Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
protectorat d’Aden
Història
Conjunt d’antics petits estats àrabs lligats a partir del 1882 a la Gran Bretanya per tractats de protecció i que el 1937 es constituïren en un únic protectorat (290 000 km; 700 000 h [1962]).
Estava dividit en un protectorat oriental, que comprenia la regió de Hadramaut —en sentit ampli— amb l’estat kathīr'í de Saiwun, l’estat qa'aití de Shihr i Al-Mukallā la ciutat d’Al-Mukallā és la més important d’aquest protectorat oriental, el soldanat amhrí de Qishn i Soqotrā i el soldanat wahidí de Bar Hāf i Bir ‘Alī i els xeicats d’Irqah i d’Al-Haurā, i en un protectorat occidental , amb vuit soldanats, dos emirats i set xeicats, el més important dels quals era l’estat dels abdalís amb la capital a Lahej Una part dels estats d’aquest protectorat occidental crearen el 1960 la Federació d’…
Manifest del Partit Comunista
Història
Obra de Marx i Engels publicada a Londres poc abans de la revolució del 1848.
Fou redactada a petició de la Lliga dels Comunistes i esdevingué el programa de la Primera Internacional L’obra és dividida en quatre parts La primera, “Burgesos i proletaris”, analitza l’evolució històrica de la humanitat i enuncia el principi de la lluita de classes com a motor de la història Després d’analitzar el paper històric de la burgesia “la burgesia ha tingut dins la història un paper eminentment revolucionari”, assenyala l’aparició del proletariat com a classe antagònica, car la contradicció entre mode de producció social i sistema d’apropiació individual continua sense resoldre's…
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…