Resultats de la cerca
Es mostren 286 resultats
Josep Alegret
Història
Militar.
Formà part del primer cos dels Mossos d’Esquadra, el qual lluità a les ordres de Pere Anton Veciana contra els guerrillers austriacistes, un cop acabada la guerra de Successió Fou caporal d’esquadra a Vila-rodona 1721, cap dels homes destinats a l’Arboç i al Vendrell 1723, comandant de fusellers 1728 i caporal a Valls, seu central de les esquadres 1729
imperi Bizantí

Evolució territorial de l’Imperi Bizantí del 565 a final del segle X
© Fototeca.cat
Història
Part oriental de l’imperi Romà, dit també imperi Romà d’Orient, imperi d’Orient, imperi de Bizanci o, simplement, Bizanci.
Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…
Caçador
Història
Família procedent de Basilea, arrelada a Catalunya a partir del final del segle XV.
Probablement de cognom Jäger, foren coneguts amb el cognom catalanitzat de Caçador Guillem Caçador s’installà a Vic com a sabater, però ascendí al final de la seva vida a mercader Els fills i nets del seu segon matrimoni amb una vigatana emparentaren amb rics mercaders, ciutadans honrats i cavallers de Barcelona i assoliren el privilegi de cavaller 1548 i posteriorment de noble i, dels que seguiren la carrera eclesiàstica, quatre foren bisbes Actuaren sempre com a clan familiar tancat, participaren en la vida pública rectora del país a la conselleria de Barcelona i a la…
les Drassanes de Barcelona

Les Drassanes de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Conjunt d’edificis destinat a la construcció de vaixells, al final de la Rambla, tocant a mar, al peu de Montjuïc.
Estructura actual i periodització Després de les successives fases constructives, l’edifici resultant final és un conjunt regular quadrat, compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de dues aigües Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball Del gran conjunt arquitectònic es conserven actualment dues de les torres, alguns trams de muralla ornamentats amb escuts reials i de la Generalitat, i el portal de la Drassana o de Santa Madrona, i, sobretot, les deu naus principals onze, si hom compta la doble i s’inclou l’ampliació…
capitulació de Cardona

Frangment final de la capitulació de Cardona (18 de setembre de 1714), signada per Manuel Desvalls i el comte de Montemar
© Arxiu Nacional de Catalunya
Història
Pacte signat a Cardona el 18 de setembre de 1714 entre el coronel Manuel Desvalls i de Vergós i José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, cap de les forces borbòniques assetjants.
El primer, governador de la ciutat i del castell de Cardona, hi feia constar la seva qualitat de coronel de les forces imperials de Carles VI En els 23 capítols del document, darrer que signava al Principat una autoritat austriacista, hom reconeixia la immunitat de les persones i dels béns dels defensors de Cardona i de les forces del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que s’hi havien refugiat, i els autoritzava a passar a Itàlia, als territoris de l’emperador, com així ho feren alguns dels principals caps militars Les condicions pactades foren incomplertes més tard per…
yeomanry
Història
Milícia de cavallers formada per propietaris rurals o yeomen, a l’Anglaterra del final del segle XVIII.
Tenia funcions de policia i defensa del país Incorporats a la milícia territorial 1907, s’integraren finalment en l’exèrcit regular 1939
ilercavó | ilercavona
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, que tenia com a nucli central el curs final de l’Ebre.
Hom suposa que el límit nord amb els cossetans o cessetans era la serra de Balaguer, mentre que pel sud s’estenien fins a la Plana de Castelló, i que la serra d’Almenara els separava dels edetans Per la banda de l’interior els seus veïns més importants eren els ilergets El nom es conservà en època romana incorporat a la ciutat més important del territori, puix que Tortosa fou anomenada Iulia Ilergavonia Dertosa Fins a la fi del s III a C els texts grecollatins no són gaire clars, i alguns autors han suposat que abans d’aquesta data la zona dels ilercavons pertangué als ilergets, dels quals…
populisme
Història
Literatura
El primer gran moviment ideològic i polític rus que, sorgit al final del segle XIX, s’enfrontà al tsarisme.
Fruit de la crítica d’intellectuals com Herzen i Bakunin sobre la Rússia feudal i l’Europa burgesa, el populisme centrà el motor de l’assoliment del socialisme en la gran massa de camperols, l’esperit comunitari dels quals, materialitzat en la institució del mir, havia de permetre evitar el capitalisme i els seus efectes indesitjables Després de la reforma del 1861, malgrat les aportacions de Lavrov, Mikhajlovskij i Černyševskij, el capitalisme es desenvolupà ràpidament a Rússia, i l’intent de fer dels camperols una força revolucionària fracassà El 1876 nasqué Zeml’a i Vol’a ‘Terra i…
Escipió
Història
Família romana de la gens Cornelià que, constituïda al segle IV aC, perdurà fins al final de la República.
En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi Corneli Escipió…
arevac | arevaca
Història
Individu d’un poble celtibèric preromà establert vers el final del s IV aC a l’alta conca del Duero.
Hom esmenta com a ciutats dels arevacs, Numantia Garray, Termantia prop de Montejo de Liceras, Clunia Coruña del Conde, Segontia Sigüenza, Uxama Osma, Veluka Calatañazor, Aregrada Ágreda, l’actual Segovia i d’altres no localitzades Els arevacs han estat considerats com el grup extrem dels vacceus i sembla que els celtibers en sentit estricte tenien llur origen en aquest poble La cultura dels arevacs, coneguda per les troballes fetes a Numància, rebé fortes influències ibèriques que li donaren una personalitat especial Llur règim socioeconòmic era predominantment ramader desenvoluparen una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina