Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
clavetaire
Història
Menestral que feia claus.
L’ofici, desenvolupat a partir dels s XV i XVI, fou exercit pels ferrers, fins que al s XVII les necessitats de proveïment exigiren una major producció, fet que originà en alguns indrets un ofici especialitzat i independent Tingué realment importància a Ripoll i Campdevànol, a causa, possiblement, de la facilitat d’obtenció de ferro al mateix Ripollès, centres que, amb els d’Olot i Manresa, esdevingueren gairebé els únics proveïdors del mercat peninsular i americà El gremi de clavetaires de Ripoll formava part de la confraria de Sant Eloi L’aprenentatge de l’ofici durava quatre anys, acabats…
brocater | brocatera
Història
Menestral que feia brocats.
Ofici d’origen xinès, al s XIII fou introduït a Palerm i d’allí a la Itàlia continental, d’on s’estengué a França i Anglaterra Generalitzat al s XV l’ús del brocat en el vestir, brocaters genovesos l’introduïren a València, on aviat adquirí importància Uns intents d’introduir-lo a Barcelona entre el 1451 i el 1458 fracassaren
tapiner | tapinera
Història
Menestral que feia tapins.
El gremi de tapiners s’organitzà corporativament a Barcelona a partir del 1479, com a entitat separada dels sabaters el 1681 rebé noves ordinacions i llanguí a la darreria del s XVIII A València, ciutat on els tapiners també havien format un corporació pròpia, el procés de decadència ja és considerat finit vers el 1700
perpunter | perpuntera
aladrer
Història
A València, menestral que feia aladres.
Els aladrers havien pertangut al gremi dels fusters, del qual se separaren l’any 1643, per formar un gremi independent
questor
Història
Dret
Religiós, eclesiàstic o laic que feia acaptar per a una obra pia o de beneficència.
albarder | albardera
Història
Menestral que feia o venia albardes, selles, basts i altres guarnicions de les bèsties de càrrega.
L’ofici d’albarder apareix a partir del s XV Era anomenat, també, baster
empalament
Història
Entre els turcs, suplici que hom aplicava als condemnats a mort consistent a enastar-los.
Hom els feia entrar el pal per l’entrecuix i, sense que afectés cap òrgan vital, els feia sortir per l’esquena Equivalent a la crucifixió entre els romans, era aplicat per a escarment públic
formatjada
Història
Dret català
Dels segles X al XIV, prestació que feia en formatges un emfiteuta al senyor territorial o jurisdiccional.
peller | pellera
Història
Menestral del ram de la confecció que venia roba vella als encants i feia vestits sense prendre mides.
Es tractava d’un ofici minoritari, vinculat al dels sastres, com el de calceter o giponer La separació d’aquests oficis del dels sastres tingué lloc a Barcelona al segle XV les primeres ordinacions citades són del 1456 Tensions, conflictes i plets de tota mena entre pellers i sastres foren molt nombrosos durant els segles XVI, XVII i XVIII Al segle XVII, pellers i calceters signaren diverses actes d’unió 1617, 1664 i de concòrdia 1687, 1694, 1700 La delimitació d’atribucions entre pellers i sastres fou confirmada pel consell de cent el 1701 i per l’intendent Sartine el 1730 Tanmateix, es…