Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
patrimoni reial
Art
Història
A l’edat mitjana, conjunt de béns, dominis, rendes, imposts i altres regalies que servien per a sufragar les despeses de l’aparell estatal i, al mateix temps, la casa del rei.
D’una banda, hi figuraven les terres o edificis que pertanyien al sobirà com a un gran senyor més, bé per herència, bé per conquesta de l’altra hi figuraven totes les rendes derivades de les funcions públiques que exercia contribucions ordinàries de caràcter local quèsties, toltes, forces, cenes i albergues, imposts ordinaris sobre la circulació de bens lleudes, peatges, etc, sobre el consum local drets de la farina, del pa, del vi, de la carn, etc, tributs de les comunitats jueves i sarraïnes, rendes derivades de l’administració de la justícia multes, composicions, etc, censos i…
exiliarca
Història
Cap polític de les comunitats jueves a Babilònia després de l’exili (s VI aC).
Representava els jueus davant el govern i recaptava els imposts El càrrec fou suprimit pels mogols 1253
ṣulḥ
Història
A la península Ibèrica i durant la conquesta musulmana, capitulació pactada entre les autoritats islàmiques i els vençuts, per la qual aquests conservaven determinats drets (salvaguarda de llurs costums, religió, etc) i propietats.
Al marge d’aquest pacte, basat en el mateix passatge de l’Alcorà 9,29 amb què hom fonamentava el 'ahd, eren establerts imposts territorials i personals
Samuel Abenmenassé
Història
Literatura
Judaisme
Jueu, potser originari del regne de València, metge i torsimany al servei de Pere el Gran: el 1279 aquest el nomenà, vitalíciament, scriptor noster maior de arabico i, alhora, alfaquimus et fisicus noster, càrrecs que ocupà durant la resta del regnat, en què acompanyà el rei en l’expedició a Tunis i a Sicília (1282-83), període en el qual el substituí com a torsimany a la península el seu germà Jahudà.
Tots dos intervingueren en afers relacionats amb els mudèjars valencians —Jahudà era recaptador dels imposts d’aquests— Samuel, que posseïa immobles a la ciutat de València i al territori de Xàtiva, fou destituït i empresonat al principi del 1286 regnant Alfons el Franc
llombard | llombarda
Història
Nom amb què eren coneguts fora d’Itàlia els mercaders i banquers italians, que acapararen en bona part el comerç i la banca internacionals des del s. XII fins al XIV, en els quals els altres països europeus aconseguiren un desenvolupament econòmic important.
Els contactes amb el món bizantí, l’estímul econòmic de les croades i l’administració de les finances pontifícies els permeteren d’organitzar-se precoçment en societats bancàries i de comerç general fortes i tècnicament avançades, que oferiren crèdits a reis, nobles i grans eclesiàstics, al mateix temps que els fornien productes de luxe i comercialitzaven els fruits de llurs terres, fossin llana o gra S'encarregaren de percebre els delmes i altres imposts papals a tot Europa i de transferir-los a Roma, i molts reis i nobles els arrendaren l’exacció de diversos imposts…
Luis-Jerónimo Fernández de Cabrera-Bobadilla y Pacheco
Història
Polític.
Quart comte de Chinchón i fill del tercer comte Fou tresorer general del Consell d’Aragó Virrei del Perú 1628-39, sufocà una revolta dels indis urus i introduí imposts nous, que provocaren motins Prohibí el comerç entre el Perú i Mèxic, fet que provocà una crisi econòmica
Tuġluq Fīrūz Shāh III de Delhi
Història
Soldà de Delhi (1351-88).
Militar incompetent, destacà per la liberalització del seu govern extensió dels conreus, millores en el sistema de regs, considerable reducció dels imposts i per la seva ortodòxia afavorí les conversions i perseguí xiïtes i hindús Fundà les ciutats de Fīrūzābād i Jaunpur i féu construir nombroses mesquites i escoles
donatiu
Història
A la corona catalanoaragonesa, quantitat que la cort votava per a subvencionar el rei o cobrir càrregues públiques.
Era fixada un cop s’havia arribat a un acord sobre totes les qüestions pendents tractades a la cort Per a l’aprovació era necessària la majoria de vots L’exacció i l’administració dels imposts necessaris per a pagar el donatiu anava a càrrec de la diputació o generalitat corresponent
Maximilià I de Milà
Història
Duc de Pavia (1499-1512) i duc sforzesc de Milà (1512-15).
Fill de Lluís I, recuperà el ducat als francesos, però es féu impopular pels imposts i per la seva vida irresponsable Forçat a recloure's a Novara pels francovenecians 1513, fou salvat pels suïssos Després de la batalla de Melegnano hagué de cedir el ducat a Francesc I de França
Teodosi III
Història
Emperador d’Orient (716-717).
Recaptador d’imposts a la Mèsia, fou proclamat emperador per les tropes del tema d’Opsíkhion, que destronaren AnastasiII En no ésser reconegut, però, per les milícies de l’Àsia, que aclamaren com a emperador Lleó II, fou destronat i confinat en un monestir 717, on morí al cap de cinc anys
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina