Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Ramon d’Espés
Història
Història del dret
Baró d’Alfajarín, senyor d’Albalat de Cinca (1460), gran camarlenc d’Aragó per dret hereditari; fill de Guerau.
Conseller i home de confiança de Joan II de Catalunya-Aragó ja des de la infantesa, fou un dels defensors de la Força de Girona el 1462, amb el seu pare i el seu germà Gaspar El 1464 era curador i conseller del príncep Ferran, i el 1469 l’acompanyà a Castella quan anà a casar-se amb la princesa Isabel Nomenat virrei de Sicília el 1479, renuncià el càrrec a favor del seu germà Gaspar, i sembla que morí poc després
marquesa de Maintenon
Història
Literatura
Nom amb què és coneguda Françoise d’Aubigné, dama cortesana i escriptora.
Després d’haver viscut la infantesa a la Martinica, tornà a França, on es casà amb el poeta Scarron Tingué un saló molt famós i fou encarregada de l’educació dels fills del rei i Madame de Montespan Enviudà el 1660 i, morta la reina i caiguda en desgràcia Mme Montespan, contragué matrimoni morganàtic 1684 amb Lluís XIV, damunt el qual influí notablement, especialment en la seva política religiosa Mort aquest 1717, es retirà al monestir de Saint-Cyr i es lliurà a l’educació de noies pobres Els seus conceptes educatius, inspirats en un moralisme rígid, resten exposats en les seves…
Carles de Lloria i d’Entença
Història
Fill de Roger de Lloria.
Anomenat sempre en primer lloc, ha estat considerat més gran que el seu germà Berenguer, bé que aquest tingué l’herència paterna i ell, també sota la tutoria de Gombau d’Entença, fou destinat als estudis i no figurà en el testament del germà gran, Rogeró Residí a Calàbria, amb la seva mare Restablí la pau a l’illa de Gerba, alterada per una rebellió en la qual intervingué el rei de Tunis Tingué un fill, Francesc o Rogeró, mort en la infantesa, i una filla, Teresa, que es casà amb Pau Descalç o d’Escalç, fill d’Albert Descalç i d’Elisa Romeu i besnet de Pere II Tingué possessions…
Balasc d’Alagó
Història
Noble aragonès, majordom del casal de Barcelona.
Es mantingué fidel a Jaume I durant els anys turbulents de la seva infantesa i adolescència La seva actuació destacà en l’episodi de Pero Ahonés i en la revolta de l’infant Ferran Coneixedor del regne de València, pel fet d’haver-hi viscut exiliat, fou dels qui aconsellaren d’emprendre'n la reconquesta Aconseguí, amb mitjans propis, una de les primeres conquestes, la de Morella 1232, que s’avingué a lliurar a Jaume I, el qual la hi retornà en feu vitalici A la mateixa comarca fundà Vilafranca del Maestrat i Albocàsser i atorgà nombroses cartes de població Participà al setge de…
Joana d’Aragó
Història
Comtessa d’Empúries.
Filla de Pere III de Catalunya-Aragó i de Maria de Navarra Passà la infantesa, amb la seva germana Constança, sota la tutoria del seu besoncle l’infant Pere, comte de Prades i de Ribagorça Després de fracassar successivament els pactes matrimonials amb l’infant Enric de Castella 1348, Ferran de Portugal, Lluís de França, comte d’Anjou 1351-60, Pere I de Castella 1361-67, Joan II de França 1363, el duc Lluís II de Borbó 1369, Felip II de Tàrent, emperador titular de Constantinoble 1368, i Edmund, duc de York, fill d’Eduard III d’Anglaterra, finalment es casà amb Joan I , comte d’…
Ferran I
Història
Emperador romanogermànic i arxiduc d’Àustria (1558-64).
Rei de Romans 1531 i de Germània 1556 Segon fill de Felip I de Castella i de Joana I de Castella i de Catalunya-Aragó, passà la infantesa al costat de l’avi matern, Ferran II el Catòlic, i més tard, a Flandes, completà la seva educació en un ambient erasmista Per cessió del seu germà, l’emperador Carles V, des del 1521-1522, governà els dominis patrimonials dels Habsburg Alta Àustria i Baixa Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, Tirol, Württemberg i Sundgau, i el 1527, com a espòs de la reina Anna d’Hongria i Bohèmia, fou designat per a regir ambdós estats A Hongria hagué de…
Elisabet de Mallorca
Història
Infanta, filla de Jaume III de Mallorca, comtessa de Clarença i baronessa de Matagrifó.
Passà part de la infantesa a Girona i a Montblanc, retinguda, amb la seva mare, per Pere III de Catalunya-Aragó El 1349 acompanyà el seu pare en l’empresa de Mallorca fou capturada a Llucmajor per Gilabert de Centelles i enviada a València, on fou confinada, per ordre del rei, al convent de Santa Clara fins el 1358, que fou casada amb Joan II, marquès de Montferrat, després de la renúncia prèvia als seus drets a la corona de Mallorca Visqué al castell d’Omeladès, immediat a la senyoria de Montpeller El 1374, ja vídua, acompanyà el seu germà Jaume en la seva frustrada invasió del…
Eva Maria Duarte Ibarguren
Història
Política
Dirigent política argentina, més coneguda com Eva Perón o pel sobrenom Evita.
Filla illegítima d’un petit terratinent, tingué una infantesa i una joventut sembla que plena de dificultats i privacions Fou actriu i locutora de ràdio El 1945 es casà amb Juan Domingo Perón i, en ésser aquest empresonat, promogué una gran campanya d’agitació entre els descamisados les capes més humils del proletariat argentí i aconseguí el seu alliberament Elegit Perón president de l’Argentina 1946, Eva collaborà estretament amb el nou govern a través de la Fundación Eva Perón, destinada a la beneficència i a promoure la igualtat de drets de la dona La seva participació fou…
Robert I de Nàpols
Història
Rei angeví de Nàpols i comte de Provença (1309-43).
Tercer fill de Carles II de Nàpols i de Maria d’Hongria Passà la infantesa a Provença Pels tractats d’Oloron i de Canfranc fou lliurat en ostatge, amb alguns germans seus, a Alfons II de Catalunya-Aragó 1288, el qual els retingué fins el 1295 Fou hereu del tron i duc de Calàbria en ésser fet rei d’Hongria el seu germà gran, Carles Martell, i dedicar-se Lluís, el segon, a l’Església Actuà com a vicari general del regne Lluità a Sicília, juntament amb el seu cunyat, el comte Carles de Valois, i fou entre els vencedors el cap d’Orlando 1299 Fou governador de Florència 1303…
Napoleó III
Història
Nebot de Napoleó I, president de la Segona República Francesa (1850-52) i emperador dels francesos (1852-70).
Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una…