Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Terenzio Mamiani della Rovere
Literatura italiana
Història
Política
Polític i escriptor italià.
Participà en la revolució del 1831, i fou diputat de l’assemblea nacional Home d’una gran activitat política, professà a les universitats de Torí i Roma Escriví poesies de to classicista Inni sacri , 1832 Nuove poesie , 1835 i treballs filosòfics Confessioni di un metafisico , 1850 i autobiogràfiques Lettere dall’esilio , edició pòstuma, 1899
liceu
Història
A l’antiga Grècia, ample camp, apte per a les parades militars, situat a l’est d’Atenes, al peu del Licabet.
El nom provenia del santuari d’Apollo Liceu Pèricles hi fundà un gimnàs, que més tard 335 ac fou la seu de l’escola peripatètica d’Aristòtil Devastat per Filip V de Macedònia i per Sulla, el nom passà a designar pròpiament l’escola filosòfica d’Aristòtil i, amb el temps, els edificis públics en els quals se celebraven exercicis literaris i filosòfics
Llibre de saviesa
Història
Tractat de moral, constituït per una sèrie de màximes adreçades a l’educació de prínceps.
Atribuït a Jaume I i més versemblantment a Jaume II, hom pot datar-ne la redacció cap a la darreria del segle XIII És una adaptació del compendi Secretum secretorum i, com Poridad de poridades i Apothegmata philosophorum , d’Ibn Ishaq, el seu contingut és una combinació d’elements polítics i filosòfics procedents de l’empirisme i de la filosofia antiga Comprèn lletres, proverbis, prediccions i oracions, entre altres components Bibliografia Bonner, A i Badia, L 1991 Ramon Llull Vida, pensament i obra literària Barcelona, Empúries
Anatolij Vasil’evič Lunačarskij
Història
Polític i crític literari i artístic rus.
Membre destacat del partit bolxevic, fou comissari d’instrucció pública i dirigí la política cultural, artística i educativa dels primers anys de la revolució Polemitzà amb els continuadors dels corrents culturals del passat i amb els preconitzadors de la destrucció de la cultura anterior i la formació d’una cultura revolucionària proletària afavorí els corrents artístics i literaris nous Publicà treballs polítics, socials, filosòfics i de crítica literària i obres dramàtiques Enviat a Madrid 1933 com a ambaixador de l’URSS, morí durant el viatge El 1972 fou publicada en català…
Tomàs Barceló
Història
Cristianisme
Erudit i polític, de l’orde dominicà.
Fou catedràtic de retòrica, de filosofia, de teologia i de llengua hebrea a l’Estudi General Lullià de Mallorca, i es distingí pels seus coneixements matemàtics i astronòmics Austriacista, publicà Real retrato del austríaco monarca y rey legítimo de las Españas D Carlos III propuesto al Balear cariño 1706 i Pindáricas flores que a la Reina de ellas la Virgen Santísima del Rosario y a la flor del imperio Carlos III legítimo rey y monarca de las Españas consagra un Balear ingenio Deixà manuscrites unes Correcciones y enmiendas a la historia de Mallorca de Don Vicente Mut , que forma part de les…
‘Alī ibn Yūsuf
Història
Segon soldà almoràvit (1106-43).
Fill del conqueridor del Marroc, Yūsuf ibn Tašfīn, fou proclamat a Marràqueix Es nomenà amīr al-muslimīn ‘príncep dels musulmans’, bé que reconegué la preeminència religiosa del califa abbàssida Unificà Al-Andalus i prengué les Balears i la ciutat de Saragossa, bé que aquesta fou perduda aviat davant Alfons I d’Aragó 1118 Aquest rei i el de Castella, aprofitant-se de la debilitat dels almoràvits, llançaren freqüents atacs a llurs dominis, com l’expedició d’Alfons I a Granada el 1125, que proporcionà a Aragó un gran nombre de mossàrabs per a la repoblació de les terres de nova conquesta El…
Giovanni Pontano
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista.
El 1448 fou cridat a Nàpols per Alfons el Magnànim Protegit pel Panormita, entrà a la seva acadèmia on prengué el nom de Gioviano la presidí a la seva mort i d’ell prengué el nom definitiu, Academia Pontaniana Li fou confiada l’educació del príncep Carles de Viana i d’Alfons, fill de Ferran I de Nàpols Entrà a la secretaria reial Defensà amb la ploma i l’espasa el rei Ferran I en la lluita contra el pretendent angeví 1458-64 i en consagrà les gestes en De bello neapolitano El 1481 acompanyà Alfons a la reconquesta d’Otranto i intervingué en les negociacions amb Venècia 1484 i amb el papa…
Magna Grècia
Història
Nom donat, ja a partir del s. II aC, al conjunt de ciutats gregues del sud d’Itàlia.
Segons una tradició conservada pels autors antics, la fundació d’aquestes ciutats italiotes coincidí amb el gran moviment colonitzador de la Grècia dels s VIII i VII aC, i possiblement fou deguda a aquest moviment Al costat d’aquesta tradició, històrica, una altra tradició, mítica, feia remuntar l’origen d’aquestes ciutats als temps heroics de la guerra de Troia, i fins i tot a èpoques més remotes talment com Ulisses, el retorn del qual havia esdevingut popular gràcies als poemes homèrics, també els altres herois tingueren llurs “retorns” i anaren a parar a les costes del sud d’Itàlia o a les…
Jaume Llucià Balmes i Urpià
Jaume Llucià Balmes i Urpià
Filosofia
Història
Cristianisme
Eclesiàstic, pensador i polític.
Completà els estudis del seminari a la Universitat de Cervera, on es doctorà en teologia 1835 Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834, on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura Però les seves preferències en aquest període de la seva vida, passat a Catalunya del 1841 al 1844, a Barcelona, s’orientaren envers l’apologètica i la sociologia, aquella, tractada en opuscles i en llibres sistemàtics, i aquesta, en revistes i assaigs publicats en les revistes barcelonines La Religión , La Civilización publicada per ell en 1841-43 en collaboració amb Roca i Cornet i amb Ferrer i Subirana i…
Revolució Xinesa
Història
Procés de transformació socialista de la Xina.
Acabada la Segona Guerra Mundial i després d’una treva gener-abril 1946, les forces del Guomindang dirigides per Chiang Kai-shek, després de la batalla de Huau Hai octubre del 1948 — gener del 1949, retrocediren davant la contraofensiva dels comunistes, que rebien ajut de l’URSS L’1 d’octubre de 1949 Mao Zedong, màxim dirigent dels comunistes, proclamà a Pequín la República Popular Xinesa i el 14 de febrer signà un tractat d’amistat i cooperació amb l’URSS La victòria militar inicià una primera fase revolucionària destinada a combatre la burgesia reaccionària, el subdesenvolupament, la manca…