Resultats de la cerca

Els federals intransigents formaren una junta revolucionària, a Barcelona, dirigida per Baldomer Lostau i Josep Anselm Clavé a l’Empordà, Pere Caimó i Bascós i Francesc Sunyer i Capdevila organitzaren diverses partides, que, amb uns 2000 components, es feren forts a la Bisbal Foc de la Bisbal , fins a llur rendició Pel novembre del 1869 els diputats federals tornaren a les corts i foren ben acollits pel general Prim

Creat el 1908, depèn del departament de justícia la seva missió consisteix en la investigació d’infraccions de les lleis federals, i se centra fonamentalment en tot allò que fa referència a la seguretat interior traïció, espionatge, sabotatge, etc Collabora estretament amb la CIA Central Intelligence Agency

En fou president JMVallès i Ribot, i altres membres destacats foren PCoromines, ABastardas, FLayret, JCarner, SGubern, JLluhí, els germans Zulueta, etc Sota un programa autonomista, hi coexistien sectors liberals burgesos i d’altres de socialitzants i obreristes, i hi sovintejaven les friccions internes Tenia per òrgans de premsa El Poble Català , el setmanari La Forja 1910-12 i, en alguns períodes, La Publicidad Obtingué un èxit considerable en les eleccions legislatives del 1910, i l’any següent ingressà a la Conjunción Republicano-socialista, però no assolí de substituir el lerrouxisme en…

Era diputat provincial de Barcelona quan, pel setembre del 1869, encapçalà la Insurrecció Federal a Igualada Exiliat després a Ais de Provença, s’adherí a la Primera Internacional Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l’abril del 1871, i intervingué, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional Novament a la diputació de Barcelona 1872-73, tingué un paper destacat en l’efímera proclamació de l’Estat Català els dies 5-7 de març de 1873 Organitzà després els guies de la diputació i lluità contra els carlins pel novembre del 1873 s’…

Fill de Francesc Villalonga i Escalada Fou un dels primers militants del partit democràtic i del republicanisme a les Illes Els anys seixanta actuà a l’Ateneu Balear Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb M Quetglas, R Manera i I Vidal, l’organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l’Estat Balear Després fou alcalde de Palma febrer-juliol del 1872 i diputat a corts elegit l’abril del 1872 i el maig del 1873 Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració Tanmateix, continuà sempre fidel al…

Destacà durant la revolució del 1868 i el 1869 fou elegit diputat per Barcelona Intransigent del Club dels Federalistes, collaborador d' El Estado Catalán , intervingué en l’aixecament federal del 1869 i el 1870 en l’alçament contra les quintes pel qual fou condemnat a 12 anys de bandejament Retornà el 1873 i essent diputat provincial de Barcelona, collaborà en l’intent de proclamació de l’Estat Català del març del 1873 És autor de La nueva inquisición Proceso del diputado Serraclara y sucesos ocurridos en Barcelona el día 25 de setiembre de 1869 1870 i, ensems amb altres, d' El…

Aquesta constitució no fou a votació perquè el 3 de gener de 1874 el general Pavía dissolgué les corts i confirmà la constitució del 1869 El document, redactat principalment per Castelar, afirmava l’existència d’uns drets naturals a la vida, la llibertat de pensament i d’expressió, d’ensenyament, de reunió, d’associació, de treball, de propietat, etc anteriors i superiors a qualsevol legislació positiva La República Federal es declarava constituïda per la unió de diferents estats —en principi els antics regnes de la monarquia espanyola— que tenien autonomia econòmica i…

N'eren antecedents la Coordinadora Socialista Federal Ibèrica 1964 i, més directament, la Conferència Socialista Ibèrica 1974, i aplegava Convergència Socialista de Catalunya més tard PSC-Congrés, Partit Socialista del País Valencià, Partit Socialista de les Illes —vinculats, a més, en una Coordinadora Socialista dels Països Catalans—, Partido Socialista Galego, Eusko Socialistak, Partido Socialista de Andalucia i altres grups De línia socialista d’esquerra autogestionària i federalista, la força electoral del PSOE el 1977 i el pas a l’òrbita d’aquest partit d’importants membres…