Resultats de la cerca

Felip II ja havia intentat d’acabar la guerra en renunciar la sobirania dels Països Baixos 1598 a favor de la seva filla Isabel Clara Eugènia i del seu marit i concedint a aquells territoris una autonomia, més aparent que real Les províncies protestants continuaren la lluita, i al cap de deu anys fou signat un armistici de vuit mesos que permeté d’iniciar les negociacions Castella exigia el lliure exercici de la religió catòlica a llurs estats i l’abstenció de comerciar amb les Índies, però les Províncies Unides aconseguiren una independència de facto , diversos avantatges comercials i la…

Restà pendent d’arbitratge la successió del comtat de Melgor, que provocà una nova ruptura d’hostilitats

Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis del Casal de Barcelona, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III

Holanda i Anglaterra feien costat així a Àustria, que havia iniciat les hostilitats contra França guerra de Successió, en defensa dels drets de l’arxiduc Carles a la corona L’aliança declarà la guerra a Lluís XIV 1702 el 1703 s’hi adheriren Portugal i Savoia, i el 1705, a través d’un pacte amb Anglaterra pacte de Gènova , Catalunya

De l’estament militar, el 1396 lluità al nord de Catalunya arran de la invasió del comte de Foix Intervingué en el parlament català de l’interregne El 1413, com a governador, promogué una sèrie d’incidents per qüestions de jurisdicció i de competència, en el territori de Jaume d’Urgell Iniciades les hostilitats, defensà contra aquest la ciutat de Lleida, on aconseguí de dominar la situació

Aquest aconseguí que l’ambaixador castellà acceptés el desmembrament de Catalunya amb la cessió del Rosselló a França, i el conveni de matrimoni entre Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV, fet que semblava assegurar la successió de Lluís XIV al tron dels regnes hispànics El pacte fou signat com a acte previ al tractat dels Pirineus i permeté la suspensió de les hostilitats

Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent

Lluís XIV de França les desafià en augmentar les taxes duaneres i s’alià amb Anglaterra —que inicià les hostilitats—, Portugal, Savoia, Baviera i Suècia A les Províncies Unides s’adheriren Lorena, Espanya, l’Imperi, Dinamarca i diversos estats alemanys, inquiets per l’avanç francès La retirada d’Anglaterra de la lluita 1674 i la derrota de Suècia, en guerra al nord, menaren Lluís XIV a obrir les negociacions 1675, que culminaren en els tractats de Nimega 1678-79

Fill de Ferran I Intentà de seguir una política d’equilibri en les hostilitats entre Espanya i França i féu de mitjançer en les negociacions de 1611-12 hagué d’ajudar Felip IV durant la guerra de Successió de Màntua 1613 La seva flota s’enfrontà amb èxit als turcs a la Mediterrània i mantingué relacions comercials amb el Llevant Tancà definitivament la banca dels Mèdici, puix que la considerava impròpia d’un sobirà Protegí diferents artistes i científics, en particular Galileu

Fill de Francesc Macià i Ambert Entre el 1713 i el 1714 lluità contra l’exèrcit borbònic Operà sobretot al Maresme, i sembla que no sempre amb un comportament gaire íntegre, per tal com fou acusat pels altres guerrillers d’abusos sobre la població civil En acabar la guerra es refugià a França, però encara l’any 1718 tornà a intervenir a Catalunya, durant les hostilitats francoespanyoles, al costat dels francesos Posteriorment serví en l’exèrcit de l’emperador Carles VI