Resultats de la cerca

Eunuc i llibert d’'Abd Allāh al-Murṭadā, al qual succeí Emprengué diverses expedicions guerreres acollí els reis destronats de Dénia ‘Alī ibn Muǧāhid Arran de l’expedició catalanopisana a les Illes el 1114 trameté el marí mallorquí ‘Abd Allāh ibn Maymūn a l’emir almoràvit ‘Alī ibn Yusūf en petició d’ajuda

Fou elevat al tron per l’eunuc Bagoas, el qual havia assassinat abans Artaxerxes III Dissortadament per a ell, s’hagué d’afrontar a Alexandre el Gran, que el derrotà, de primer a Grànic 334, després a Issos 333 i, finalment, a Gaugamela o Arbela 331 Fugí a la Bactriana, on els sàtrapes Bessos i Barsaentes l’assassinaren

Pel seu nom —que designava els sacerdots castrats d’Àrtemis— hom pot suposar que fou un eunuc Reconquerí Babilònia i participà, al costat de Xerxes, en la guerra contra els grecs 480 aC Sota el regnat d’Artaxerxes sotmeté la rebellió d’Egipte 453 aC, i més tard conspirà contra el seu monarca, motiu pel qual s’hagué d’exiliar

Pujà al tron per voler de Zoe, l’emperadriu vídua de Romà III, que l’esposà el mateix dia que morí violentament l’emperador Home incapaç per a l’exercici de la política, deixà tots els afers de govern a mans del seu germà Joan, un eunuc El 1040 sufocà una revolta dels búlgars, però tornà greument malalt de l’expedició i morí al cap de poc temps en un convent

Era un eunuc al servei, sembla, del califa Hišām II Probablement nomenat valí de Tortosa, se'n proclamà rei arran de la confusió dels darrers anys del califat de Còrdova Formà part de la coalició que intentà d’imposar el califa ‘Abd al-Raḥmān IV El 1017 els musulmans de València el reconegueren com a rei, però fou destituït el 1021 pels seus tractes amb cristians i, especialment, amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I El 1035 fou desposseït del tron tortosí per un altre eslau, Muqātil Sayf al-Milla, i es refugià a la cort d’al-Munḏir II de Saragossa El seu segon regnat fou…

A partir de les diverses concessions de caràcter financer i administratiu que el califat abbàssida es veié obligat a fer al seu exèrcit turc, anà consolidant-se el règim que hom pot anomenar dels amīr-umarā’ El califa al-Muqtādir 908-931 el concedí per primera vegada a l’eunuc Mu'nis després que aquest el salvà en la lluita pel califat que sostingué amb el seu cosí, el príncep i poeta Ibn al Mu'tazz Mu'nis, autèntic senyor del califat, nomenà i destituí visirs i àdhuc califes durant vint-i-cinc anys, fins que el nou califa al-Qāhir, que arribà al califat gràcies a Mu'nis, el féu…

Fill de Darios I i d’Atossa, pujà al tron malgrat no ésser el primogènit, perquè, segons que diu una inscripció seva a Persèpolis, el déu Ahura Mazdā així ho volgué De fet, Atossa, filla de Cir el Gran i germana de Cambises, era molt més influent a la cort que una filla de Gobries, de la qual Darios I havia tingut el seu primer fill, Artobazanes Menys capaç que el seu pare, Xerxes I esclafà primerament la revolta dels egipcis 484, que s’havia produït al final del regnat anterior 486, i després la de Šamaš-irba, que s’havia proclamat rei a Babilònia, abans d’enfrontar-se amb els grecs,…

Durant el califat d’Hišām II participà molt activament en les intrigues protagonitzades pels amirís per tal de detenir-hi el poder La seva actitud es caracteritzà per les contínues traïcions es posà primerament al costat de la causa omeia i posteriorment es passà als hammudites

 Membres de la dinastia qajarita Āgā Muḥammad 1794-1797  Fatḥ 'Alī Shāh   1797-1834 Muḥammad Mirza 1834-1848 Nāṣir al-Dīn 1848-1896 Muẓaffar al-Dīn 1896-1907 Muḥammad ‘Alī 1907-1909 Aḥmad Shāh   1909-1945