Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
banat
Història
Territori governat per un ban.
En el seu significat general, vol dir ‘província fronterera’ Hi ha hagut diversos banats en la història d’Europa central però, normalment, el mot és utilitzat per a indicar l’antic Banat hongarès de Temesvár Timişoara
emirat
Història
Territori governat per un emir.
L’extensió que assolí el món islàmic féu que alguns emirats, bé que l’emir era nomenat sempre pel califa, aconseguissin una independència de fet, en canvi del pagament d’un tribut Aquest fou l’origen de diverses dinasties locals, com l’aglàbida, alguna de les quals àdhuc trencà el lligam religiós amb el califa califat de Còrdova Actualment conserven el nom d’emirat alguns estats àrabs independents, com Qatar, Kuwait i els Emirats Àrabs Units
prefectura
Història
Territori governat per un prefecte.
Amb l’administració de Dioclecià, les prefectures foren quatre la de les Gàllies amb seu a Trèveris, la d’Illíria amb seu a Sirmium, i que fou suprimida a la mort de Constantí, la de Roma que, en algunes ocasions, tingué la seu a Milà i la d’Orient, amb capital a Antioquia Cadascuna d’aquestes prefectures estava dividida en diòcesis i diferia de Roma i Constantinoble, ciutats que formaren sempre una prefectura independent
despotat
Història
Territori governat per un dèspota.
A partir del segle XIII s’anaren formant despotats dins l’imperi bizantí, alguns dels quals foren creats directament per l’emperador, com el de Mistra, i uns altres foren originats per l’anarquia general, com els despotats de Romania o de Trebisonda
Sabà
Història
Antic regne preislàmic situat a l’actual Iemen.
Conegut des del s VIII aC i governat per reis o bé per sacerdots anomenats mukarrib , la seva capital fou Mā'rib i, posteriorment, Ẓufā Desenvolupà un ric comerç especialitzat en encens, pedres precioses, or i espècies Enfrontat sovint amb els estats veïns de Petra i Etiòpia, passà a formar part del món islàmic a mitjan s VII dC
despotat de l’Epir
Història
Estat sobirà —dit també despotat d’Árta— sorgit a la part meridional de l’Epir, a la península hel·lènica, en crear-se l’imperi Llatí de Constantinoble (1204).
Governat per la dinastia bizantina dels Àngel 1205-1318 i per la dels Orsini 1315-58, fou atacat per la Companyia Catalana a sou de Gualter I de Brienne, duc d’Atenes, en temps de la dèspoina Anna Àngel 1310 Fou territori fronterer del ducat català de Neopàtria El 1358 fou envaït pel capitost albanès Carles Thopia i el 1388 reincorporat a l’imperi Bizantí
taifa de Màlaga
Història
Regne musulmà governat (1035-57) per una branca de la família hammudita.
El govern dels berbers Banū Ḥammūd es caracteritzà pel seguit d’atemptats familiars i les reiterades rebellions de la població àrab Dinastia hammudita de Màlaga Idrīs ibn ‘Alī ibn Ḥammūd 1035-1039 Yaḥyà ibn Idrīs 1039-1040 Ḥasan ibn Yaḥyà ibn 'Alī ibn Ḥammūd 1040-1042 Naǧa al-Siqlabī 1042 * Idrīs ibn Yaḥyà ibn 'Alī ibn Ḥammūd 1042-1047 i 1054-1055 Muḥammad ibn Yaḥyà ibn 'Alī ibn Ḥammūd 1047-1054 i 1055-1057 Idrīs ibn Yaḥyà ibn Idrīs 1054 * d’origen esclau