Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
ducat de Cornualla
Història
Ducat, el més antic d’Anglaterra, erigit el 1337, a partir de l’antic comtat de Cornualla, per Eduard III, que el concedí al seu fill gran Eduard, dit el Príncep Negre.
Des d’aleshores han portat aquest títol tots els prínceps de Galles El comtat de Cornualla havia estat concedit per primera vegada 1140 pel rei Enric I al seu fill illegítim, Richard de Dunstanville mort el 1175, i al fill, també illegítim, d’aquest, Richard Fitz Count mort vers el 1220 Revertit a la corona, el portà, abans d’ésser rei 1189, Joan I Sense Terra, el qual el cedí 1225 al seu fill Ricard mort el 1272, que fou elegit rei de Romans i fou pare d’ Enric de Cornualla mort el 1271 i d’Edmund, comte de Cornualla mort el 1300 Quan retornà a la corona el portà Joan d’Eltham mort el 1336,…
Climent de Cabrera
Història
Fill il·legítim de Bernat Joan de Cabrera.
Durant l’alçament de Catalunya contra Joan II, el 1462, prengué partit a favor del rei, i quan el seu pare caigué presoner a Hostalric continuà lluitant des de la muntanya collaborant amb Francesc de Verntallat Joan II li cedí la casa de Juvinyà amb els seus drets, termes i jurisdiccions 1463 Defensà, sense èxit, el patrimoni de la família de Cabrera, desfeta per la guerra
Haakon IV de Noruega
Història
Rei de Noruega (1217-63).
Fill illegítim i pòstum de Haakon III, succeí IngiII Per causa del seu origen, l’Església tardà a reconèixer-lo 1247 Reuní Grenlàndia 1261 i Islàndia 1262 al regne de Noruega, i disputà les illes Hèbrides als escocesos
Richmond
Història
Títol ducal i comtal anglès.
El ducat de Richmond fou concedit el 1525 pel rei Enric VIII d’Anglaterra al seu fill illegítim Henry Fitz Roy, a la mort sense fills del qual 1536 revertí a la corona Posteriorment fou concedit diverses vegades i revertí sempre a la corona Per darrera vegada fou concedit el 1675 a Charles Lennox mort el 1723, fill illegítim del rei Carles II, i encara el porten els seus descendents agnats, els Gordon-Lennox, també ducs de Gordon El comtat de Richmond fou portat pels comtes de Penthièvre una branca dels ducs de Bretanya després que el comte Alà I de Penthièvre mort el 1089 construí el castell…
Magne I de Noruega
Història
Rei de Noruega (1035-47) i de Dinamarca (MagneI) (1042-47).
Fill illegítim d’Olav II de Noruega, succeí Sven I El 1042, en morir Canut III de Dinamarca Hardecanut d'Anglaterra , uní Dinamarca a Noruega, i el 1046 fou obligat a repartir-se el regne amb el seu oncle i successor Harald III
Maria Girón
Història
Comtessa d’Urgell.
Filla del ric home Gonzalo Ruíz Girón Vídua de Martín Alfonso, fill illegítim d’Alfons IX de Lleó, de qui fou segona muller, es casà 1273 amb el comte Ponç I d’Urgell Residí a Burgos 1239-53, amb el seu fill Àlvar, futur comte d’Urgell
Borso d’Este
Història
Marquès de Ferrara (1450), duc de Mòdena i Reggio, comte de Rovigo (1452) i primer duc de Ferrara (1471).
Fill illegítim de Nicolau III, marquès de Ferrara Continuà el mecenatge dels seus antecessors a Ferrara envers artistes i literats, que féu de la ciutat un gran focus del Renaixement italià El seu nom ha restat unit a l’obra mestra dels miniaturistes de Ferrara, la Bíblia Estense 1455
Manfred I d’Atenes
Història
Duc d’Atenes (1312-17) i infant de Sicília.
Fill segon del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols Fou el primer duc català d’Atenes, però a causa de la seva poca edat, restà a Sicília, i governaren el ducat, com a vicaris generals seus, Berenguer d’Estanyol i Alfons Frederic d’Aragó, germà illegítim de Manfred Morí d’una caiguda de cavall, i fou succeït pel seu germà Guillem
Esteve Uroš III de Sèrbia
Història
Rei de Sèrbia (1321-31).
Fill illegítim d’ Esteve Uroš II , amb l’ajut del clergat aconseguí la corona 1321 després d’enfrontar-se als altres pretendents Perdé Zakhlumia 1322 i ajudà l’emperador bizantí Andrònic II En derrotar els búlgars a Velbužd 1330 convertí Sèrbia en la primera potència balcànica no obstant això, cedí Bulgària a la seva germana, Anna, com a regent 1331 Fou destronat per la noblesa i morí assassinat
ducat de Lennox
Història
Títol escocès ja posseït, com a comtat de Lennox, per Alwyn Lennox (mort vers el 1180) i concedit, com a ducat de Lennox, el 1581 al comte de Lennox Enné Stuart (mort el 1583).
Destacats posseïdors del comtat foren John Stuart of Darnley mort el 1495 i Jaume VI d’Escòcia futur Jaume I d’Anglaterra, que el 1572 el cedí al seu oncle Charles Stuart mort el 1576, cosí germà del primer duc de Lennox El ducat passà, a la mort 1672 de Charles Stuart, al rei Carles II, que el donà al seu fill illegítim Charles Lennox mort el 1723, en els descendents del qual continua