Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
generós
Història
Al Regne de València, membre de l’estament militar que no havia estat armat; equivalia al donzell del Principat de Catalunya.
Hom distingia el generós de sang , que era el que descendia dels cavallers que havien participat en la conquesta del regne al segle XIII, del generós de privilegi , que ho havia esdevingut per concessió reial o n’era descedent
generós | generosa
Història
Tractament donat a un membre de l’estament militar per a indicar l’antiguitat del seu llinatge.
generós
Història
Al Principat de Catalunya, pagès que gaudia de privilegi militar.
gentilhome
Història
Home de llinatge generós.
Als regnes hispànics hom emprà aquesta denominació a partir del s XV per influència italiana o francesa
Abū-l-‘Abbās al-Saffāḥ
Història
Califa (750-54) fundador de la dinastia abbassí.
Feu de Kūfa Iraq la seva primera capital, però per raons de seguretat acabà residint a Hāšemiyya El sobrenom, que pot també significar ‘el generós’, és interpretat generalment com ‘el sanguinari’, pel fet d’haver-se dedicat a desfer totes les oposicions de sirians, d’omeies i d’altres, fins i tot dels qui l’havien ajudat a aconseguir el tron
tractat de Rijswijk
Història
Pau signada els dies 20 de setembre i 30 d’octubre de 1697 a Rijswijk, que posava fi a la guerra de la lliga d'Augsburg, entre els països que la formaven i Lluís XIV de França.
Aquest, per tal de mostrar-se generós envers Carles II de Castella i afavorir així la candidatura francesa als regnes hispànics quan aquest morís, li tornà totes les conquestes fetes a Flandes i al Principat, inclosa Barcelona en signar els representants de Castella, l’emperador Leopold I hagué de signar també, tot i que havia intentat d’impedir la pau per assegurar la successió de les corones hispàniques a la seva dinastia La situació europea restà tal com havia quedat després de la pau de Nimega Carles II volgué recompensar els catalans per l’ardidesa amb què s’havien defensat…
Jeroni Martínez de la Vega
Història
Erudit i poeta.
Generós Sacerdot, doctor en teologia Reuní una interessant biblioteca i una collecció numismàtica Participà en diversos certàmens valencians entre el 1606 i el 1619 amb composicions en castellà, portuguès, italià i llatí Al del 1606, en honor de Lluís Bertran, presentà una composició en català, Lluís, la raó ho demostra El 1612 fou secretari del certamen literari de València, i guanyà el segon premi en el del 1668 Diverses composicions seves es publicaren en els reculls dels certàmens i d’altres figuren entre els preliminars d’edicions de l’època des del 1607, entre les quals un…
Antoni Roca
Història
Bandoler.
Clergue, ordenat de menors Cap d’una de les primeres quadrilles de bandolers, es féu fort el 1544 a Caldes de Montbui El lloctinent general de Catalunya, marquès d’Aguilar, mobilitzà infructuosament el sometent contra ell sortí aleshores personalment el lloctinent amb la cooperació de tropes enviades per les ciutats de Barcelona, de Girona i de Lleida, i Roca llançà un desafiament contra aquestes ciutats Hagué de refugiar-se, però, a França, i finalment fou empresonat, traslladat a Barcelona i executat a la Plaça del Rei després d’ésser torturat La seva actuació donà lloc a la difusió de…
Miró I de Barcelona
Història
Comte i marquès de Barcelona (946/47-966), fill de Sunyer I i de Riquilda.
Coregnà amb el seu germà gran, Borrell II, per renúncia de llur pare Sembla que es dedicà a l’estricte comtat de Barcelona i, dins aquest, a la capital i a les comarques veïnes Mentre Borrell s’esmerçava en les relacions exteriors i en els afers militars, Miró es concentrava en les qüestions interiors i d’infraestructura El seu nom va unit a la construcció, o més probablement reconstrucció, d’un canal que duia les aigües del Besòs des de Montcada fins al peu de les muralles de Barcelona i fins a la mar, que serví per a moure molins, per al regatge del nord-est del pla de Barcelona i per a les…
Hug de Mataplana
Història
Música
Literatura catalana
Senyor de Mataplana i trobador.
Vida i obra Era nebot de Ponç de Mataplana, tan denigrat per Guillem de Berguedà, la mort del qual cantà en un sincer plant Apareix documentat des del 1187, i des del 1197 consta com a casat amb una dama dita Sança Lluità a la batalla d’Úbeda 1212 i a la de Muret, on rebé ferides que li provocaren la mort Jaume I, en la seva Crònica , afirma que fou un dels cavallers que a Muret fugiren i abandonaren el seu pare Pere el Catòlic Fou un generós protector dels trobadors, i els acollí amb una gran afabilitat al luxós ambient del seu castell de Mataplana, com descriu Ramon Vidal de Besalú en dos…
, ,