Resultats de la cerca

Lluità a Catalunya durant la segona guerra Carlina Des de les Filipines 1852-58, anà a la Indoxina amb l’expedició hispanofrancesa, on fou ferit Recompensat amb la Légion d’Honneur, fou nomenat plenipotenciari per al tractat de pau i ascendit a general de brigada 1863 El 1868 participà, a Barcelona, en la Revolució de Setembre i ocupà càrrecs a Cuba i Puerto Rico Fou capità general de les Canàries 1871-73 i de Mallorca 1873-74 Escriví una Reseña histórica de la expedición de Cochinchina 1869 i obres de tema militar

Del 1906 al 1922 fou arxiver a València Publicà Don Luis de Salazar y Castro, príncipe de los genealogistas españoles 1908, Monografía histórica de la villa de Altea 1911, Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch 1913, l’important Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia 1913 i Les tragèdies de Sèneca 1914, en la traducció d’Antoni de Vilaragut

Fou cap superior polític de València i de Catalunya Significat com a liberal, fou desterrat a Maó per Ferran VII Fou diputat a les corts del 1820 per Mèxic

Governador de Cuba 1850-52 i 1854-59 i ministre de la guerra 1863-64, fou encarregat de formar govern en produir-se la Revolució de Setembre 1868, però fugí del país després de la derrota d’Alcolea Amb la Restauració tornà a Espanya i fou nomenat de nou governador de Cuba, però dimití, a causa d’uns escàndols administratius Fou president del consell suprem de guerra i marina 1881 i del senat 1881-83 i 1886

Es distingí en la primera guerra Carlina, i el 1840 fou ascendit a mariscal de camp Conspirà contra Espartero 1841 i hagué d’exiliar-se el 1843 contribuí a enderrocar-lo Fou ministre de la guerra El 1847 manà un cos d’exèrcit que apaivagà a Portugal un aixecament contra Maria II l’èxit li valgué el títol de marquès del Duero, amb la grandesa d’Espanya Fou capità general de Catalunya 1845-46 i 1848-49 intervingué en la liquidació de la segona guerra Carlina i fou rebut a Barcelona com a triomfador maig del 1849 Milità en la Unió Liberal i féu costat a O'Donnell durant el seu govern 1854-56 i…

Era llaurador El 1833 s’uní a les forces carlines Durant la guerra dels Matiners tornà a les armes i fou el cap d’una banda, amb el motiu Planademunt Unit amb les forces de Marcellí Gonfaus Marçal, lluità contra el general Gutiérrez de la Concha fet presoner, fou afusellat

Lluità en la primera guerra Carlina i a la segona en aquesta prengué Banyoles i derrotà els isabelins a Fornells Era conegut amb el nom de Marçal Féu presoner el general Manuel Gutiérrez de la Concha, però l’indultà, fet que li valgué el perdó quan, vençut pel general Hore, fou condemnat a mort 1849 Exiliat a França, intentà de reprendre la lluita carlina a Catalunya 1855, però fou pres i afusellat

Passà als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Castellnou havia estat vinculada per Beatriu de Borja, que el 1503 la llegà al seu besnebot Roderic de Borja i de Montcada, baró de Vilallonga i d’Anna a la mort de la besneta d’aquest darrer, Beatriu de Borja, passà al seu cosí germà Antoni de Cardona i de Borja

Decidida per Bernat de Rocafort, Ramon Muntaner i els altres caps de les forces catalanes, comportà depredacions i ràtzies que arribaren fins a les portes de Constantinoble mateix i que causaren horror als grecs, que en servaren el record, a nivell popular, fins a l’inici del s XX El tema de la Venjança Catalana ha estat present en obres literàries i polítiques que volien estimular l’acció bèllica catalana com durant la Guerra Gran, en 1793-95 Antonio García Gutiérrez escriví un drama Venganza catalana , 1864 que en mistificava el sentit i l’assimilava a les gestes imperials…

Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’algunes…