Resultats de la cerca

Derrotà Pedro de Valdivia, que resultà mort, i el seu successor, Villagrán Fou obligat, però, a retirar-se a les muntanyes, on fou fet presoner, i fou empalat a Cañete El seu renom ve de la relació que de les seves gestes féu Alonso de Ercilla a La Araucana

Començà el seu llarg regnat 1120-67 sotmetent una rebellió al Taninthārī Es destacà com a rei enèrgic, però fou més afeccionat a viatjar que no pas a les qüestions administratives Construí temples i fomentà la cultura féu esculpir inscripcions que narraven les seves gestes Morí emmetzinat per un fill seu

Religiós trinitari, professà al convent de Viganya Segrià, on el 1236 fundà una comunitat de trinitàries, per a la qual escriví les normes de vida religiosa Hom diu que redimí més de 2000 captius dels musulmans i que escriví unes gestes de sant Joan de Mata i altres obres que s’han perdut

Primer viatger europeu al Japó, relata en la seva Peregrinaçao 1614 els seus viatges pel Japó, la Xina, Siam, Birmània i les Moluques, així com les seves empreses com a mariner, soldat, nàufrag, pirata, en una successió d’aventures potser en gran part fantàstiques, però que constitueixen un document vivíssim sobre les gestes dels portuguesos a Orient al s XVI

Secretari del bisbe Absalon , escriví per encàrrec seu els Gesta danorum ‘Gestes dels danesos’, ~1200, obra en setze llibres Amb un llatí ampullós i rebuscat, dedica els nou primers a recollir tot el patrimoni de les antigues sagues daneses —entre altres, les de  Hamlet i de Guillem Tell — i així completà l’ Edda islandès Història destinada a glorificar la reialesa i l’Església, fou publicada per Christiern Pedersen 1514

Darrer net de Harald I, passà la seva joventut a Rússia i posteriorment a Anglaterra, on es convertí al cristianisme El 995 s’imposà com a rei de Noruega i es dedicà a convertir els seus súbdits i els irlandesos, utilitzant per a aquest fi clergat alemany i anglès Fou un guerrer famós i les seves gestes foren cantades a les sagues Després de la seva mort hi hagué un període d’anarquia

Pertany al gènere de les palliatae palliata i, per la presència de versos septenaris trocaics, hom creu que és una de les obres més antigues del seu autor ~205 aC Narra els amors aventurats del fanfarró Pirgopolínices ‘vencedor de torres i de ciutats’ amb la cortesana Filocomascio, estimada del jove Pleusicles, i les seves gestes a casa del vell Periplecomenos, que, al final, el fa bastonejar L’obra excelleix per la creació d’un tipus proverbial el Miles i per les allusions fetes a Roma i, potser, també als Escipions

Decidida per Bernat de Rocafort, Ramon Muntaner i els altres caps de les forces catalanes, comportà depredacions i ràtzies que arribaren fins a les portes de Constantinoble mateix i que causaren horror als grecs, que en servaren el record, a nivell popular, fins a l’inici del s XX El tema de la Venjança Catalana ha estat present en obres literàries i polítiques que volien estimular l’acció bèllica catalana com durant la Guerra Gran, en 1793-95 Antonio García Gutiérrez escriví un drama Venganza catalana , 1864 que en mistificava el sentit i l’assimilava a les gestes imperials…

Traductor castellà resident a València almenys des del 1515 Hi publicà diverses traduccions al castellà del català Gamaliel , 1522 i del llatí Epístolas de sant Jeroni 1515, Los triunfos d’Apià d’Alexandria 1522, amb una epístola proemial dedicada a exaltar les gestes del marquès de Cenete Rodrigo de Mendoza en la seva actuació contra els agermanats, Libro de los hechos del rey don Alonso del Panormita 1527, la Crónica d’Aragón de Marineo Sículo 1524, L’Enchiridion d’Erasme 1528, traduït per manament de l’arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique, seguit d’un recull de texts…

Senyor de Queralt Pere II de Queralt Fill d’Arnau de Timor i de Ramona Participà a la conquesta de València Es casà amb Berenguera de Cervelló i adquirí d’aquesta família el castell d’Aguiló 1240 Ja vidu, es féu templer 1257, havent dividit el patrimoni entre els fills a Pere III, Queralt, Santa Coloma, Figuerola, etc a Berenguer, Timor —recuperat del seu cosí Guillem—, Montlleó, Sant Antolí, etc Fou comanador de Montsó i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya Pel seu valor en les gestes bèlliques fou protagonista de la llegenda anomenada del Cor de Roure , segons…