Resultats de la cerca

Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada  i germà del lullista Miquel d’Olesa i Santmartí El 1534 Carles V el recompensà pels seus serveis durant les Germanies amb l’ascensió a l’estament militar i l’armà cavaller el 1538 Fou jurat de Mallorca el 1529 i el 1531 i jurat en cap el 1549 Publicà Obra del menyspreu del món Palma 1540, en cobles d’art major, arran de la mort de la seva muller i cosina Beatriu Santmartí i de Verí El poema comença amb una lamentació elegíaca, però el gruix de l’obra és una exhortació al menyspreu de les glòries mundanes davant la incertesa de l’hora de la mort…

Fou creada el 1831 per Lluís Felip d’Orleans  amb la finalitat de combatre en la conquesta d’Algèria Originalment la formaven efectius estrangers de l’exèrcit francès regiment de Hohenlohe, o de cossos d’exèrcits aliats guàrdia suïssa Concebuda com un exèrcit colonial, el reclutament a la metròpolis es feia entre la població estrangera immigrada, i, a les colònies, era formada per indígenes i estrangers A la pràctica, durant el segle XIX hi ingressaren molts elements marginals de la societat delinqüents, criminals, vagabunds, pròfugs, etc, i les seves condicions quant a equipament, salari,…

Ingressà a l’orde caputxí als 11 anys i en sortí el 1930 Estudià història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i es dedicà inicialment a l’estudi del període medieval i, concretament, a la figura del príncep de Viana, sobre el qual publicà uns extensos articles a la revista  Estudis Universitaris Catalans , editada per aquesta institució — Estudis Universitaris Catalans — , i un petit llibre el 1935 En l’etapa d’avantguerra, feu explícita la influència de Ferran Soldevila en l’orientació de la seva recerca, i el seu treball fou lloat públicament per Antoni Rovira i Virgili…

Estudià medicina a Montpeller, on es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina 1853, i estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit Rebutjà d’exercir de metge i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855 Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví, entre d’altres obres,  De medicinae ortu apud Graecos 1855, De la prostitution en Espagne 1858 i La médecine à travers les siècles 1865, una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic Exercí de mestre 1865-82 a prestigiosos collegis de secundària i encetà la publicació d’obres pedagògiques,…

Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…

Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…

El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del segle XIX Les mesures uniformistes que les monarquies borbòniques de França i Espanya havien imposat a les terres catalanes, com feien altres monarquies absolutistes de l’època amb els pobles que havien absorbit Polònia, Finlàndia, Eslovàquia, etc, no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català Les reaccions enfront de les mesures d’uniformització i les tensions enfront del poble dominant s’havien manifestat diversament, des de l’odi popular contra Felip V i la Ciutadella de…