Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Ilduro
Història
Seca que encunyà moneda de bronze (asos) del tipus normal de les emissions ibèriques.
El nom correspon al precedent indígena que, romanitzat, donà Iluro Mataró Ha estat discutit si les emissions monetàries d’Ilduro podrien correspondre al poblat indígena del turó de Burriac o si són de la primitiva Mataró, encara amb el nom ibèric, sense romanitzar, com és més probable
cacic
Història
Cap indígena de les Antilles.
Aquest nom s’estengué més tard a l’Amèrica Central en general i al Perú Durant l’època colonial els cacics continuaren gaudint d’autoritat en un nivell local sobre els indis, bé que era teòricament molt limitada El càrrec es transmetia hereditàriament
Asdrúbal
Història
General cartaginès, de la família dels Barca, gendre d’Amílcar, al qual succeí com a cap de les forces púniques a la península Ibèrica el 228 aC.
Fundà la base de Cartago Nova Cartagena Fou assassinat per un esclau indígena que volgué venjar la mort del seu amo
mita
Història
Institució legal introduïda a l’Amèrica Llatina per la colonització hispànica, que regulà el repartiment dels indis en torns per a llur treball forçat en diversos serveis, especialment la mineria.
La mita no constituïa una obligació personal, sinó un allistament territorial, i els seus efectes foren desastrosos per a la població indígena a causa del nombre de víctimes que produí i de l’abandó del territori per part dels indis per defugir aquest treball obligatori
Aissó
Història
Noble got que el 827, juntament amb Guillemó, fill del comte Bera, promogué una revolta contra els comtes francs del litoral català, i s’establí a les comarques d’Osona i Bages.
Amb l’ajuda dels àrabs del Segrià i de l’emir ‘Abd al-Raḥmān II arrasà el Vallès i assetjà Barcelona i Girona, però no pogué prendre-les a causa de la resistència del comte Bernat de Septimània Malgrat fracassar la rebellió, aquesta fou, durant el període comtal, l’única manifestació violenta de l’esperit indígena contra un domini foraster
Antoni Francesc Josep Jorba i Ferran
Història
Descobridor.
S'enrolà en el cos de voluntaris de Catalunya que formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia Amb uns quants companys s’internà cap al nord i contribuí a fundar les missions de San Carlos, San Luis Obispo, etc S'establí en aquella zona i es dedicà a la ramaderia Es casà amb una indígena El seu nom ha donat origen al topònim Yorba Linda, localitat californiana
repartiment d’indis
Història
Assignació de mà d’obra indígena als colons castellans (encomienda).
català
Història
Membre d’un partit de la noblesa siciliana, anomenat així per l’origen català o aragonès de la major part dels seus components.
Del 1348 al 1362, especialment, disputà el predomini polític a Sicília al partit llatí, que representava part de la noblesa indígena, progenovesa i proangevina Els Alagó o Alagona , els Peralta, els Montcada, els Vallguarnera foren els membres més destacats del partit, en el qual militaren també, en alguns moments, d’altres nobles d’origen sicilià, com els Rosso, els Spadafora, els Ventimiglia o els Sclafani Dominaven la zona meridional i oriental de l’illa Val di Noto, Siracusa i Catània Tingueren l’ajut del rei Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1349 els envià una flota per…
Mau-Mau
Història
Societat secreta politicoreligiosa creada el 1948 a Kenya en el si de les tribus kikuiu, embu i meru.
Organitzà tardor del 1952 una campanya de terrorisme contra les propietats dels blancs i els asiàtics, com a protesta per la detenció de Jomo Kenyatta, president de la Kenian African Union La terrible repressió dels britànics contra els membres del Mau-Mau 40 000 morts i 80 000 empresonats i l’aïllament que la secta mantingué respecte al poble indígena, per raó de la incoherència de la seva política ferotgement xenòfoba i que vinculava els seus membres amb juraments i amb un ritual salvatge, foren causa de la seva desaparició Només com a petita guerrilla, subsistí fins el 1959
Alcides de Arguedas
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor bolivià.
Visqué, alternativament, a Europa i al seu país fundà a La Paz el diari “Los Debates” 1915 Com a diplomàtic i polític fou ambaixador a París, a Londres i a Madrid, cap del partit liberal i ministre 1940 La seva gran obra és Pueblo enfermo contribución a la psicología de los pueblos hispano-americanos 1909-10, requisitòria apassionada i pessimista sobre la realitat ètnica del continent Com a historiador escriví una Historia de Bolivia la fundación de la República 1920-29 És autor de les novelles Wata-Wara 1904, reelaborada a Raza de Bronce 1919, Vida criolla 1905, etc, en les quals tracta, amb…