Resultats de la cerca

Estudià dret a Kairouan i ensenyà a Còrdova Després del pelegrinatge fou cadi de València Entre les seves nombroses obres cal assenyalar el Kitāb ta'rīḫ ‘ulamā’ al-Andalus , el diccionari biogràfic més antic dels coneguts, obra d’escrupolosa exactitud i informació Fou continuat per ibn Baškuwāl al-Ṣila i ibn al-Abbār Takmilat al-Ṣila

És la més reculada de les cròniques conservades escrites en l’antiga Marca Hispànica El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint pas per pas i amb notable exactitud la documentació conservada als arxius del monestir hi ha, però, algun error important que ha transcendit durablement en la historiografia posterior És el primer text amb data segura que dóna al comte Guifré el sobrenom de Pelós Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum , que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard

Prengué part en la batalla de Marató 490 En el moment conflictiu que succeí la fi de Milcíades, l’enfrontament entre els partits dels alcmeònides i dels tiranòfils portà una secessió dins Atenes El poble donà suport al partit de Temístocles, que propugnava l’expansió marítima d’Atenes Aristides fou exiliat 483-482 aC Fou cridat a Atenes el 480 aC, dirigí una acció secundària de la batalla de Salamina i prengué amb el cos d’hoplites atenesos l’illa de Psitàlia, on hi havia una guarnició persa També es distingí en la batalla de Platea Fou arcont el 478 i féu una llei que permetia a tots els…

Hom no coneix amb exactitud llur lloc d’origen, bé que és gairebé segur que procedien de l’àrea de l’Anatòlia i la mar Egea Els seus moviments han pogut ésser determinats per l’arqueologia i, sobretot, per les fonts egípcies, car en el decurs d’uns cinquanta anys els faraons hagueren d’afrontar-ne dues invasions La primera fou el 1232 aC, sota Merenptah, quan els aqueus, els etruscs, els sículs, els licis i els sards s’aliaren amb els libu , kehek i maswas de Líbia per penetrar a Egipte, però foren batuts per Merenptah Entre el primer intent i el segon en el regnat de Ramsès III aquests o…

A Barcelona era un funcionari municipal fins el 1461 el càrrec fou triennal des d’aleshores esdevingué vitalici

Aquesta institució aparegué a Castella al segle XI, potser copiada, almenys en el nom, dels cadis al-qāḍī que, al capdavant dels pobles, posaven els àrabs Hom els troba ja al fur de Lleó 1020 D’antuvi tingueren un caràcter judicial n’hi havia més d’un i formaven part del consell a cada poble El fur de Toledo 1085, per exemple, n’establia tres un d’anomenat alcalde mayor , designat pel rei, i dos més dits alcaldes ordinarios , un de nomenat pels mossàrabs i l’altre pels castellans La institució anà arrelant a les antigues lleis castellanes Fuero Viejo, Partidas, Novísima Recopilación , etc…

Vida i obra S’interessà especialment pels aspectes culturals de la història de València, la figura de Jaume I i la geografia històrica de la ciutat de València Formà part del grup romàntic liberal de València Serví, durant la guerra del Francès, en l’artilleria a les ordres del liberal comte d’Almodóvar i, ben aviat, demostrà una facilitat per a escriure i unes afeccions literàries Fou empresonat, juntament amb el comte, durant el primer període absolutista de Ferran VII Alliberat el 1820, durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou oficial a la secretaria de l’Ajuntament de València, on…

Vida i obra Fill de Jaume Pau, jurista i conseller de Joan II, i Elisabet Coll, sembla que tingué almenys quatre germans, un dels quals, Dionís, ciutadà honrat i conseller de Barcelona, gaudí d’una considerable rellevància política Membre d’una família de juristes i metges, el seu avi fou Pere Pau, metge de gran prestigi La data de naixement de Jeroni Pau no es coneix amb exactitud i generalment s’havia acceptat situar-la entorn del 1440, potser per tal d’apropar-lo en edat al seu cosí Pere Miquel Carbonell, amb qui compartí les afeccions La data proposada per MA Vilallonga es desprèn de la…