Resultats de la cerca

En el decurs del temps, els hitites s’imposaren als ḫatti , dels quals prengueren el nom, i amb els quals es fongueren Vers el 1792 aC, Anitta, rei hitita de Kuššar, establí la seva capital a Kaneš segurament Neša i ocupà una part de l’Anatòlia oriental Amb tot, la història hitita no començà veritablement fins al segle XVII aC, quan Labarnaš I ~1680, figura d’historicitat discutida i sense cap lligam amb Anitta, esdevingué el primer sobirà del Regne Antic ~1680-1500 aC Labarnaš II Hattušiliš ~1660 aC, el seu successor, traslladà la capital a Hattuša, conquerí Alalah i atacà Arzawa, estat que…

Fou conquerida pels hitites sota Šuppiluliumaš I 1355 aC, i finalment fou incorporada a l’imperi assiri ~1336 aC

Els luvis parlaven una llengua indoeuropea, molt pròxima a la dels hitites, conservada en algunes inscripcions trobades a Boǧazköy i encara no ben interpretada

Segons Plini, fou inventat a Frígia, i se’n serviren els egipcis, els caldeus, els hitites i els fenicis A Grècia fou portat a la vuitanta-unena olimpíada En Homer la biga és reservada als règuls Introduïda a Itàlia pels grecs, també la conegueren els etruscs, i arribà a la Gàllia i a Britània, on fou usada per a combatre en temps de Cèsar

Fill d’Amenhotep II, les seves empreses guerreres manquen de relleu En canvi, donà una nova orientació a la seva diplomàcia, car cercà l’amistat de Mitanni, durament combatut per Tuthmosis III i Amenhotep II, per tal d’oposar-se als hitites, que havien esdevingut perillosos Així, esposà una filla d’Artatama, sobirà de Mitanni, i li cedí la important ciutat síria d’Alalakh

Sembla que correspon, efectivament, a un dels elements ètnics preponderants dins l’onada indoeuropea arribada a la península grega en dates posteriors al 2000 aC Llur nom gr ant akhaiwa sembla citat als jeroglífics egipcis akhaiuša del segle XII aC relacionat amb els pobles de la mar i a les inscripcions hitites aḫḫijawa , bé que amb significació poc clara Colonitzaren probablement l’Eòlia, a la costa nord-occidental d’Anatòlia En èpoques més recents són considerats territoris aqueus només la Tessàlia i l’Acaia, al Peloponès

Fill de Niqmaddu II , fou entronitzat per Muršiliš II en el lloc del seu germà Ar-Halba ~1335-1325 aC, que havia pres part en una revolta antihitita dels prínceps sirians Signà un nou tractat de vassallatge amb Muršiliš II, però hagué de renunciar als districtes de Siyanni i Ušnatu, lliurats a Karkamiš Durant el regnat de Muwatalliš ~1315-1285 aC, ajudà aquest contra Ramsès II en la batalla de Kadeš 1300 aC, i en el de Hattušiliš III ~1275 aC es mantingué al costat dels hitites, en contra dels egipcis

Aquest poble constituïa una federació que tenia com a cap el rei de la ciutat de Karkamiş La seva història i les seves institucions són poc conegudes, per les dificultats d’interpretació de les fonts Són anomenats pels assiris “habitants del país dels hitites”, d’on ve el nom de neohitites Les mateixes fonts informen que el poble neohitita visqué en constant lluita contra els assiris, pels quals fou vençut el 717 aC, sota el regnat de Sargó II Reben també el nom de sirohitites , pel fet que habitaven el nord de Síria però alguns arqueòlegs no estan d’acord amb aquesta denominació

A l’Antic Testament el mot hebreu és emprat en boca d’estrangers o quan el narrador o els protagonistes volen contraposar els hebreus a altres pobles En el Nou Testament és aplicat als qui parlen l’arameu, en contraposició a hellenista, i per tal d’evitar el terme jueu, reservat als qui no han acceptat el Crist En les genealogies del Gènesi , els hebreus i altres pobles semites són relacionats amb l’epònim ’Eber , avantpassat d’Abraham, i actualment els exegetes tendeixen a relacionar els fills d’ ’Eber o semites amb els ’Apiru dels texts egipcis, ugarítics, accadis i hitites

Habitada pels pisidis, poble d’origen incert, el segon millenni aC fou sotmesa pels hitites Focus de contínues rebellions contra totes les potències que governaven l’Anatòlia, fou ocupada el 322 aC pels perses Amb els selèucides foren hellenitzades les ciutats d’Antioquia i de Selèucia Sídera Amb la pau d’Apamea passà al regne de Pèrgam i sembla que el 102 aC fou agregada a la província romana d’Àsia, més tard 64-63 aC a la de Cilícia i finalment 25 aC a la de Galàcia Dioclecià la constituí província independent Cristianitzada, tingué vint-i-cinc seus episcopals