Resultats de la cerca

Fou secretari general de la UGT de les Balears 1923-35 Partidari de Largo Caballero, presidí la federació provincial de les Joventuts Socialistes de Mallorca 1935-36 i el comitè d’enllaç amb les Joventuts Comunistes 1935

Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia El seu fill Gil Roger y Vázquez Xelva 1862 — 1940 es llicencià en dret 1884 i fou director de l’hospital i de la junta d’obres del port de València Liberal, fou diputat a corts i governador de Tarragona Publicà Regionalismo práctico i altres obres

Fill de García Álvarez de Albornoz descendent d’Alfons V de Lleó i de Teresa Luna de noble família aragonesa Fou educat pel seu oncle Eiximèn de Luna, arquebisbe de Saragossa, que l’envià a Tolosa, on, fins el 1325, estudià dret canònic amb Esteve Aubert el futur papa Innocenci VI S'introduí a la cort d’Alfons XI de Castella, afavorit pel seu oncle Eiximèn, que havia estat traslladat a Toledo El 1338 el succeí en la seu arquebisbal i fou designat canceller de Castella El 1340 fou legat pontifici de la croada contra els benimerins Prengué part en la batalla de Salado, al costat d’Alfons XI, i…

Era vídua de Sancho Pérez de Lodosa Inicià la seva relació amb Jaume I el 1255, i, per tal com aquest li havia fet promesa de casament, el papa considerà que hi havia entre ells autèntic vincle matrimonial El 1265 Teresa contragué la lepra, i el rei se'n separà definitivament Teresa es reclogué al convent de la Saïdia de València, fundat per ella Fou mare de Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe, legitimats pel rei i cridats a la successió a falta dels fills legítims Sobrevisqué al rei

Fou arxiver a Tarragona i a València i secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on dirigí la revista Archivo de Arte Valenciano Collaborà assíduament al Diario de Valencia i publicà treballs sobre la inquisició i sobre qüestions artístiques i literàries, com El cervantismo en Valencia 1924

Doctor 1845, dirigí el museu anatòmic, fou professor d’anatomia pictòrica a l’escola de Belles Arts 1852 i presidí el Congrés Medicofarmacèutic de València 1891 Ingressà al partit progressista 1864, i fou diputat provincial Passà després al partit conservador, i fou alcalde de València 1876-79 i 1891-92 Promogué l’Exposició Regional del 1883, com a president de la Societat Econòmica d’Amics del País

Estudià a la Universitat de Barcelona i feu el doctorat a Madrid Professor de la Universitat de Barcelona Entre les seves obres sobresurten diversos volums de la sèrie Guías artísticas de España , els capítols dedicats a la pintura catalana del 1500 al 1850 de la Historia de la pintura en Cataluña , la seva tesi doctoral sobre La pintura en Barcelona en el siglo XVIII , Història de l’Art Català 1983, El Greco 1991 i Catalunya-Europa L’art català dins Europa 2003 Participà també en les enciclopèdies de la història de l’art de l’editorial Carroggio Ars Hispaniae i Historia del Arte El 2006 li…

Prengué part, com a voluntari liberal, en la primera guerra Carlina El 1838, amb el grau de tinent, defensà Llucena del setge comandat per Ramon Cabrera Durant la campanya es feu amic d’O’Donnell, la política del qual serví després Fou el cacic conservador més important de les comarques valencianes septentrionals, diputat provincial i president de la Diputació de Castelló de la Plana Popularment era conegut pel malnom de Pantorrilles solia anar vestit com els pagesos, amb calces curtes

Fou partidari del rei arxiduc Carles III, que l’ennoblí 1706 Nomenat veguer de Tortosa, defensà la ciutat contra Felip V 1708, però hagué d’evacuar-la Fou veguer de Barcelona 1708-11 i de Vilafranca 1712 Com a capità del regiment de la Fe defensà Barcelona i fou ferit, o potser mort, l’11 de setembre de 1714

Senyor de la baronia d’Escuer Batlle general d’Aragó 1434-39 i justícia major d’Aragó 1439-78, càrrec en el qual succeí Martín Díez de Aux i que romangué vinculat a la família fins el 1591 Fou un representant de l’autoritarisme monàrquic Dugué a terme diverses gestions diplomàtiques a Castella per encàrrec d’Alfons IV i Joan II de Catalunya-Aragó 1454-68