Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
tractat d’Utrecht

Cobertes impreses del tractat d’Utrecht
Història
Tractat que posà fi a la guerra de Successió d’Espanya.
Signatura del tractat Signat a la ciutat d’Utrecht l’11 d’abril de 1713, després de llargues converses iniciades a Londres el 1711, fou complementat pel tractat de Rastatt i altres tractats menors El conjunt de tractats afectà, d’una banda, França i Espanya, i de l’altra, els aliats antiborbònics la Gran Bretanya, Àustria, Holanda, Prússia, Savoia i Portugal Felip V fou reconegut rei d’Espanya i de les Índies, però perdé les possessions europees, que passaren sobretot a poder d’Àustria Frederic Guillem I obtingué el reconeixement del seu títol de rei de Prússia i rebé l’alt Gelderland Savoia…
cèdula reial
Història
Despatx en què hom concedia una gràcia, prenia alguna providència.
Aparegué a Castella sota el regnat de Joan II, i perdurà, amb lleugeres variacions, fins a l’època dels Borbó Adoptaren la seva forma gràcies i provisions reials lliurades per un tribunal superior i subscrites pel rei i el seu secretari Hom en féu edicions impreses quan la importància de l’afer ho exigia
Rafael Nogués
Història
Cronista.
Doctor en ambdós drets, és autor de relacions de festes celebrades a Barcelona, impreses a Barcelona entre els anys 1630 i 1633, algunes de les quals sota l’anagrama de Seugon és possible que a més de simple relator de fets fos també l’autor dels arguments, els versos, etc, intercalats en les relacions La més interessant és la de la mascarada celebrada a Barcelona el 1633, que inclou intervencions en català Escriví diverses composicions catalanes —una de les quals és inclosa a la Curiositat Catalana on és molt elogiat—, dècimes i el romanç Avís per la mort
Jaume Rull i Jové
Història
Erudit.
El 1908 inicià una collecció de texts teatrals catalans que, juntament amb l’aplegament exhaustiu de dades biogràfiques dels artistes teatrals dels Països Catalans actors, escenògrafs, empresaris, músics, etc que formaren l’Arxiu Rull, des del 1997 a conservat a la Biblioteca de Catalunya, que conté més d’onze mil obres impreses i de mil cent manuscrits Hi figuren gairebé totes les obres teatrals en català aparegudes des del 1750 endavant, amb alguns exemplars únics, com el sainet bilingüe El café de Barcelona , de Ramón de la Cruz 1788 També s’hi conserven fotografies, programes, revistes i…
patent de sanitat
Història
Certificació que calia que portessin els vaixells, fent constar la salut dels tripulants i dels passatgers i l’existència de malalties contagioses en el port de sortida.
Les més antigues que hom coneix són del s XVII i són manuscrites Entrat el s XVIII es feren impreses arreu, segons els models de cada localitat, amb els sants tutelars de la salut de cada població i els seus escuts o emblemes Les lliuraven els municipis o universitats, i des del començament del s XIX les juntes de sanitat Per llei de l’any 1855 es manà que les patents de sanitat responguessin a un model oficial, uniforme per a tot l’Estat espanyol El vaixell procedent de ports sense malalties infeccioses es deia patent neta El que no portava patent era obligat a servar…
Reial Mestrança de Cavalleria de València
Història
Cos nobiliari creat el 1690, anàlogament a les mestrances de Sevilla i Granada, per a instruir i ensinistrar en els exercicis eqüestres els joves de la noblesa de la ciutat i del regne de València i per a organitzar justes, torneigs i curses de braus, posat sota l’advocació de la Immaculada Concepció.
Les seves constitucions foren impreses el 1697 Arran de la guerra de Successió a la corona d’Espanya restà inactiva, però fou restablerta el 1747 El 1754 el rei confirmà les antigues constitucions i el 1775 n'aprovà unes de noves El seu govern és a càrrec d’un germà major que ha d’ésser un membre de la casa reial i, des de Ferran VII, ha estat sempre el rei, un tinent de germà major, un fiscal, dos padrins, un secretari, un tresorer, dos capellans, cinc quadrillers, dos diputats i dos comissaris Es disposà que el capità general de València en fos jutge protector Per a ingressar-…
Miquel Mai
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista.
Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de San Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa, càrrec que tingué fins a la mort El…
Josep Fontanella i Garraver
Història
Història del dret
Jurisconsult i polític.
Fill de Joan Pere Fontanella i germà de Francesc Fou professor de dret canònici civil a la Universitat de Barcelona A partir del 1640 era aleshores membre del Consell de Cent collaborà estretament, dins la línia iniciada pel seu pare, en els fets que portaren a la separació de Catalunya de la monarquia hispànica, sempre a favor de la unió a la corona francesa Participà en el consell secret reunit després del Corpus de Sang i com a assessor de la generalitat en les converses amb el govern francès…
,
Roc d’Olzinelles i de Miquel
Arxivística i biblioteconomia
Història
Cristianisme
Erudit i historiador.
Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…
, ,
Jaume Caresmar i Alemany
Història
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Fill d’una família menestral d’Igualada, fou el seu avi patern qui s’ocupà de la seva formació Es doctorà en teologia i filosofia al collegi jesuïta de Cordelles, a Barcelona Visità el monestir de Sant Cugat del Vallès acompanyat per Josep de Pons, vicari general del bisbat de Vic, i, pel que sembla, fou allà on descobrí la seva vocació d’historiador El 1742 decidí ingressar al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes Noguera, del qual fou abat els triennis de 1754-57 i 1766-69 Es desconeixen les causes de la seva decisió, ja que en aquell moment el cenobi passava per…
, ,