Resultats de la cerca

Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa

Existí, des de l’època d’August, a totes les ciutats romanes colònies o municipis Els sevirs eren gairebé sempre lliberts, fórmula que permeté d’incorporar aquest grup social a les cerimònies i als honors civicoreligiosos de les ciutats, on tenien vedats altres càrrecs representatius Hom coneix l’existència de sevirs i els noms d’alguns a gairebé totes les ciutats romanes importants o mitjanes dels Països Catalans

Fou creat per Felip II 1582 després d’incorporar Portugal a la corona 1580 Fou organitzat 1586 amb un president, sis consellers i dos secretaris, representatius dels tres estaments portuguesos El 1611 fou substituït per una junta de govern, amb no tantes facultats com el consell Felip IV el restablí el 1658, quan s’havia consumat la separació de Portugal, com a instrument de penetració en aquest regne, però Carles II el suprimí definitivament el 1688 en reconèixer la independència portuguesa

Entrà en guerra 1454-66 amb l’orde teutònic en acceptar la proposició de Prússia i Pomerània d’incorporar-se a Polònia Vencedor en la decisiva batalla de Puck 1462, signà la pau a Toruń Thorn el 1466, per la qual rebé la Prússia occidental Prússia oriental continuà sota el gran mestre de l’orde, però sota el vassallatge de Polònia Confirmà els drets de la noblesa a Nieszawa 1454 i aconseguí de la Santa Seu el dret de nomenament dels bisbes

Les seves ambicions sobre el regne de València el feren entrar dins un joc d’aliances i contraaliances amb els altres interessats en València, Berenguer Ramon II de Barcelona, el Cid, Alfons VI de Castella Malgrat entrar a la ciutat amb el Cid 1088, no reeixí mai a incorporar-la als seus dominis La pressió dels almoràvits li feu cercar ajut entre els cristians aliança amb el Cid, 1092, però Pere I d’Aragó li prengué Osca 1096 i Alfons I el derrotà i el feu matar a Valtierra

Tinent de l’exèrcit franquista durant la guerra civil, el 1943 es llicencià en medicina Anà evolucionant vers una oposició activa contra la dictadura en el si de moviments ciutadans, culturals i professionals Membre independent de la Taula Rodona 1966 i cofundador de l’ Assemblea de Catalunya , s’incorporà al PSC i fou elegit senador per Lleida 1977 dins l’ Entesa dels Catalans i, el 1979, regidor de Barcelona, responsable de l’àrea de Sanitat El 1983 abandonà el PSC per a incorporar-se al moviment de Nacionalistes d’Esquerra Escriví nombrosos assaigs sobre aspectes socials i…

En la lluita per la successió del rei Lluís I de França fou partidari de Lotari Sunifred I, pare de Guifre I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838 Pels volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i el governà fins a la mort El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí

Capità general de Catalunya des del 1849, quan esclatà l’aixecament d’O'Donnell, pel juny del 1854, es resistí a incorporar-s’hi, facilitant així la revolta popular del 14 de juliol Acceptà llavors verbalment els fets, però, enfrontat per la posició sobre l’ordre públic a la junta popular de Barcelona presidida pel general Contreras i per impedir l’enderrocament de les muralles i prohibir l’ús de les selfactines 25 juliol davant l’extensió de la vaga obrera, fou substituït pel general La Concha després de fugir el 5 d’agost Posteriorment els moderats el feren senador 1857 i en…

Fill de Teodoric I Germà i successor de Turismund, en l’assassinat del qual participà Tingué al seu costat, en un quasi coregnat, el seu germà Frideric fins a la mort d’aquest el 463 Fou home culte, deixeble i amic d’Avit, el qual ajudà a esdevenir emperador 455 Renovà el pacte federal amb els romans i per encàrrec d’ells actuà contra els bagaudes de la Tarraconense el 454 i contra els sueus des del 456 Mort Avit, es girà contra els romans, arribà a posar setge a Arle i aconseguí d’ocupar Narbona 462 i d’incorporar als seus dominis la Gàllia narbonesa Fou assassinat pel seu germà…

Protagonista de la darrera rebellió sarda contra el domini catalanoaragonès Revoltat l’any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d’Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta —i que Joan II volia incorporar a la corona—, obtingué 1474 el reconeixement de les seves pretensions L’actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d’Arborea, l’induí a rebellar-se novament tres anys després Derrotat a la batalla de Macomer 1478, on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova foren capturats i portats al castell de Xàtiva…