Resultats de la cerca

Membre d’una família d’origen valencià lligada a l’aparell polític i financer del franquisme, i també al capitalisme nord-americà, des del 1970 assumí la crítica del règim des d’una òptica de dreta liberal, postura que concretà successivament en la Sociedad de Estudios Libra 1974, el Partido Demócrata 1975 i la Federación de Partidos Demócratas y Liberales 1976, que presidí i amb la qual s’integrà en UCD el 1977, encapçalant-ne l’ala liberal Diputat el 1977 i el 1979, fou ministre d’obres públiques i urbanisme 1977-79 i ministre sense cartera 1979-80

Es traslladà a Barcelona El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària que hi imperava —ell era carlí— l’any 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors Unió de Sindicats Lliures Hom l’identifica generalment com a cap d’aquesta organització, que es transformà durant l’època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodrí les colles de pistolers contra els sindicats únics cenetistes En proclamar-se la Segona República, es traslladà a França Més tard…

Lloctinent de Mallorca 1698-1701 Partidari del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió, aquest li atorgà el comtat de Cartellà 1706 i el marquesat de Cartellà 1707

Arran de la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià a França, on esdevingué, amb Francesc Macià, un dels dirigents d’Estat Català Participà en el complot de Garraf i els fets de Prats de Molló 1926, activitat per la qual fou jutjat a París el mateix any Posteriorment, s’establí a Bèlgica S’oposà a la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Macià i una assemblea de grups catalanistes de diversos països americans havien intentat crear a l’Havana el 1928 Malgrat aquestes diferències polítiques, formà part amb Macià del comitè d’aquesta assemblea per a Europa De retorn a…

Ingressà el 1951 al Seminari Pontifici de Tarragona, on estudià humanitats i posteriorment filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat el 1964, exercí el sacerdoci en diverses parròquies tarragonines fins el 1970, que se secularitzà per treballar com a corrector d’estil i editor per a les editorials  Ariel  1969-75, Crítica  1976-79, Seix i Barral  1982-83 i Empúries  1984-88, activitat que interrompé per a exercir el càrrec de delegat del Departament de Benestar Social a les comarques de Tarragona 1988-92, i després represa com a freelance Entre els llibres que…

El 1921 es traslladà a Barcelona i, per mitjà dels germans Badia, ingressà al partit Estat Català 1936, del qual fou secretari general A l’exili, el 1939, contribuí a fundar el Front Nacional de Catalunya i, retornat clandestinament a Catalunya, participà en les tasques del Consell Nacional de la Democràcia Catalana Detingut per la seva activitat resistent 1943-46 1958, 1967, es llicencià en ciències econòmiques i fou representant del FNC, però, partidari de la unitat del socialisme català, el 1978 abandonà el FNC per a ingressar al PSC-Reagrupament i, més tard, al Partit dels Socialistes de…

De família camperola, de molt jove s’afilià a Estat Català Es traslladà a Barcelona el 1925 Escriví a “Estat Català” i a “La Nació Catalana” Publicà Catalunya poble dissortat 1933, en collaboració amb JCasals i Freixes, Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme 1934 i, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques, La solució Cambó 1946, escrits en els quals mostra el seu ideari catalanista radical

El títol passà als Villacampa i als Garrigues

Canvià la seva denominació per la de marquesat de Castellfort en atorgar-li el despatx reial el 1700 Passà als Villacampa i als Garrigues