Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Constitucions Egidianes
Història
Ordenació jurídica dels Estats Pontificis promulgada en el parlament de Fano, a les Marques, pel cardenal Gil de Albornoz (abril-maig del 1357).
Consten de 6 llibres el primer és una exposició de l’obra del cardenal Albornoz a Roma, el segon es refereix als funcionaris estatals, i els altres quatre constitueixen un codi penal i civil Són conegudes també amb el nom de Liber Constitutionum sanctae Matris Ecclesiae
Joseph-Marie Terray
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític francès, conegut com l’Abbé Terray
.
Nomenat controlador general de les finances per Lluís XV, aconseguí de sanejar les finances estatals i disminuir el deute públic mitjançant l’augment de la pressió fiscal i altres mesures financeres, que li reportaren una forta impopularitat Aplicà també una política econòmica intervencionista En començar el regnat de Lluís XVI, fou substituït per Turgot 1779
sovnarkhoz
Història
Política
Consells, vigents en 1957-65, encarregats de la gestió de l’economia en cadascuna de les repúbliques de l’URSS.
El seu objectiu fonamental era la introducció d’una certa autonomia de gestió regional en el sistema de planificació central El perill d’un cert protagonisme dels interessos locals enfront dels estatals portà a successives reorganitzacions d’aquests consells, que foren finalment abolits en tornar a l’organització dels afers econòmics en ministeris amb competència per branques en lloc de per zones
Gran València
Història
Organisme administratiu (Corporación Administrativa de la Gran Valencia) creat per llei el 1946 i desenvolupat per decret el 1949 que tenia com a finalitat l’ordenació urbana de València i de la seva comarca (pràcticament tots els municipis de l’Horta).
Informava els plans generals i podia promoure l’ordenació dins els plans parcials, així com proposar l’annexió de municipis a la ciutat, gestionar subvencions estatals, etc Els òrgans més rellevants eren el consell general, presidit pel governador civil, i la comissió executiva, presidida per l’alcalde de València La seva composició, eminentment burocràtica i l’amplitud teòrica de les seves funcions, així com del territori sobre el qual les exercia, en feren un organisme poc operatiu i més aviat impopular L’any 1986 fou dissolt per les Corts Valencianes
cors
Història
Campanya naval empresa per particulars, proveïts d’una patent o autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d’estat de guerra, o contra naus amigues, en cas d’execució d’una represàlia.
Des de l’edat mitjana el cors fou àmpliament utilitzat en les guerres entre els estats marítims Els grans estols estatals es reunien amb molta dificultat i eren molt costosos generalment feien només una campanya de tres o quatre mesos cada any i s’encarregaven de les grans operacions contra els estols o les costes enemigues per contra, la persecució de la marina mercant enemiga, l’hostilització de les costes, etc, eren a càrrec de vaixells armats en cors, que s’esforçaven en llur tasca pel guany considerable que obtenien amb el botí i no pesaven sobre les finances estatals…
Unió Democràtica del País Valencià
Història
Partit d’ideologia democratacristiana i nacionalista de la convergència de tres corrents diversos.
Fou creat durant els anys 1962-63, i entre els seus dirigents hi havia VMiquel i Diego, RNinyoles, ESena i MViadel Un segon grup procedent de moviments cristians fou creat el 1962, amb la presència de VRuiz Monrabal, VDiego, FFayos i EEscrivà Finalment, antics membres de la Dreta Regional Valenciana s’incorporaren a la UDPV JMaldonado Almenar, JDuato Chapa, V Andreu i AEscrivà Al maig del 1964 UDPV signà un pacte amb Unió Democràtica de Catalunya per a la seva incorporació a l’Equip Democratacristià de l’Estat espanyol Al juny del 1965 celebrà el I Congrés, i el 1966 assistí a les Primeres…
Antonio Francisco de Correa Véglison
Història
Militar.
Féu carrera militar a l’Àfrica durant la guerra civil de 1936-39 s’enquadrà a l’exèrcit del Marroc combatent en el front de Madrid i en la campanya de Catalunya Acabades les operacions al Principat 1939, i la guerra, féu carrera política en diferents organismes estatals fou nomenat governador civil de Girona febrer-juliol del 1939, Navarra, Jaén i Barcelona 1940-45, conseller nacional de FET-JONS 1939-71, procurador en corts 1943-71, comisario general de información de la Dirección General de Seguridad 1939-40 i delegado de prensa y propaganda 1956-57 Amb bons contactes dins el…
monument nacional
Museologia
Història
Monument que pel seu valor arqueològic o històric, per decret positiu, queda sota la tutoria de l’estat amb vista a la seva conservació i restauració.
A l’Estat espanyol tots els monuments quedaren des del 1803 sota la dependència del ministeri d’instrucció pública i belles arts, que era assessorat per l’Academia de la Historia, pel que fa als monuments històrics, i per la de Bellas Artes de San Fernando, pel que fa als artístics des del 1850 L’actuació esllanguida d’aquestes dues entitats, hom intentà de revitalitzar-la el 1900 amb la catalogació completa i ordenada de totes les riqueses artístiques de l’estat amb la creació d’una inspecció general administrativa de monuments artístics, dependent del ministeri 1910 Per vetllar més…
sobirania
Història
Política
Dret
Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder.
L’antiga concepció teocràtica feia residir la sobirania en Déu, de qui la rebien, per delegació, els governants Jean Bodin n'expressà la formulació clàssica, fonament de la monarquia absoluta, segons la qual el monarca tenia el poder suprem sobre tots els seus súbdits, amb l’única limitació de les lleis de Déu i de la natura Hobbes desféu aquest darrer lligam religiós en presentar el monarca com a única font de poder A partir de la Revolució Francesa es desenvolupà la concepció democràtica, formulada inicialment per Rousseau, amb el concepte de sobirania popular la sobirania resideix en el…
Josep Maria de Porcioles i Colomer
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Es doctorà en dret a Barcelona Simpatitzant de la Lliga Catalana, al juliol del 1936 se n'anà a l’estranger i després a l’Espanya franquista A la postguerra fou director general de registres i del notariat i president de la diputació de Lleida Fou jutge d’apellacions d’Andorra Alcalde de Barcelona 1957-73, la seva gestió fou un assaig de reprendre el model de la Gran Barcelona formulat entre el 1901 i el 1914 sense tenir ni un partit polític que guanyés eleccions ni un instrument cultural i lingüístic adequat Aconseguí una carta municipal 1960 i demanà inversions estatals per tal…