Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Joe Hill
Història
Nom amb què és conegut Joseph Hillstrom, dirigent obrer nord-americà.
Emigrat als EUA 1902, s’uní a l’Industrial Workers of the World IWW, confederació sindical revolucionària, i compongué cançons que el proletariat cantà com a himnes de lluita A causa del seu prestigi i la seva combativitat, fou acusat, sense proves, de dos assassinats, i en un procés que provocà moltes polèmiques fou condemnat a mort
Piers Gaveston
Història
Nom amb què és conegut el cavaller gascó Pèire Gabaston, comte de Cornualla.
Al servei de l’hereu del rei d’Anglaterra futur Eduard II, n'esdevingué el favorit i l’amant Eduard I el féu exiliar però, en pujar al tron el seu fill, aquest el tornà a cridar, el féu comte de Cornualla 1307 i el casà amb la seva neboda Margaret de Clare Fou lloctinent del regne durant l’absència del rei a França 1308 El rei, forçat pels barons, l’allunyà i el nomenà lloctinent d’Irlanda, però un any després 1309 el tornà a cridar Gaveston fou capturat i executat pels barons
James Hall
Geologia
Història
Geòleg nord-americà, director del Geological Survey de l’estat de Nova York i del museu d’història natural d’Albany.
És conegut per les seves teories relacionades amb el concepte de geosinclinal Ha escrit Geology of New York 1843 i Paleontology of New York 1847
Robert I d’Escòcia
Història
Rei d’Escòcia (1306-29), de la dinastia dels Bruce.
El 1296 jurà fidelitat al rei anglès Eduard I , al qual s’enfrontà tot seguit ajuntant-se, en defensa de la causa nacional escocesa, amb el líder guerriller Wallace Després de proclamar-se rei a Scone 1306 anà ampliant el seu domini territorial amb les victòries de Loudon Hill 1307, de Bannockburn 1314 i Berwick 1318 El 1323 signà una treva de tretze anys a York, que fou ratificada a Berwick amb Eduard II Finalment, Eduard III reconegué la independència d’Escòcia amb Robert I com a rei, a York 1328, ratificada poc després pel parlament a Northampton
correus
Història
Servei públic, anomenat també servei de correus, que té per objecte el transport i el repartiment de la correspondència oficial i privada.
Un servei de correus exclusivament reial, amb la finalitat de distribuir amb celeritat proclames i edictes arreu del territori, ja existia als imperis assiri i persa el primer millenni aC Prengué un gran increment a l’imperi Romà, gràcies, sobretot, a la construcció de grans vies de comunicació Fou dirigit pel prefecte del pretori, amb un delegat a cada província Hi hagué també un correu particular, tramès per mitjà d’esclaus Amb l’edat mitjana el servei de correus experimentà una certa regressió, tot i que es mantingué una mena d’organització d’aquest tipus i que algunes entitats començaren…