingué una gran amistat amb el cardenal Albarera
bisbat de Dénia
Història
Cristianisme
Bisbat
Jurisdicció eclesiàstica amb seu a Dénia, creada potser durant el període romà com a diòcesi de la província Cartaginense.
El primer bisbe conegut és Antoni documentat el 636, mentre que el darrer fou Marcià, documentat per darrera vegada el 693 No és clar, però, que el bisbat desaparegués amb la invasió àrab El fet és que al segle XI el rei de Dénia Muǧāhid i després el seu fill ‘Alī cediren la jurisdicció espiritual dels cristians del bisbat al bisbe Gilabert de Barcelona
fanariota
Història
Dit especialment de l’aristocràcia grega que, entorn del patriarca, a Constantinoble, aconseguí de sobreviure després de la caiguda de l’Imperi.
Els seus memebres ocuparen càrrecs importants en el govern de la Sublim Porta, als s XVII i XVIII Aprofitant la decadència de l’imperi Otomà i de l’Església, les famílies fanariotes es convertiren en l’elit intellectual de Constantinoble, activaren la cultura, impulsaren l’esperit nacional grec i foren la base de la renaixença espiritual del poble, que havia de culminar amb la revolució alliberadora del 1821
germans Gaudents
Història
Nom amb què són coneguts els membres de l’orde dels germans cavallers de la benaurada Verge Maria Gloriosa.
Aquest orde fou fundat 1233 pel dominic Bartomeu de Vicenza per propugnar la pau interna d’Itàlia, fou posat sota la regla de sant Agustí —amb els vots de castedat conjugal, obediència i protecció de vídues i orfes— i fou aprovat per Urbà IV 1261 Les riques comendes feren degenerar la vida espiritual dels cavallers, els quals acabaren essent dits fratres gaudentes L’orde persistí, precàriament, fins al segle XVIII
Emili Foxonet
Història
Militar
Oficial d’artilleria.
En jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans La seva poesia, clàssica, té un caire preciosista Publicà els reculls Somnieigs poètics 1964, Esfullament d’ànima Tannkes 1966, Itinerari espiritual 1968 i Últims cants 1971 La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana 1969 i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna 1970
Artal d’Alagó
Història
Noble aragonès; tercer comte de Sástago i gran camarlenc de Carles V i de Felip II; fou virrei d’Aragó entre el 1575 i el 1588.
Durant l’exercici del càrrec s’accentuà l’antagonisme entre la població pirinenca i els moriscos que conreaven les fèrtils planes de la vora de l’Ebre els moriscos de Pina, vassalls del virrei, foren exterminats per gent armada d’origen aragonès pirinenc i també català Sostingué una dura política contra els bandolers del regne És autor d’alguns escrits de tema espiritual, Concordia de las leyes divinas y humanas y desengaño de la inicua ley de venganza 1593, i és conegut amb el nom d' El Santo