Resultats de la cerca

Fill illegítim de Nicolau III, marquès de Ferrara Continuà el mecenatge dels seus antecessors a Ferrara envers artistes i literats, que féu de la ciutat un gran focus del Renaixement italià El seu nom ha restat unit a l’obra mestra dels miniaturistes de Ferrara, la Bíblia Estense 1455

Duc d’Urbino Estigué al capdavant de les milícies de Milà i de Florència i de Ferran I de Nàpols Passà després a dirigir els exèrcits pontificis de Pius II, que el recompensà amb el títol de vicari de l’Església 1463 Fou cap de la lliga italiana i vencé els venecians a Molinella 1467 Fou un dels mecenes més importants del seu segle i convertí el seu ducat en un destacat focus cultural de l’època

Aquest nom fou originat per llur costum de dur una camisa blanca sobre llurs vestits, en els combats nocturns La revolta dels “camisards” s’inicià el 1702 contra la persecució religiosa exercida a partir de la revocació de l’edicte de Nantes 1685 La lluita adquirí gran duresa i la repressió fou implacable El principal dirigent fou Joan Cavalier, que derrotà dues vegades les tropes reials L’arribada del mariscal de Villars 1704 amb més de 10 000 homes obligà Cavalier a acceptar un armistici Tanmateix, prosseguirien alguns focus de lluita fins el 1710

Habitada pels pisidis, poble d’origen incert, el segon millenni aC fou sotmesa pels hitites Focus de contínues rebellions contra totes les potències que governaven l’Anatòlia, fou ocupada el 322 aC pels perses Amb els selèucides foren hellenitzades les ciutats d’Antioquia i de Selèucia Sídera Amb la pau d’Apamea passà al regne de Pèrgam i sembla que el 102 aC fou agregada a la província romana d’Àsia, més tard 64-63 aC a la de Cilícia i finalment 25 aC a la de Galàcia Dioclecià la constituí província independent Cristianitzada, tingué vint-i-cinc seus episcopals

Fill i successor d’Àtal I Ajudà Roma contra Grècia i contra Antíoc III de Síria, cosa que, després de la batalla de Magnèsia 190 aC, li proporcionà gairebé la totalitat de l’Àsia Menor, les illes de l’Egea i el Quersonès traci Per tal de mantenir l’hegemonia a l’Àsia, lluità contra Prúsies I de Bitínia, Fàrnaces I del Pont i els gàlates Afavorí les arts i les lletres fundà la biblioteca de Pèrgam A la seva època Pèrgam esdevingué un dels principals focus de la cultura hellenística El succeí el seu germà Àtal II 159-138 aC, que continuà la seva política filoromana i culturalista

D’origen obscur i dividits en diversos clans, foren islamitzats al segle X per influència dels samànides Formaren dos kanats, reconeixent inicialment el califa abbàssida, i amb capital a Qäshqär i a Samarcanda, respectivament El kanat de Qäshqär esdevingué aviat un important focus d’islamització vers les fronteres de la Xina i de Mongòlia L’occidental, que comprenia la Transoxiana i l’W de Fargana, sofrí repetits embats dels seljúcides, fins que, al final del segle XI, n’hagué d’acceptar la sobirania El darrer kan, ‘Uṯmān ibn Ibrāhīm, restà reduït al territori dels voltants de…

Els zenates, majoritàriament nòmades, foren islamitzats amb motiu de l’expansió musulmana al Magrib s VII Un gran nombre s’establiren a la península Ibèrica des del moment de la formació de l’ÀFndalus, i formaren part de l’exèrcit mercenari que actuà al servei dels omeies cordovesos Els grups installats com a sedentaris es distribuïren, com la majoria dels berbers andalusins, a les zones muntanyoses i de secà i constituïren un focus permanent antiàrab Secularment enemics de la tribu sanhaja profatimita, els que romangueren al N d’Àfrica foren sovint utilitzats pels califes de…

El 1462 la seva baronia fou un actiu focus d’agitació remença, i en esclatar la guerra civil, el mateix any, fou membre del Consell del Principat i un dels capitans que assetjaren la força de Girona Fou la primera espasa del Principat a l’Empordà, fins que el 1465 caigué presoner de Joan II, a Calaf Bescanviat el 1467 amb la promesa de no fer més armes contra el rei, romangué a les seves baronies valencianes, mentre el duc de Lorena li confiscava els dominis de l’Empordà, que no recuperà fins el 1471 A Pego hagué d’afrontar una revolta dels seus súbdits, exasperats pels imposts…

Vivien de la ramaderia nòmada, i sorgiren a la vida política arran de la derrota que els inflingiren els almohades 1145 Emigrats cap al nord 1244, foren dispersats per l’imperi regnant Tanmateix, l’emir Abū Yaḥyà ibn ‘Abd al-Ḥaqq ocupà Meknès, Fes, Tâza, Rabat i Salé L’any 1269 els benimerins prengueren Marràqueix i dominaren l’imperi almohade del Magrib Granada en sollicità l’ajut, i el soldà Abū Yūsuf Ya'qūb 1258-86 vencé els castellans a Écija 1275 El 1309 els granadins tornaven a cercar l’aliança benimerina L’època de màxima esplendor fou la dels regnats d'Abū-l-Ḥasan 1331-48 i d’Abū ‘…

D’una família d’origen illíric, succeí Justí I Tingué per muller, associada al tron i consellera principal, Teodora La seva obra política fou dominada per la idea de la reconstitució de l’imperi Romà i, a més, cristià A l’Occident, en llargues campanyes, dutes a terme sobretot per Belisari , Narsès i Joan Troglita, conquerí la Numídia als vàndals 533-548, la regió del SE de la península Ibèrica als visigots, amb les Balears 550, dominà tot Itàlia, amb les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, i prengué als ostrogots llur capital, Ravenna 535-554 Contingué per la força els eslaus i els huns…