Resultats de la cerca

El terme equivalent a França bachelier indicava un jove aspirant a cavaller

A l’antigor clàssica indicava una processó en ocasió de sacrificis, de funerals, de noces i, sobretot, d’entrades triomfals, durant la qual eren transportades imatges sagrades, trofeus i efígies d’emperadors

Als Països Catalans, abans de la utilització sistemàtica del títol principat per a designar Catalunya, el primer i únic títol nobiliari i senyorial amb aquesta designació fou el principat de Girona Aplicat a Catalunya, el títol té tot un altre sentit Començat a utilitzar en llatí principatus pels juristes catalans del s XV per influència del dret romà, indicava simplement que el territori no depenia d’un rei pel fet que no existia el regne de Catalunya ni d’un comte pel fet que el comtat de Barcelona no comprenia tot Catalunya, sinó d’un sobirà en llatí, princeps , tot i que,…

Inicialment el nom indicava possiblement l’encarregat de construir els ponts sobre el Tíber, funció associada a la religió Els pontífexs eren els encarregats de controlar el culte, les obligacions religioses i el calendari abans de la reforma de Cèsar, assegurant així la pax deorum ‘pau dels déus’ entre la ciutat i els déus El collegi, que atenyé els 16 membres, degué ésser fundat per Numa Com a insígnia duien la praetexta , toga amb orles de porpra Molt influents, sense ésser magistrats, calia llur assistència per a la interpretació de les lleis fins i tot després de llur…

A l’època visigòtica donà nom a una bona part de la província Cartaginense Espartària, que tenia per capital Auriola Oriola i que coincidí amb el regne de Tudmir cora de Tudmir

Del segle IX al XII, el mot indicava una agrupació rural de masos i terres, generalment de gran extensió, que es coneixien ben sovint pel nom del seu senyor o propietari, anteposant-li o no el genèric vila Del segle XIII al XVIII, indicà ja una agrupació urbana, amb algun carrer, en lloc privilegiat o bé gaudint d’una organització administrativa, amb categoria inferior a la de ciutat En l’ús corrent en el territori d’una parròquia rural o terme també s’aplicava a la pobla , al lloc on, encara que sense privilegi, s’havia constituït o nascut una concentració urbana per petita que…

Té el seu origen en el bogomilisme de Bulgària, i s’escampà, portat per cavallers i mercaders tornats d’Orient, per Llombardia, Occitània d’on passà als Països Catalans, França, Flandes i regió del Rin Per l’extensió i la importància que tingué a Occitània, els seus adeptes són coneguts també amb el nom d’ albigesos albigès, tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix El nom de càtars de grec χαθαρός, ‘pur’ els fou donat pels catòlics foren designats, també, patarins a Itàlia, publicans a França i a Flandes, Ketzer a Alemanya, i, en general…