Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
exemple
exemple El símbol lul·lià de l' Arbre de Ciència , segons el manuscrit del s XV de la Biblioteca Ambrosiana de Milà; la vuitena branca a l’esquerra correspon a l' Arbre exemplifical
© Fototeca.cat
Història
Fet, imatge, sentència, etc, que, en la temàtica didàctica general de l’edat mitjana, hom adduïa amb funció clarificadora i d’aproximació.
La predicació s’integrava dins aquesta temàtica Als Països Catalans existí un dipòsit comú d’exemples trets de la Bíblia, de les vides de sants, de les obres clàssiques o de les faules, etc, d’on procedeixen els usats per Vicent Ferrer, que tenen el caràcter típic de la faula animalística, i per Francesc Eiximenis, entre altres Caràcter més personal tenen els exemples de Ramon Llull, que ell anomena també recontaments o proverbis, al Llibre de meravelles i principalment a l' Arbre exemplifical quinzena part de l' Arbre de Ciència , on arriba a personificar els éssers més…
Joaquim Riera i Bertran
Joaquim Riera i Bertran
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a Corts Després fou funcionari de la Diputació de Barcelona Presidí la Unió Catalanista 1895 i l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, i fou membre de l’ABLB Intervingué en la fundació de La Jove Catalunya 1868 i collaborà en molts periòdics de l’època, especialment a La Renaixença , Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i La Tomasa Fou mestre en gai saber 1890, mantenidor diverses vegades i president 1904 i 1912 dels Jocs Florals de Barcelona i del Certamen literari d’Olot 1891 Preocupat per la difusió de la…
,
Grigore Alexandrescu
Història
Literatura
Poeta romanès que participà en la revolució del 1848 i ocupà alts càrrecs polítics.
S'inicià sota la influència del Romanticisme francès i evolucionà després cap a formes més clàssiques La seva obra, composta de faules, sàtires i poemes de tema històric, de caràcter liricopatriòtic, fou aplegada el 1863 sota el títol Meditatii, elegi, epistole, satire şi fabule
Fedre
Història
Literatura
Fabulista llatí d’origen traci.
Fou llibert d’August Escriví cinc llibres de faules sota els regnats de Tiberi, Calígula i Claudi Sejà el processà per allusions fetes en la seva obra El model de Fedre és Isop, amb elements grecs i d’invenció pròpia En l’antiguitat i a l’edat mitjana fou conegut només per un corpus en prosa Romulus o Aesopus latinus , fins al segle XVI, que fou conegut directament
Petko Račev Slavejkov
Història
Literatura
Poeta i patriota búlgar.
Demòcrata i nacionalista, fou un dels líders del partit liberal després de la independència, i arribà a ministre i a president Fou partidari de l’aproximació a Rússia Traductor de poetes serbis, turcs, grecs i russos, la seva poesia reflecteix els temes nacionals tradicionals, els sentiments patriòtics i d’independència És un dels capdavanters del renaixement cultural del seu país Entre les seves obres cal destacar Smesna kitka ‘El brillant ram de flors’, 1852, Basnenik ‘Faules’, 1852 i Isvor't na Belonogata ‘La font del Belonogat’, 1873
Arnau Fenolleda i Marquet
Història
Secretari reial.
S'inicià com a notari de la cancelleria napolitana d’Alfons el Magnànim, de qui esdevingué secretari, i fou batlle general de Catalunya 1446 Posseïdor d’una considerable fortuna, féu préstecs importants al rei i es dedicà al comerç del blat Fou fet cavaller per Joan II, a qui fou fidel, bé que sempre havia collaborat amb la Biga Molt influït per l’humanisme, tingué amistat amb escriptors italians Lorenzo Valla li dedicà la seva versió llatina de les faules d’Isop i es destacà pel domini del llatí i l’estil retòric dels nombrosíssims documents reials sortits de la seva ploma
Pere Vallmajó i Perpiñà
Història
Repussador.
Després de passar alguns anys de la seva joventut a França, on retornà el 1939, establí a Girona una foneria, la principal font d’inspiració de la qual foren, en un principi, els més antics gravadors xilogràfics Són remarcables una sèrie de quadres referents a la vida i a les faules d’Isop, diversos treballs d’art litúrgic i quadres amb temes profans Exposà a les Galeries Laietanes 1918 i a la segona exposició d’art litúrgic de Barcelona A la casa de la ciutat de Girona es guarda, al Lloc de Greus Records, una vista de la ciutat
Gotthold Ephraim Lessing

Gotthold Ephraim Lessing
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Teatre
Erudit, escriptor i dramaturg alemany.
Fill d’un pastor protestant, estudià a la Universitat de Leipzig 1746-48, on sorgí el seu interès pel teatre, i obtingué 1752 el títol de magister en arts a Wittenberg Installat a Berlín, on havia fet coneixença amb Voltaire, es dedicà a la tasca de publicista i autor teatral i residí a la ciutat, fora dels períodes que passà a Leipzig 1755-58 i Breslau 1760-65, com a secretari del comandant del lloc Cridat a Hamburg com a dramaturg del nou teatre nacional, hi publicà la important aportació crítica Hamburgische Dramaturgie Dramatúrgia d’Hamburg , 1767-69 Bibliotecari, des del 1770, a…
Història general del Regne de Mallorca
Història
Primera història de Mallorca, obra de Joan Binimelis.
Descripció bibliogràfica L’original en llengua catalana fou escrit el 1593, i l’any 1601, que l’acabà, el mateix autor en feu una traducció al castellà, versions de les quals es conserven còpies posteriors La còpia més antiga i més completa en català és la de Jordi Fortuny de Ruescas 1640-53, que es troba a la Biblioteca Municipal de Palma Porta el títol de Varias coses tocants a la ciutat y regna de Mallorca, recullides de diversos autors per D Jordi Fortuny de Roescas y Garcia en la granga las Primaveres de 1640, 1641 y 1642 Subjectes a la correctió de tots Té un total de 606 folis en…
humanisme
Erasme , retrat que féu el pintor Hans Holbein, el Jove (1497-1543), de l’humanista holandès
© Corel Professional Photos
Història
Literatura
Mot que, en sentit propi, designa el fet històric del renovellament dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana del s. XIV i s’imposà per tot Europa els dos següents, contemporàniament a una nova valoració de l’home i del seu paper en el món: el Renaixement.
L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…