Resultats de la cerca

Fou adjunt del comissari general de policia de Barcelona, Ramon Casanova, durant l’ocupació francesa Detingut aquest per abús de poder març del 1810, Font fou absolt, i poc després fou nomenat comissari general No pogué evitar el desprestigi del cos de policia i la pèrdua d’autoritat Pel juliol del 1810 fou substituït per Charles Blondel

El 1590 una part passà als Torrelles i als Sentmenat i, a mitjan s XVII fou venuda a l’encant públic i l’altra part passà als Cardona, als Salvà, als Ivorra Copons de la Manresana i als Pinós

Redactà per a Duran i Bas unes allegacions de dret català que foren incorporades al codi civil Obtingué la concessió del ferrocaril de Reus a Montblanc Fou alcalde de Reus en 1872-74 el 12 de febrer de 1873 proclamà la república a Reus Fou president del Comitè Democràtic Possibilista 1879 i diputat provincial el 1884

Durant la dictadura de Primo de Rivera fugí a França i dirigí, amb Josep Rovira, l’oficina de Francesc Macià a Tolosa de Llenguadoc Participà en els fets de Prats de Molló 1926 Retornà de Bèlgica a Barcelona 1930 i ingressà a l’Esquerra Republicana 1931, per la qual fou regidor a l’ajuntament de Barcelona Designat comissari del departament de beneficència municipal 1931, fou el fundador i president de l’Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al juny de l’any 1934, el cupó del cec Exiliat a Mèxic després del 1939, escriví obres de teatre La vera llum, Nit d’Otello i L’obstacle…

Fou incorporat en representació de Menorca a la Junta Provisional del Govern de les Balears, per l’octubre del 1868 Elegit el 1873 diputat a corts, aquestes el nomenaren ministre de finances, en el primer govern republicà presidit per Pi i Margall 11 de juny Mancat de la formació tècnica adequada, fou substituït el 28 de juny de 1873, quan Pi i Margall aconseguí d’elegir directament el seu nou govern

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1873 Participà en la campanya contra els carlins al Principat i fou ascendit a alferes el 1874 Es retirà el 1913 amb el grau de comandant Collaborà amb treballs d’història militar a “La Renaixença” i a “La Illustració Catalana”, i és autor de César en Cataluña 1881, Museo Militar Historia del Ejército Español 3 vols, 1883-87, La Vida militar en España 1887, illustrada per Josep Cusachs, Don Antonio Franch y Estadella, héroe del Bruch 1901 i Don Luis de Requesens y la política española en los Países Bajos 1906, que fou el seu discurs de recepció…

Era coronel d’un regiment estacionat a València En produir-se l’alçament antiborbònic del Principat, s’hi adherí i, juntament amb el general Basset, aconseguí de collaborar a l’alliberament del País Valencià amb les victòries d’Oliva, Xàtiva, Gandia i l’entrada a València El 1706 ocupà Utiel El 1707 fou traslladat a la frontera nord, on deturà les ofensives franceses del duc de Noailles El 1713 fou fet comte i assistí a la Junta de Braços de Barcelona, com a membre del braç militar Intentà de salvar Tarragona, lliurada als borbònics, i organitzà la defensa de Barcelona Fou ascendit a general…

El 1883, amb Eduard Toda, Ramon Vidiella i altres, creà la primera entitat catalanista de Reus, i el 1886 fundà el diari reusenc Lo Sometent , que també dirigí Membre de la Unió Catalanista, intervingué en la redacció de les Bases de Manresa Nomenat alcalde de Reus 1899-1900 en el període de govern Silvela-Polavieja, fou destituït per la seva actitud independent i, de fet, abandonà la política, encara que després fou senador 1908 Es consagrà a la bibliofília i aplegà una biblioteca d’uns 40 000 volums, especialitzada en llibres de Rosembach, incunables quasi un centenar i obres editades als…

Ha passat als Valdelomar

El 1548, per donació, passà als Lladró de Vilanova, barons de Castella, i més tard als Mendoza, ducs de l’Infantado, als Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d’Albatera Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües