Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
marca
Història
Geografia
Entitat geogràfica i politicomilitar fronterera.
Aquest mot fou emprat pels annalistes francs de la primera meitat del segle IX per a designar els territoris fronterers de l’imperi carolingi Marca Hispànica, Marca de Bretanya, de Soràbia, Marca Saxona, Marítima, etc Llur governador rebia el nom de marquès Als comtats catalans aquest mot, pur concepte geogràfic sense cap valor jurídic, tingué aplicació fins a la fi del segle X més tard fou acceptat per historiadors i erudits Marca Hispànica Rebia també el nom de marca la frontera amb els sarraïns així, la marca del Penedès, de Barcelona, de Berga, d’Osona, la marca manresana, d’Urgell,…
banat
Història
Territori governat per un ban.
En el seu significat general, vol dir ‘província fronterera’ Hi ha hagut diversos banats en la història d’Europa central però, normalment, el mot és utilitzat per a indicar l’antic Banat hongarès de Temesvár Timişoara
Jaspert de Barberà
Història
Militar
Militar procedent de la zona de les Corberes, fronterera entre Catalunya i Occitània.
L’any 1223 lluità al servei del comte de Rosselló Nunó Sanç contra Guillem de Montcada, en defensa de Perpinyà, i el 1229 es destacà en la conquesta de Mallorca Adepte del catarisme, detingut per la inquisició i condemnat, només aconseguí d’escapar-se'n gràcies a l’ajut de poderosos amics rossellonesos Fins el 1246 no obtingué del bisbe d’Elna l’absolució, confirmada per Innocenci IV el 1247, a instància del rei Jaume I Tanmateix, no abandonà la seva ideologia Des del 1242 prengué a les seves mans el govern del vescomtat de Fenolleda, en nom de l’hereu Hug de Fenollet Els francesos procuraren…
pau de Basilea
Història
Denominació conjunta dels dos tractats conclosos entre França i Prússia i entre França i Espanya, respectivament, que posaven fi a la primera guerra contra la Revolució Francesa.
Pel primer tractat 5 d’abril de 1795, Prússia atorgava a França, provisionalment, la vora esquerra del Rin Pel segon 22 de juliol de 1795, França es retirava de la zona fronterera de l’Empordà i tornava als límits fixats pel Tractat dels Pirineus, posant fi a la Guerra Gran Intentà, però, de fer-se cedir la Vall d’Aran, i se'n retirà només a canvi de la cessió de la part castellana de l’illa de Santo Domingo
Carl Gustav Mannerheim
Història
Militar
Militar finlandès.
General de l’exèrcit tsarista 1910 i ajudant de camp de Nicolau II 1912, en ésser proclamada la independència de Finlàndia, després dels fets revolucionaris del 1917, dirigí les formacions de guàrdies blancs que s’imposaren als bolxevics finlandesos Regent del país 1918-19, féu construir la línia Mannerheim a la zona fronterera amb l’URSS de l’istme de Carèlia Nomenat mariscal de Finlàndia 1933, dirigí la defensa a la guerra d’hivern 1939-40 contra l’URSS El 1941 tornà a declarar la guerra a l’URSS, al costat d’Alemanya però el 1944, ja cap de l’estat, signà l’armistici amb l’…
Ermengol IV d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1066-92).
Era fill d’ Ermengol III Portà la línia fronterera del comtat, en un primer moment, fins a Agramunt i Barbens, i, en una segona ofensiva, probablement l’any 1078, ocupà tota la ribera del Sió i la plana del Mascançà al nord i al sud, respectivament, de la serra d’Almenara La fortificació i el repoblament d’aquesta zona representaren un pas important en la conquesta de les terres de migdia atribuïdes als comtes d’Urgell, a la vegada que obriren noves possibilitats de penetració vers Balaguer i la seva comarca En la crisi suscitada al comtat de Barcelona per l’assassinat de Ramon Berenguer II…
marca de Dania
Història
Línia fronterera entre els danesos i els francs creada al s VIII a la vora dreta del riu Eider.
El nom, d’origen llatí, evolucionà fins a donar el de Dinamarca
regne llatí de Jerusalem
Història
Estat cristià fundat a Jerusalem després de la presa d’aquesta ciutat durant la primera croada (1099).
Jofré de Bouillon no acceptà la dignitat, perquè es negava a “portar corona d’or on Crist l’havia portada d’espines”, i s’autodenominà defensor del Sant Sepulcre Però, en morir aquest l’any següent, el seu germà Balduí I de Jerusalem 1100-18, que era comte d’Edessa, es féu coronar rei El regne de Jerusalem fou organitzat segons els cànons feudals europeus N'eren feudataris el comtat d’Edessa 1097, els principats d’Antioquia 1098 i Tiberíades 1100 i el comtat de Trípoli 1109, que aviat es dividiren en centenars de petits territoris feudals Bé que el rei era elegit pel consell…
ucraïnès | ucraïnesa
Etnologia
Història
Individu d’un poble eslau que viu majoritàriament a l’actual estat d’Ucraïna i que parla una llengua eslava del grup oriental.
Fora d'aquest país destaquen, en primer lloc, les comunitats ucraïneses als diversos estats sorgits de l’antiga URSS, especialment a Rússia prop de 2 milions, Moldàvia 370000, el Kazakhstan 330000, Bielorússia 130000, els països bàltics 130000 i l’Uzbekistan 100000 Hi ha també ucraïnesos en zones de Polònia 230000, Romania 63000 i Eslovàquia 32000 frontereres amb l’actual estat d’Ucraïna De la diàspora, destaquen sobretot les comunitats del Canadà 250000 i dels EUA 150000 Els ucraïnesos pertanyen a l’Església ortodoxa ucraïnesa dependent del patriarcat de Moscou o són catòlics de ritu ortodox…
marcgravi
Història
A l’imperi Carolingi i al Sacre Imperi, títol donat als funcionaris o als comtes encarregats de comandar les tropes i d’administrar justícia en una marca o província fronterera.
Jeràrquicament inferiors als ducs, els marcgravis arribaren a ésser gairebé tan poderosos com ells i a gaudir d’una situació de semiindependència respecte a l’emperador quan el marcgraviat esdevingué hereditari Els emperadors saxons crearen nous marcgraviats Marca Danesa, Mísnia, Lusàcia o Marca Oriental, Marca Oriental Bavaresa, Aquilea, Verona, Carniola i Estíria Els marcgravis de Lusàcia, Moràvia i Namiar esdevingueren prínceps del Sacre Imperi, i els de Brandenburg i Mísnia assoliren més tard el títol d’electors Els prínceps de Baden portaren el títol marcgravial pel fet que havien estat…