Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
comtat de Castella
Història
Circumscripció administrativa del regne d’Astúries-Lleó organitzada pel rei asturià Ordoni I (850-866).
El primer comte castellà conegut fou Roderic, senyor d’Àlaba, que repoblà Amaia 860 Durant els segles IX i X els comtes de Castella defensaren el Pancorbo, fortificaren la línia de La Rioja a l’Arlanzón i restauraren Burgos i Castrojeriz A les darreres dècades del s IX el comtat era subdividit en altres comtats i hom assolí, tanmateix, la línia del Duero Ferran González vers el 930-970, aprofitant les tensions internes de la cort lleonesa de Ramir II 930-950, unificà el comtat i convertí en hereditari el seu llinatge El seu successor Garcia Fernández 970-995 hagué de sofrir les campanyes d’…
llombard | llombarda
Història
Nom amb què eren coneguts fora d’Itàlia els mercaders i banquers italians, que acapararen en bona part el comerç i la banca internacionals des del s. XII fins al XIV, en els quals els altres països europeus aconseguiren un desenvolupament econòmic important.
Els contactes amb el món bizantí, l’estímul econòmic de les croades i l’administració de les finances pontifícies els permeteren d’organitzar-se precoçment en societats bancàries i de comerç general fortes i tècnicament avançades, que oferiren crèdits a reis, nobles i grans eclesiàstics, al mateix temps que els fornien productes de luxe i comercialitzaven els fruits de llurs terres, fossin llana o gra S'encarregaren de percebre els delmes i altres imposts papals a tot Europa i de transferir-los a Roma, i molts reis i nobles els arrendaren l’exacció de diversos imposts, l’…
almogàver

Expedició dels almogàvers a Orient
© fototeca.cat
Història
Militar
Guerrer d’ofici que als regnes cristians hispànics servia, des del segle XIII, per a fer incursions a les terres musulmanes.
A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans És probable que procedissin de la serra de Conca Lluitaven en cossos d’infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens ells mateixos es proveïen d’aliment i d’armes en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades Anaven armats amb coltell, llança i dards vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de Sicília 1282 també…
Mateu Obrador i Bennàssar

Mateu Obrador i Bennassar
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Erudit, escriptor i lul·lista.
Vida i obra Deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza a l’Institut Balear, el 1874 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou influït per Milà i Fontanals, que ell ajudà en la replega de material folklòric, part del qual publicà a Museo Balear Sobre les èpoques de la poesia popular mallorquina , 1875 Fou preceptor dels fillols de l’arxiduc Lluís Salvador, fou docent a la Institució Mallorquina d’ensenyament i al Collegi Politècnic, que fundà i dirigí, i difongué un ideari pedagògic avançat Continuà l’edició de les obres de Ramon Llull iniciada per Jeroni…
,
anarcosindicalisme
anarco-sindicalisme Primera pàgina del diari “Solidaridad Obrera”
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral obrera i en la lluita per a la consecució de la revolució social.
La fusió del pensament bakuninista i l’acció societària a través dels sindicats obrers donà un primer moviment anarcosindicalista, fort especialment a la península Ibèrica Però fou amb la Confédération Génerale du Travail CGT, de França fundada el 1895 que l’anarcosindicalisme prengué una gran volada i perfilà els trets essencials de la seva doctrina apoliticisme acció directa segons la qual, els conflictes entre el capital i el treball havien d’ésser solucionats per negociació directa entre obrers i patrons, sense acceptar la mediació de l’estat o la dels organismes de conciliació social i…
frontera
Geografia
Política
Història
Línia que separa dos territoris fronters.
El terme fou aplicat primer al conjunt d’installacions militars que servien de base a la conquesta i la cobertura defensiva Més tard s’aplicà a aquest territori fluctuant, on les autoritats eren sovint militars Desaparegudes les jurisdiccions feudals i assolida una tècnica cartogràfica i logística suficient, adquirí el sentit actual en els estats moderns La distinció entre fronteres naturals i artificials s’ha fet tradicional Les primeres tenen un valor relatiu i cal considerar-les com un factor cada vegada menys decisiu a l’hora d’establir les fronteres convencionals Els rius la frontera…
consolat de mar

Façana principal del Consolat de Mar de Palma, Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers marítims.
L’aparició d’aquest tipus d’institució dita també curia de mar és generalitzà a la Mediterrània a partir del s XI, inicialment a les costes italianes Els primers cònsols de mar coneguts als Països Catalans són els de Barcelona, esmentats ja el 1282, bé que l’erecció del consolat d’aquesta ciutat no degué ésser gaire anterior, perquè l’anomenada Carta consulatus riparie Barchinone Universitat de Prohoms de Ribera és del 1258 El consolat de mar de Barcelona fou seguit pels de València 1283 i de Mallorca 1326, els quals es regiren pels costums marítims de Barcelona, primer nucli del futur…
Jesús Ernest Martínez i Ferrando

Jesús Ernest Martínez i Ferrando
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura catalana
Història
Historiador i literat.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història L’any 1915 ingressà, per oposició, al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un…
, ,
feudalisme
La prestació d’homenatge de fidelitat pel vassall al senyor (feudalisme) representada en una miniatura del Liber Feudorum Maior (segle XIII)
© Fototeca.cat
Història
Sistema que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l’edat moderna).
La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…
imperi Bizantí

Evolució territorial de l’Imperi Bizantí del 565 a final del segle X
© Fototeca.cat
Història
Part oriental de l’imperi Romà, dit també imperi Romà d’Orient, imperi d’Orient, imperi de Bizanci o, simplement, Bizanci.
Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…