Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Pedro de Peralta Barnuevo
Història
Literatura
Erudit i poeta peruà.
Advocat i poliglot, fou rector en diverses ocasions de la Universitat de Lima i s’interessà per la filosofia i la ciència europees A part la seva obra com a científic, conreà l’èpica Lima fundada o Conquista del Perú , 1732, amb escassa fortuna, i el teatre, que té realment importància, una gran gràcia satírica i ensems ingènua i senzilla Triunfos de amor y poder 1710, Afectos vencen finezas 1720, La Rodoguna adaptació de la tragèdia del mateix títol de Corneille, i obres menors Loas, Bailes, Fines de Fiesta , potser el millor de la seva producció L’obra en prosa Pasión y Triunfo de Cristo…
itinerari
Història
Trajecte, recorregut, camí a seguir.
Són anomenats itineraris d’Antoní cadascuna de les rutes principals de l’imperi Romà, segons una relació d’època incerta, probablement de cap a la fi del s IV dC Són descrites dues vies importants dels Països Catalans La principal, que seguia el litoral, des de Narbona, per Ruscino Castellrosselló, i passava l’Albera per Summo Pyreneo i per Aquis Voconis Caldes de Malavella, anava a Barcelona i per Ad Fines Martorell duia a Tarragona, Tortosa i València Ací se separava de la costa, passava per Xàtiva i anava a cercar el pas d’Almansa L’altra seguia el mateix camí fins a Tarragona, des d’on es…
corona
© Fototeca.cat
Art
Història
Cèrcol de metall adornat de florons, pedres precioses, etc, que se cenyeix al cap com a símbol de dignitat sobirana o nobiliària.
Història i tipus La corona fou utilitzada des de temps molt antic pels personatges que s’havien destacat en algun fet religiós, polític o militar Al Pròxim Orient, l’empraren els reis i els sacerdots, amb un gran sentit místic A Egipte són remarcables, entre d’altres, la corona blanca o de l’Alt Egipte, la corona roja , del Baix Egipte, el pšen o doble corona , formada per la superposició de la roja i la blanca, i el khepreš o corona blava , emprada generalment per a la guerra i la caça Els grecs i els romans utilitzaren corones de fulles i de metall, ornades o no amb pedreria, per a premiar…
obelisc
© J. Mariné
Art
Història
Monument religiós, de base quadrangular, acabat en punta i fet de diferents blocs de pedra o, molt més sovint, monolític, propi de l’Egipte faraònic.
L’obelisc del grec obelískos , ‘ast’ en egipci, tehen comprèn en principi una base sobre la qual descansa l’obelisc pròpiament dit, acabat en forma de piràmide en egipci, benben recobert antigament d’electre Segons uns, representa la imatge estilitzada d’un raig de sol, i segons uns altres, el dit de Déu La teoria més acceptada, però, en fa un fetitxe primitiu, un betil, sobre el qual s’aixeca el sol al matí Sigui com vulgui, és un monument solar, car apareix per primera vegada a la dinastia V 2494-2345 aC, quan predomina la teologia heliopolitana, solar, i és consagrat a Ra,…
dret de la bolla
Història
Contribució sobre els teixits autòctons i estrangers recaptada i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
La seva primera reglamentació coneguda és la de les corts generals de Montsó de 1362-63, que decretaren l’exacció de la bolla i d’altres drets per tal de recollir el quantiós donatiu concedit al rei per tal de fer cara a la guerra amb Castella Havia d’ésser un dret transitori, però, com el dret d’entrades i eixides, es convertí aviat en permanent per tal de respondre a les pensions dels censals venuts pels diputats del general durant la guerra amb Castella Pel que concerneix el Principat, l’exacció de la bolla fou prorrogada a les corts del 1364 i del 1365 i a les corts generals de Montsó del…